Fa unes quantes setmanes, en un esdeveniment institucional a Brussel·les, un expert en polítiques digitals celebrava que l'aposta europea per la defensa obria una finestra d'oportunitat per a la intel·ligència artificial europea. Però advertia: “Necessitarem moltes més dades de les que tenim ara”. Ningú a la sala va semblar trobar-hi cap problema. Ningú va esmentar que un dels principis més importants del Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) és precisament el de limitar la recollida de dades al que és estrictament necessari.

Aquesta setmana, l’empresa de tecnologia social Meta ha començat a utilitzar les dades dels usuaris de Facebook, Instagram i WhatsApp per entrenar els seus models d’intel·ligència artificial. Els usuaris, diuen, s’hi poden negar omplint un formulari. En el món de la suposada protecció de dades, per protegir-les, suposadament, has d’omplir formularis extres. Encara que també és una mica ingenu creure que en el món de les xarxes socials, dels smartphones i de totes les gestions que hem de fer tecnològicament, les nostres dades continuen protegides. Ara mateix, per estar lliure del grapeig dels usurpadors de dades hauries de viure en una apagada permanent o en una casa autosuficient tan aïllada com sigui possible. Parlo del nostre context, òbviament. I de la manca de credibilitat que generen aquestes empreses, amb uns principis estranyíssims que hem assumit com a normals, com ara que no es puguin ensenyar els mugrons de les dones però sí la violència explícita en les seves formes més desagradables. Esclar que fora de les xarxes socials també passa que si un home va sense samarreta pel carrer es considera normal i si ho fa una dona es titlla, com a mínim, de provocació. Els pits són un exemple clar de la manca d’evolució. I consti que jo soc partidària que tothom vagi vestit pel carrer. No em fico amb el gust de cadascú que no acabaríem. Però vestit. Ara, si un home ensenya una foto del seu tors a Instagram sense censura, una dona hauria de poder fer exactament el mateix. Fet aquest apunt discriminatori de mugrons, tornem allà on érem. Les dades. Protegides. A les xarxes socials. No em feu riure, que estic per tornar als mugrons.

La Comissió Europea (CE) ha anunciat una multa de 500 milions d'euros a Apple i una altra de 200 milions a Meta (matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp) per infringir la llei de mercats digitals (DMA) europea, que va entrar en vigor el març del 2024. Les sancions arriben en plena guerra comercial entre els Estats Units i la resta del món, incloent-hi la Unió Europea.

Meta farà servir els continguts penjats pels usuaris de les seves plataformes, com ara una fotografia d’Instagram o un comentari de Facebook, per entrenar les seves funcions d’IA, com ara Meta AI, l’assistent de WhatsApp, Instagram i Facebook Messenger. La multinacional de Zuckerberg així ho va detallar en un comunicat el 14 d’abril: “Avui anunciem els nostres plans per entrenar IA a Meta utilitzant contingut públic, com ara publicacions i comentaris públics, compartit per adults, a partir dels nostres productes disponibles a la UE. Les interaccions de les persones amb Meta AI, com ara preguntes i consultes, també es faran servir per entrenar i millorar els nostres models”.

Des de fa uns dies a alguns usuaris de WhatsApp els ha aparegut un cercle blau en tres llocs diferents de l'aplicació: a la barra de cerca, en forma de botó flotant a la cantonada inferior dreta, i en una finestra de xat. És la intel·ligència artificial de Meta, un assistent similar al ChatGPT. Tot i que ofereix diversos serveis útils, no tothom vol Meta AI a l'aplicació de missatgeria. T'oferim una guia sobre com gestionar-la i minimitzar-la.

Després de mesos amb una intel·ligència artificial pròpia a la xarxa social d'Elon Musk, X, Mark Zuckerberg també ha anunciat que incorporarà aquesta tecnologia a WhatsApp. A diferència de l'assessor de Trump, el creador de Facebook ha optat per batejar la seva IA pròpia amb el mateix nom de la seva companyia: Meta. L'eina ja fa dos anys que està operativa als Estats Units, però ara un comunicat de WhatsApp ha assegurat que Meta AI també arribarà a Europa pròximament i estarà disponible en sis idiomes europeus.

