Menys de dos mesos després del seu nomenament, el nou govern francès torna a estar a la corda fluixa. El primer ministre, François Bayrou, i el seu executiu podrien ser censurats aquest dimecres. Bayrou, com era previsible, no ha trobat el suport parlamentari necessari per aprovar els pressupostos d'aquest any i ha anunciat que no els sotmetrà a votació a l'Assemblea Nacional.

El nou primer ministre francès, François Bayrou, ha aconseguit el que feia temps que el president Emmanuel Macron perseguia: dividir els partits que formen part de l'aliança de les esquerres, el Nou Front Popular (NFP), i trencar-la definitivament. Feia mesos que estava esquerdada, però aquest dijous l'aliança ha saltat pels aires després que els socialistes hagin declinat votar a favor de la moció de censura contra el nou govern. "El Partit Socialista fractura l'NFP. Però capitula sol", ha certificat el líder de França Insubmisa (LFI), Jean-Luc Mélenchon, en un missatge a X.

El nou primer ministre francès, Michel Barnier, ja ha superat el seu primer examen parlamentari, no sense dificultats. En el seu discurs davant l'Assemblea Nacional per presentar les seves prioritats polítiques, Barnier ha tastat aquest dimarts per primera vegada les escridassades i els xiulets per part de diputats de partits d'esquerra, el bloc que s'ha quedat fora del govern tot i haver guanyat les eleccions legislatives. Els diputats de l'esquerra, sobretot els de La França Insubmisa (LFI), han mostrat el seu desacord amb el nou govern durant l'hora i vint minuts que ha durat el discurs de Barnier cridant i creant un enorme rebombori a l'Assemblea com a protesta per haver estat ignorats pel president Macron.

El nou govern francès, el més conservador de l'última dècada, ha començat a treballar aquest dilluns. El dia de la rentrée del nou executiu liderat per Michel Barnier, alguns dels ministres han deixat clar que serà un govern més de dretes del que hi havia fins ara, sobretot amb les qüestions d'immigració. El nou titular de l'Interior, Bruno Retailleau, ha destacat que el seu objectiu principal serà "restablir l'ordre", a les fronteres i al carrer. "Tinc tres prioritats: restablir l'ordre, restablir l'ordre i restablir l'ordre", ha afirmat.

Dos mesos després de les eleccions legislatives que el partit del president Macron va perdre, França està a punt de tenir nou govern, que estarà dominat, de nou, per ministres macronistes. La renovació de l'executiu que el president de la República volia escenificar després dels comicis no serà tan ambiciosa com s'esperava. L'inquilí de l'Elisi conservarà el poder: dels 16 ministres que formaran part de l'executiu, set sortiran de les files macronistes, segons les filtracions publicades per la premsa francesa. El nou primer ministre, Michel Barnier, s'ha reunit aquest dijous al vespre amb Emmanuel Macron a l'Elisi per presentar-li la seva proposta. El nou govern s'anunciarà abans de diumenge.

Gairebé dos mesos després de les eleccions legislatives i de múltiples rondes de contactes amb líders polítics, el president de la República Francesa, Emmanuel Macron, ha anunciat aquest dijous el nom del nou primer ministre: es tracta del conservador Michel Barnier, de 73 anys, membre del partit de la dreta tradicional, Els Republicans. Barnier va ser comissari europeu de Mercat Interior i negociador del Brexit del bloc europeu. A França també va ocupar els càrrecs de ministre d'Afers Estrangers i d'Agricultura amb Jacques Chirac i Nicolas Sarkozy.

Emmanuel Macron no se'n surt. El president de la República fa dies que fa consultes a personalitats polítiques i líders de partits per trobar un nou primer ministre, per ara sense èxit. Aquest dimecres s'esperava que l'inquilí de l'Elisi n'anunciés el nom, segons havien avançat alguns mitjans com la cadena BFMTV, però finalment no ha estat així. El president prefereix seguir buscant un perfil que generi més consens. Macron vol tenir ben lligat el suport parlamentari per evitar que el nou primer ministre s'estavelli amb una moció de censura.

