L’actor i director Eduardo Casanova ha anunciat a Instagram que té VIH. “Avui trenc aquest silenci tan desagradable i dolorós després de moltíssims anys. Un silenci que guardam i sofrim moltíssimes de les persones amb VIH. Ho faig per mi, però desitj que això pugui ajudar més gent”, va escriure. Que una figura pública prengui una decisió com aquesta continua sent notícia. Per descomptat que tots podem continuar amb les nostres vides i que no s’aturarà el món, com una legió de trols, molt aviat, s’ha llançat a proclamar. Les seccions de comentaris de les webs i les xarxes socials s’han omplert de mostres de suport, però també d’arguments, preguntes, retrets i, en definitiva, judicis que ningú no necessitava. Casanova menys que ningú. Com passa quan algú lliurement comparteix la seva orientació sexual, els qui no han entès res qüestionen que “això és cosa seva”, que no fa falta airejar-ho. Que a qui li importa.

En només dos mesos de govern, l'administració de Donald Trump ha posat en perill els avenços en l'erradicació de la sida dels últims 25 anys i ha posat en alerta els organismes que vetllen per la salut global. Aquest dilluns les Nacions Unides han quantificat les afectacions de les retallades del fons de cooperació nord-americà USAID en la prevenció i el tractament del virus de la immunodeficiència humana (VIH) i han arribat a la conclusió que això pot provocar fins a 2.000 infeccions diàries.

“Tenc VIH perquè la meva exparella em posava les banyes amb desenes de dones, hi tenia relacions sexuals sense preservatiu, i amb mi. I supòs que a altres també els ha deixat el regal”. És el testimoni de Maca (nom fictici), una dona mallorquina de 32 anys que té VIH des dels 22. El té controlat, indetectable, i duu una vida amb plena normalitat. Ara bé, ningú del seu entorn coneix la seva situació serològica. “Si jo estic bé, què punyetes li importa a la gent si tenc VIH o no? Vols dir que la gent va pel món dient si és celíaca?”, es pregunta.

Les Illes Balears han aconseguit en els darrers anys reduir el nombre de nous diagnòstics de VIH fins a aconseguir el 2023 situar-se per primera vegada per sota la mitjana espanyola. Segons les dades no consolidades de l’IB-Salut, se’n varen registrar 89 nous casos, enfront dels 146 de l’any 2022, un 40% menys en només un any. El pic de diagnòstics es va produir el 2008 amb 209, i des d’aquell moment ha anat baixant de manera progressiva, tot i que amb oscil·lacions amunt i avall. En la reducció de la incidència del virus hi han intervingut principalment dos factors: una major conscienciació de la ciutadania i la introducció de la Profilaxi Preexposició (PrEP) al virus. Aquest tractament preventiu -una pastilla diària- el prenen els perfils poblacionals que estan més exposats al VIH a causa de les dinàmiques sexuals, o no sexuals, que tenen. Actualment, a les Balears la reben més de 700 persones, segons les dades aportades pel Centre de Diagnòstic, Tractament i Prevenció de les Infeccions de Transmissió Sexual (CAITS).

Dijous, el Senat va confirmar com a secretari de Salut dels Estats Units Robert F. Kennedy Jr., un negacionista de la ciència que alguna vegada ha afirmat que no hi ha cap vacuna que sigui segura i eficaç, que ha dit que la covid podria haver estat manipulada genèticament per no afectar jueus i xinesos, i que ha dedicat més de 100 pàgines del seu últim llibre a reviure la idea que el VIH no provoca la sida.

El projecte 'Deja tu huella', a través del qual es duen a terme proves serològiques a persones que acudeixen a urgències per altres qüestions, com ara infeccions de transmissió sexual, herpes zòster, síndrome mononucleòtica, pneumònia i sexe químic (chemsex), ha detectat 78 positius de VIH a les Balears des de 2021. Aquesta iniciativa s'ha implantat a més de 150 hospitals de l'Estat, inclosos els hospitals públics de Mallorca, Eivissa i Formentera, amb l'objectiu de promoure la detecció precoç del Virus de la Immunodeficiència Humana (VIH), segons ha informat la Conselleria de Salut.

Tomeu és el pseudònim que ha triat un veí del Raiguer per relatar unes vivències que encara li provoquen molt de dolor recordar. “La sida marcà la meva generació. Tenc quatre amics que als anys 80 i 90 moriren per culpa d’aquesta malaltia. Va ser terrorífic”. El pànic es desfermà el 5 de juny de 1981. Fou quan a Los Angeles (EUA) es registraren cinc casos d’una estranya pneumònia en homes homosexuals. L’octubre ja se’n consignava el primer a Espanya, a l’hospital Vall d’Hebron de Barcelona.

