Nascut a Budapest l'any 1913, Robert Capa (nom real André Friedmann) va ser un dels millors fotoperiodistes de la història. Un professional fet a si mateix, fins a convertir-se en el corresponsal de guerra més famós del segle XX. Amb les seves càmeres va ser testimoni directe de la Guerra Civil Espanyola i del Desembarcament de Normandia, a la Segona Guerra Mundial. Capa va morir jove, als 41 anys, mentre cobria de nou la guerra, en aquella ocasió a Indoxina, quan va trepitjar una mina.

Una esplanada de sorra, a la platja, limitada per uns filats i oberta a la mar, sense barraques, ni latrines, ni cuines ni aigua potable. Rostres descarnats intentant fer un foc sobre la sorra. Res per protegir-se de les pluges ni de les baixes temperatures de l'hivern de 1939. Les dures condicions en què van haver de sobreviure homes, dones i criatures al camp de concentració d'Argelers van quedar immortalitzades per la càmera del fotògraf Robert Capa. "Va ser l'únic fotògraf que va poder fer fotografies des de dins del camp d'Argelers", diu l'historiador Michel Lefebvre, que comissaria, amb Grégory Tuban, responsable de projectes del Camp d'Argelers de la Marenda, l'exposició Robert Capa: 18 de març de 1939, l'exèrcit oblidat del camp d'Argelers, que es pot veure al Memorial Democràtic fins al 23 de juny.

“Em penso que estic somiant, que no soc jo, que no és a mi a qui fan fotos”, confessa Remei Oliva, que, últimament, no para de fer entrevistes i presentacions del seu llibre, La noia de la capsa de fils. Memòries d’un exili no desitjat. Amb 103 anys, Oliva és l’última mare que queda viva que va infantar a la Maternitat d’Elna; el centre creat per Elisabeth Eidenbenz i que va ajudar a donar a llum 597 fills de dones empresonades en camps de concentració. La badalonina hi va arribar el 1940, procedent del camp d’Argelers, on la van engarjolar amb la resta de la seva família quan fugien de la dictadura de Franco. El seu relat mostra la duresa i la lluita per la supervivència d'una dona que va viure la primera maternitat entre les bombes de la Guerra Civil i la Segona Guerra Mundial, amb 15 mesos de reclusió en un camp de concentració d'Argelers i de Sant Cebrià.