Els alumnes francesos tornaven aquest dilluns a les aules després de les vacances d'estiu i el primer ministre en funcions, Gabriel Attal, ha celebrat la rentrée visitant una classe de 5è de primària. Una alumna li ha etzibat: "Vostè sap qui serà el nou primer ministre?" Attal li ha contestat amb sinceritat i amb un missatge per a Emmanuel Macron: "És una pregunta que es fan molts francesos, però jo no en sé la resposta perquè, com sabeu, a França és el president de la República qui escull el primer ministre".

Gairebé dos mesos després de les eleccions legislatives, França encara no té ni nou primer ministre ni nou govern. Havent consultat durant els últims dies totes les forces polítiques de l'Assemblea Nacional, el president de la República, Emmanuel Macron, s'ha refermat en la idea que ja va llançar just després de les eleccions del 7 de juliol: no deixarà el govern en mans del Nou Front Popular (NFP) –l'aliança dels partits d'esquerra– tot i ser el grup més nombrós de l'Assemblea, guanyador d'unes eleccions que van deixar un hemicicle sense majories àmplies. "L'estabilitat del nostre país imposa no optar per aquesta possibilitat", es justificava dilluns al vespre el president en un comunicat.

En política, sovint l'estratègia ho és tot. El president Macron va decidir la nit de la segona volta de les eleccions legislatives que negaria la victòria a les esquerres, al Nou Front Popular, i no deixaria el govern a les seves mans. I ell, que havia perdut la seva aposta per ampliar la majoria parlamentària i havia retrocedit gairebé 100 escons, va traçar una estratègia: negar la derrota electoral i buscar suports per continuar manant a l'Assemblea Nacional.

Onze dies després de les eleccions legislatives, la primera sessió de la nova Assemblea Nacional ha acabat amb una victòria ajustada però important per al president Macron. Yaël Braun-Pivet, macronista i presidenta de la cambra baixa fins a la seva dissolució el juny, ha obtingut aquest dijous una majoria de vots que li permet conservar el càrrec, tot i que ha guanyat només per 13 vots.

Els Jocs Olímpic de París, que comencen d'aquí a poc més d'una setmana, se celebraran amb un govern francès en funcions. El president de la República francesa, Emmanuel Macron, ha acceptat aquest dimarts a la tarda la dimissió del primer ministre, Gabriel Attal, i del seu govern. L'executiu estarà en funcions fins que hi hagi un nou govern. Macron havia rebutjat la dimissió d'Attal la setmana passada, però finalment ha decidit acceptar-la per una qüestió purament tàctica: evitar que es voti una moció de censura contra el govern –no es pot fer caure un executiu en funcions– i que els ministres puguin votar en la sessió constitutiva de l'Assemblea, prevista per a aquest dijous, per elegir el nou president de la cambra.

Tres dies després de les eleccions legislatives, que han deixat una Assemblea Nacional ingovernable, el president de la República ha trencat el seu silenci. Tot i la importància i incertesa del moment polític que viu França, fins ara Emmanuel Macron no havia parlat. El president ha optat aquest dimecres per fer una valoració dels resultats electorals a través d'una carta adreçada als francesos publicada als diaris regionals. Macron deixa clar que no reconeix la victòria del Nou Front Popular (NFP), l'aliança dels partits d'esquerra, el bloc que més escons va aconseguir (182) a les eleccions legislatives de diumenge. "Ningú ha guanyat", afirma a la missiva.

Dos dies després de les eleccions legislatives que han deixat un paisatge inèdit a l'hemicicle, sense majories clares i amb el perill real que França sigui ingovernable, els diputats de la nova Assemblea Nacional han fet la seva rentrée. La sessió constitutiva no es farà fins al 18 de juliol, però aquest dimarts els diputats ja han recollit les seves credencials i s'han fet les fotografies oficials.