Nou avenç per trobar la cura del VIH. Un home conegut com a pacient de Ginebra s'ha convertit en la primera persona del món en curar-se del virus rebent un trasplantament de cèl·lules mare que no presenten la mutació CCR5Δ32, una de les mutacions genètiques responsable dels dos tipus de resistència que el cos pot oferir davant la infecció del VIH. L'estudi, publicat a la revista Nature Medicine i liderat per l'Hospital Universitari de Ginebra i l’Institut Pasteur, s’ha dut a terme en el marc del consorci IciStem, cocoordinat per IrsiCaixa –centre impulsat conjuntament per la Fundació la Caixa i el departament de Salut de la Generalitat de Catalunya– i la Universitat d’Utrecht.

La Mar té 62 anys i en fa més de 30 que li van diagnosticar el virus de la immunodeficiència humana (VIH). A més, té síndrome de fatiga crònica, depressió major, deteriorament cognitiu i un extens quadre clínic que li impedeix fer vida normal i treballar. Així i tot, l'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) li va denegar el 2021 la situació d'incapacitat permanent a instàncies de l'Institut Català d'Avaluacions Mèdiques (ICAM) en considerar que podia desenvolupar amb normalitat una activitat laboral retribuïda. Ara, quatre anys després, el jutjat social 33 de Barcelona ha donat la raó a l'afectada i li reconeix el dret a rebre una pensió d'invalidesa per la seva situació d'incapacitat permanent absoluta.

Adam Castillejo (Caracas, 1980) ha viscut la meitat de la seva vida amb una doble sentència de mort. O això li deien els metges. Amb només 23 anys li van diagnosticar el virus de la immunodeficiència humana (VIH) i una dècada després, una leucèmia greu. La seva, però, és una història de supervivència que s'estudiarà a les facultats. És el pacient de Londres, la segona persona al món que ha aconseguit curar-se alhora del VIH i del càncer amb un complex trasplantament de cèl·lules mare. Convidat per la Fundació Lluita contra les Infeccions", Castillejo visita Barcelona per primer cop i assegura que es dedicarà en cos i ànima a canviar la narrativa estigmatitzadora del VIH.

La quantitat d’ homes que recorren a la Profilaxi Preexposició (PrEP) –un tractament amb medicaments antiretrovirals que, si es pren de manera correcta, redueix el risc de transmissió del VIH més d’un 90%– ha augmentat significativament a les Balears. La seva expansió entre el col·lectiu d’homes que mantenen relacions sexuals amb altres homes, població diana del tractament, ha fet que actualment la llista d’espera per accedir a la medicació sigui de deu mesos, segons informa l’IB-Salut. A les Illes ja hi ha 300 pacients que la prenen i enguany 98 ciutadans s’hi han iniciat. Les unitats de salut de les quals depèn el seguiment dels casos són els Centres de Diagnòstic, Tractament i Prevenció de les Infeccions de Transmissió Sexual (Caits). L’ARA Balears havia sol·licitat parlar-ne amb un representant, però no s’ha rebut cap resposta.

Avenç significatiu en la lluita contra el VIH. Un estudi internacional que compta amb la participació d'investigadors catalans de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i l'Hospital Clínic Barcelona-Idibaps ha detectat una nova variant genètica que fa que l'avenç d'aquest virus sigui més lent. Aquesta descoberta, publicada a la revista Nature, arriba després de l'estudi genòmic a 3.879 persones que convivien amb el VIH però encara no havien iniciat un tractament antiretroviral. Ja s'havien fet estudis anteriors d'aquesta tipologia, però majoritàriament eren persones caucàsiques i no s'havia identificat aquesta variant. Ara, en canvi, totes tenen ancestres africans i sí que s'ha detectat la variant genètica.

Li diuen pacient de Düsseldorf en honor de l'equip de metges de la ciutat alemanya que li ha salvat la vida. Té 53 anys i un bon estat de salut. Fa només una setmana celebrava el desè aniversari del trasplantament de cèl·lules mare que ho va canviar tot. Quinze anys enrere, aquest home (no se sap res de la seva identitat) s'enfrontava a un doble diagnòstic greu: li van detectar la infecció pel virus de la immunodeficiència humana (VIH) i, sis mesos després, una leucèmia. La prioritat era tractar-li el càncer, però el precedent del pacient de Berlín, un home que patia les mateixes malalties i el primer que havia aconseguit curar-se de les dues patologies amb un únic trasplantament de cèl·lules mare, li va donar esperança. ¿Podia superar la leucèmia i, alhora, fer fora definitivament el virus del seu cos? Els seus metges hi confiaven i l'evidència diu que sí, que aquella gesta que semblava anecdòtica podia repetir-se. I, avui, el pacient de Düsseldorf s'ha convertit en el tercer cas de curació total del VIH al món. Segons un estudi amb participació catalana publicat aquest dilluns a la revista Nature Medicine, no hi ha rastre del virus al seu cos, malgrat que fa quatre anys que va deixar de prendre el tractament antiretroviral que mantenia a ratlla la infecció.

