No hi ha gaire moviment el matí d’un dia laborable a la plaça Molina. Tan sols la munió de cotxes que transiten Balmes i Via Augusta pertorben la tranquil·litat de la plaça. Al mig, s’hi ha instal·lat temporalment la típica paradeta de petards que prolifera pels volts de Sant Joan. Aquesta, però es ven com la primera a Barcelona on només hi ha pirotècnia de baixa sonoritat: petards que esclaten a no més de 97 decibels si es respecta la distància de seguretat.

Mentre a fora els petards il·luminen la nit de Sant Joan i els carrers s’omplen d’espetecs, a casa hi ha algú a qui aquest soroll espanta. S'amaga darrere la tassa del vàter. ¿Serà una amenaça de la qual caldrà protegir-se? ¿O potser caldria arrencar a córrer per fugir encara que sigui saltant per la finestra? N’hi ha que ho fan perquè la por –i en molts casos el pànic– domina la situació. Anomenada Ona, aquesta boleta de pèl, arraulida i tremolosa, ficada en el seu cau improvisat, i en companyia de la seva responsable, Carole Conforti, busca recuperar la tranquil·litat davant d’aquests petards que no pot predir ni entendre.

Què és?

La pólvora és una combinació de substàncies, entre les quals hi ha el sofre i el carbó. És sòlida, amb forma de granets menuts, i és altament explosiva. Es fa servir per als focs artificials, les armes de foc o per provocar explosions, com ara enderrocs.

]]>