La història s’ha explicat durant molts anys amb els grans titulars i amb els protagonistes que més repercussió hagin assolit, habitualment masculins. Però certament la història autèntica per descriure el nostre món és la suma de petites històries de dones i homes força normals amb vides normals però determinants per entendre l’esdevenir de la societat. Ho eren aquelles dues noies de les colònies tèxtils de Catalunya als anys trenta a qui donaven veu Maria Caselles i Andrea Potella Fontcuberta a El silenci dels telers, en una dramatúrgia d’Anna Ricart Codina inspirada en el llibre d’Assumpta Montellà i dirigides per Ferran Utzet al Maldà. I ho eren, ho són i ho seran les llevadores de La veritat sobre la llum, on les dues actrius, la dramaturga i el director tornen a trobar-se. Una proposta que acosta a l’escenari la novel·la de la islandesa Audur Ava Ólafsdóttir, que ens parla d’una llevadora que filosofa a la freda i, durant molts dies al llarg de l’any, fosca Islàndia.

Auður Ava Ólafsdóttir ha aconseguit la proesa de ser una de les autores islandeses més traduïdes sense haver escrit ni una sola novel·la negra, el gènere més exportat del país. Amb Edèn, el seu nou llibre –publicat en català a Club Editor i amb traducció de Macià Riutort– torna a descol·locar els lectors amb una història protagonitzada per una lingüista especialitzada en llengües minoritàries que decideix plantar 5.600 arbres per compensar l'empremta de carboni dels vols que ha agafat durant l'últim any.

A La veritat sobre la llum, última novel·la d'Auður Ava Ólafsdóttir (Reykjavík, 1958), una llevadora de mitjana edat fa balanç de la seva vida a partir dels records que conserva de la seva tia àvia, morta fa relativament poc, als 93 anys, amb qui comparteix la professió. Les reflexions sobre l'acte de néixer es combinen amb comentaris sobre el món animal, el sentit d'escriure i el dia a dia –petit i alhora admirable– de la protagonista. Mentrestant, un huracà s'acosta cap a l'illa, disposat a sotraguejar la nit de Nadal de milers d'islandesos.