Aconseguir una vacuna que eviti les infeccions del virus de la immunodeficiència humana (VIH) continuarà obsessionant investigadors d'arreu del món. L'única vacuna prometedora en quatre dècades per prevenir el contagi de VIH, la de Johnson & Johnson, ha fracassat: és ineficaç per evitar els nous contagis. "No és el resultat que esperàvem, malauradament", ha admès aquest dimecres un portaveu de l'Institut Nacional d'Al·lèrgies i Malalties Infeccioses (NIAID en les sigles en anglès), soci de la farmacèutica nord-americana. L'assaig clínic Mosaico, l'estudi internacional que va començar el 2019 per comprovar l'eficàcia d'aquesta vacuna, ja estava en la fase final, però els resultats en humans han obligat a suspendre les proves.

“Surt com vulguis, però no surtis sense condons. És l’única manera de protegir-te del VIH i de les infeccions de transmissió sexual (ITS)”, diu la darrera campanya de Sanitat per conscienciar sobre l’embranzida de contagis de clamídia, gonorrea i sífilis que es viu a l’Estat. Des de fa una dècada, les infeccions bacterianes que s’encomanen sexualment no fan més que créixer i les Balears no en són una excepció: només l’any passat es varen notificar 664 casos de sífilis i gonorrea, juntament amb 110 de VIH. L’ús del preservatiu continua sent la principal recomanació de les autoritats sanitàries per reduir el risc de contagi –prevé el 90% de les ITS–, però la barrera de làtex no és infal·lible, sobretot si s’utilitza malament –sovint s’associa a l’ejaculació i no es posa fins al final de les relacions sexuals– o està absent durant el sexe oral. 

“Surt com vulguis, però no surtis sense condons. És l’única manera de protegir-te del VIH i de les infeccions de transmissió sexual (ITS)”, diu la darrera campanya de Sanitat per conscienciar sobre l’embranzida de contagis de clamídia, gonorrea i sífilis que es viu a l’Estat. Des de fa una dècada, les infeccions bacterianes que s’encomanen sexualment no fan més que créixer i les Balears no en són una excepció: només l’any passat es varen notificar 664 casos de sífilis i gonorrea, juntament amb 110 de VIH. L’ús del preservatiu continua sent la principal recomanació de les autoritats sanitàries per reduir el risc de contagi –prevé el 90% de les ITS–, però la barrera de làtex no és infal·lible, sobretot si s’utilitza malament –sovint s’associa a l’ejaculació i no es posa fins al final de les relacions sexuals– o està absent durant el sexe oral. 

Els joves francesos no hauran de pagar els preservatius a partir del pròxim 1 de gener. El govern francès treballa per concretar com funcionarà la mesura, però el president de la República, Emmanuel Macron, va fer l'anunci aquest dijous: els condons que es venen a les farmàcies seran gratuïts per als joves. "És una petita revolució de prevenció", va escriure a Twitter.

Quaranta anys després de les primeres infeccions pel virus de la immunodeficiència humana (VIH), la ciència ha proporcionat antiretrovirals que fan indetectable i intransmissible el patogen i, per tant, que permeten cronificar la malaltia i que l'afectat faci vida completament normal. També s'han dissenyat fàrmacs que es prenen diàriament per prevenir el risc d'infecció, la profilaxi preexposició (PrEP), o que es poden administrar en les primeres 72 hores des de l'exposició al virus per evitar que es produeixi la infecció (en aquest cas, profilaxi postexposició). Totes aquestes estratègies de prevenció i tractament han fet caure en general la xifra de casos de VIH, i Catalunya no és una excepció: el 2021 es van detectar 344 diagnòstics, un 20% menys que en el mateix període del 2020, segons dades del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les ITS i SIDA de Catalunya (CEEISCAT).

Paz Alcoverro ho deixa clar: el pitjor mal del virus de la immunodeficiència humana (VIH) és l'estigma i la discriminació que encara pateixen les persones afectades. "La gent, quan la diagnostiquen, encara es pensa que es morirà", conta la presidenta d'ALAS - Associació de Lluita Anti-Sida de les Illes Balears). I assegura que encara pateixen moltes discriminacions: "Hi ha gent que fan fora de la feina. Encara tenen problemes per contractar assegurances privades i, a escala més íntima, tenir relacions a vegades costa perquè la gent no està informada i té por", afegeix.