En els darrers anys la relació entre la Unió Europea i les grans empreses tecnològiques ha estat una de les més complexes i, alhora, crucials per al futur de la governança digital. Les regulacions en matèria de drets digitals, com el Reglament General de Protecció de Dades (RGPD) i les lleis de serveis digitals (DSA), han estat intents significatius de Brussel·les per protegir els ciutadans. Tot i això, el que abans semblava una batalla legislativa interna d'Europa contra els gegants de Silicon Valley ha pres una nova dimensió amb la intervenció directa dels Estats Units.

Les incerteses provoquen inseguretats. I les inseguretats incentiven els autoritarismes. En una primera etapa sembla que hi haurà una congruència entre les orientacions econòmiques i de poder de la Casa Blanca i la cort dels magnats empresarials que li donen suport: les Set Magnífiques (The Magnificent Seven) del nou imperialisme tecnològic (Meta, Apple, Microsoft, Alphabet, Nvidia, Amazon, Tesla).

Elon Musk, director executiu de X, pagarà 10 milions de dòlars a Donald Trump per tancar batalla legal sobre el veto al president estatunidenc a la xarxa social. El compte de Trump a X, en aquell moment Twitter, va ser suspès el gener del 2021, després de l'assalt al Capitoli comès pels seus seguidors. Aquell dia Trump va utilitzar la xarxa per pressionar el seu vicepresident, Mike Pence, a no certificar la victòria del demòcrata Joe Biden a les eleccions del 2020. Twitter va suspendre el compte al·legant "el risc que es produeixi més incitació a la violència."

Aquesta setmana hem tornat al 2015 perquè Zuckerberg també vol ser un techbro. És una notícia molt agra que Meta abandoni el sistema de verificació de continguts professional que van implementar el 2016, precisament per l’impacte que van tenir les xarxes socials en la campanya electoral estatunidenca. Avui Zuckerberg té unes quantes raons econòmiques i polítiques per ballar-li l’aigua al mateix senyor a qui li van tancar el compte després de l’assalt al Capitoli de 2021. La mesura forma part del ball de festeig al proper inquilí de la Casa Blanca. En un altre compàs, també incorpora a la companyia nous directius alineats amb Trump, com és el cas de Dana White. 

Durant anys, Mark Zuckerberg va intentar mantenir les seves xarxes socials allunyades de la baralla de la política partidista. I per què no? Les aplicacions insígnia de Meta (Facebook, Instagram i WhatsApp) eren estats nacionals ruïnosos en si mateixos, amb milers de milions d'usuaris, una política interna fràgil, anunciants esquitxats, influenciadors perpètuament ofesos i un règim de normes desigual (conegut com a "moderació de contingut") que suposadament havia de mantenir la pau.

Google i Meta van arribar a un acord secret per dirigir anuncis sobre Instagram als adolescents que veien vídeos a YouTube i eludir la normativa de la plataforma audiovisual propietat del cercador sobre el tractament de consumidors menors d'edat. Segons ha revelat aquest dijous el Financial Times, Google va treballar en un projecte de màrqueting per a Meta dissenyat per captar usuaris de YouTube de 13 a 17 anys amb publicitat que promocionava l'aplicació del seu rival.

Com a alter ego, Augustus Caesar no és dolent per a Mark Zuckerberg, pontífex màxim de Meta, propietari de la família d'aplicacions de Facebook. Tots dos homes van començar la seva marxa al poder quan eren adolescents. Cap dels dos es va aturar davant de res per construir imperis, tot i que, a diferència de l'impetuós senyor Zuckerberg, el lema d'August era "afanya't lentament". Tots dos van fingir que compartien el poder (August amb el Senat; Zuckerberg amb els accionistes) mentre l'exercien gairebé de manera absoluta. L'emperador romà és el model del senyor Zuckerberg. En un pòdcast recent, va utilitzar l'era d'estabilitat de 200 anys introduïda per August per il·lustrar per què està fent que els models d'intel·ligència artificial (IA) generativa de Meta estiguin disponibles en el que ell denomina, amb llicència poètica, codi obert.

L'impacte que xarxes socials com Facebook o Instagram tenen en els més joves preocupa a la Comissió Europea. Aquest dijous Brussel·les ha anunciat que ha obert una investigació contra Meta, empresa propietària de les dues plataformes, per determinar si ha incomplert la llei de serveis digitals en àmbits relatius a la protecció de menors. Un dels objectius de l'expedient és estudiar si l'algoritme que utilitzen les xarxes socials incentiva "comportaments addictius" entre els joves i els empeny a consumir continguts cada cop més extrems, efecte conegut com a rabbit-hole.