És l'hora de la veritat: els francesos tornen aquest diumenge a les urnes amb la missió de decidir si volen que l'extrema dreta governi per primera vegada en la història de la V República. La segona volta de les eleccions legislatives s'ha convertit de facto en un referèndum per dir sí o no a l'extrema dreta. França va tancar divendres una de les campanyes electorals més violentes que es recorden, amb un rècord d'agressions a candidats –segons el govern, 51 aspirants a diputat han patit agressions físiques– i amb un clima de tensió que podria desencadenar aldarulls al carrer.

Després de la primera volta de les eleccions legislatives, amb la victòria clara de l'extrema dreta de Le Pen amb un 33,1% dels vots, tant la coalició del president Macron com l'aliança de les esquerres, el Nou Front Popular (NFP), tenen un objectiu comú de cara a la segona: barrar el pas a Marine Le Pen i Jordan Bardella. Estan convençuts que només construint un front republicà, com a cordó sanitari, és possible que el Reagrupament Nacional (RN) no aconsegueixi ser la primera força a l'Assemblea Nacional a la segona volta. "El desafiament és clar: ¿volem donar plens poders i el destí del país a l'RN? Nosaltres responem que no", ha assegurat aquest dilluns el primer ministre, Gabriel Attal, per defensar el front republicà.

L'extrema dreta ha guanyat la batalla. Tot i el cataclisme polític que pot generar la decisió en les pròximes hores, el president Emmanuel Macron ha decidit no fer marxa enrere i sotmetre a votació a l'Assemblea Nacional la reforma de la llei d'immigració, que ha estat aprovada amb els vots de la majoria dels diputats macronistes, els dels Republicans (la dreta tradicional) i els de l'extrema dreta de Marine Le Pen (Reagrupament Nacional). S'ha aprovat amb 349 vots a favor i 186 en contra. El cost polític per a Macron d'aliar-se amb l'extrema dreta –encara que sigui sense buscar-ho– pot ser molt alt: el ministre de Sanitat, Aurélien Rousseau, ha dimitit aquest dimecres i el seu grup parlamentari es podria esquerdar.

Sense majoria absoluta a l'Assemblea Nacional, era previsible que la legislatura no fos un camí de roses per al president Emmanuel Macron. Però la realitat està sent més dura del que possiblement esperava l'inquilí de l'Elisi. El govern francès no aconsegueix tirar endavant pràcticament cap reforma sense haver de recórrer als decrets. En un any i mig de mandat és una evidència: Macron presideix una França més ingovernable que mai. L'anomenada majoria presidencial –els partits que donen suport parlamentari a Macron– comença a esquerdar-se i la dissolució de l'Assemblea és un escenari que, tot i ser poc probable, ja no és inversemblant.

No hi haurà, per ara, daltabaix polític a França: l’Assemblea Nacional francesa ha rebutjat aquest dilluns les dues mocions de censura contra el govern d’Emmanuel Macron. El president de França ha superat el primer assalt polític a la seva reforma de les pensions, que el seu govern va imposar sense sotmetre a votació parlamentària. Cap de les dues mocions, ni la de l’extrema dreta de Marine Le Pen, ni la presentada per un grup polític centrista amb el suport de les esquerres, han aconseguit sumar els 287 vots de la majoria absoluta, llindar necessari perquè una moció prosperi.

La decisió del president Emmanuel Macron d'adoptar una reforma tan rellevant com la de les pensions sense l'aval de l'Assemblea Nacional està provocant un terratrèmol polític i social a França. L'endemà de l'anunci de l'aprovació de la reforma, els partits de l'oposició han presentat dues mocions de censura, que es votaran dilluns, i als aldarulls de la matinada d'aquest divendres en diferents ciutats franceses s'hi han sumat talls de carreteres a la perifèria de París aquest divendres. Davant de possibles protestes violentes en els pròxims dies, la policia ha reforçat la seguretat d'edificis públics, seus de partits polítics i també refineries per evitar que els manifestants les bloquegin. A més, els ministres han anul·lat els seus desplaçaments al territori d'aquest divendres per evitar incidents.