La Comissió Europea ha anunciat aquest dimarts que ha obert una investigació a Meta, empresa matriu de Facebook, Instagram i WhatsApp, perquè considera que no ha pres les mesures necessàries per impedir la difusió de missatges polítics enganyosos de cara a les eleccions europees, que se celebraran entre el 6 i el 9 de juny. Brussel·les també ha denunciat les dificultats que tenen els usuaris de les plataformes per denunciar continguts il·legals, i ha lamentat que Meta no disposi d'una eina independent que permeti fer un seguiment en temps real dels anuncis que es publiquen a les xarxes.

John Sturges va dirigir el 1960 el western Els set magnífics, que tenia per subtítol “Van lluitar com set-cents”. Eren, cordeu-vos els cinturons, Steve McQueen, James Coburn, Horst Bucholtz, Yul Brynner, Brad Dexter, Robert Vaughn i Charles Bronson. Avui les set empreses magnífiques són les cinc grans plataformes tecnològiques (BigTech) Apple, Microsoft, Alphabet (Google), Meta (Facebook) i Amazon, a les quals s'hi ha afegit Tesla i el fabricant de xips avançats NVIDIA. Aquestes empreses van generar més del 60% de la pujada de vora el 25% de l’índex borsari S&P 500 als EUA l’any 2023, del qual tenen prop del 30% de la capitalització. El seu dinamisme explica també la discrepància de retorns amb la borsa europea.

Cada vegada ens sorprèn menys topar amb anuncis de productes que hem buscat prèviament quan naveguem per les xarxes socials. Col·loquialment, es comenta que ens escolten per després oferir-nos allò que ens interessa, però una de les claus està en la compartició de dades entre les xarxes socials i les empreses. Un nou estudi de Consumer Reports conclou que milers d'empreses envien a Facebook dades personals dels usuaris.

Meta ja ha sumit Europa en el dilema que fa setmanes va anunciar. Alguns usuaris s'han llevat avui amb un missatge de la companyia de Mark Zuckerberg que els posa entre l'espasa i la paret: o paguen 12,99 euros cada mes o cedeixen les seves dades perquè l'empresa en pugui fer negoci. La notificació informa que Meta presenta aquesta "nova opció" perquè "les lleis de la teva regió estan canviant". En realitat, és la fórmula que la companyia ha trobat per saltar-se la normativa imposada per la Unió Europea.

Va entrar a treballar a la Torre Glòries el gener del 2019. A través d’una oferta de feina que havia arribat a un company. Dos anys després, el maig del 2021, el Jerome –nom fictici– va agafar la baixa per estrès posttraumàtic. És un dels moderadors de continguts de Facebook, contractat per l’empresa CCC Barcelona Digital Services, que va dir prou –en total són 400, segons La Vanguardia– per la duresa dels continguts que han d’analitzar. Des de violacions a suïcidis, passant per agressions sexuals a nadons, actes de terrorisme o zoofília. Fa un mes la Seguretat Social va donar-li la incapacitat permanent absoluta. No pot treballar a causa de les conseqüències del que cada dia havia de visualitzar i analitzar per a Facebook (Meta).

Aquests últims dies la fal·lera informativa per la intel·ligència artificial (IA) ha quedat eclipsada per l’assalt de Mark Zuckerberg amb la nova aplicació Threads al Twitter d’Elon Musk. Tot apunta que l’operació tindrà un èxit aclaparador, si més no en captació inicial d’usuaris. En línia amb l’orientació estiuenca d’aquesta edició de l’Emprenem, podem considerar que donar-se d’alta en una nova plataforma digital és una mica com arribar a una ciutat desconeguda. T’has de situar, orientar, conèixer la gent i els seus costums... Però visitar un lloc no vol dir quedar-s’hi. És veritat que hi ha qui acaba instal·lant-se definitivament en una població que va conèixer com a turista, però generalment s’acaba tornant al punt d’origen per reprendre-hi la vida quotidiana. Veurem si aquest costum es compleix també en l’univers paral·lel de les xarxes socials.