Nova sotragada interna a Prisa, que afecta aquest cop un dels llocs més delicats de l’imperi mediàtic: la direcció del diari El País. Pepa Bueno deixarà de comandar el rotatiu els dies vinents, qui prendrà el relleu és Jan Martínez Ahrens, fins ara director d'El País América, tal com s’ha comunicat ja a la redacció. Aquesta és l’última de les baules d’una cadena de canvis operats pel president del grup, Joseph Oughourlian, que tenen una derivada política clara, consistent en marcar distàncies amb la Moncloa. Bueno dirigia el diari des de juliol del 2021.

El consell d'administració de Prisa Media ha decidit, per unanimitat, destituir Juan Luis Cebrián com a president d'honor d'El País. El cessament del periodista, una figura clau en el món periodístic espanyol, ha estat per "incompliment de contracte": no havia sol·licitat l'autorització preceptiva per col·laborar amb un altre mitjà de comunicació, en aquest cas, The Objective. Però aquesta falta és només el pretext per tallar l'últim fil que lligava qui va ser ideòleg i factòtum del grup durant els seus anys de màxima esplendor: la distància entre qui va ser director fundador del diari més venut a Espanya i l'actual cúpula empresarial feia anys que s'anava eixamplant.

Un lector del diari El País, de nom clarament plurinacional, Xosé María Torres Bouza, es queixa a la defensora del lector, Soledad Alcaide, pel fet que a Carles Puigdemont se l'anomeni "fugat de la justícia" a les seves informacions. I ho fa amb arguments molt convincents: a) Està localitzat a Waterloo; b) Està a disposició dels tribunals belgues; c) Usa la seva defensa legal com qualsevol acusat. A partir d'aquí, Alcaide recorre a un catedràtic de dret penal, Manuel Cancio, que afirma que "fugat" no és un terme jurídic perquè no existeix el delicte de fuga i explica que, tècnicament, Puigdemont és "una persona que ha estat processada en rebel·lia". Com que el catedràtic no li resol la papereta, Alcaide recorre al director adjunt de l'edició catalana del diari, Miquel Noguer, que afirma que en periodisme "s'ha de fer servir un llenguatge comprensible i que descrigui la realitat". Noguer considera que "fugat encaixa descriptivament" amb la situació de Puigdemont (tot i que quan va marxar a Bèlgica no hi havia cap ordre de detenció contra ell), mentre que creu que exiliat o represaliat afegeixen una connotació de persecució política.

El diari El País publica una enquesta aquest dilluns que no només preveu que si es repetissin les eleccions el bloc PSOE-Sumar sortiria reforçat respecte a PP-Vox, sinó que l'electorat progressista avalarà sense gaires problemes una amnistia per als encausats del Procés. En efecte, la del diari de Prisa és la primera enquesta que pregunta explícitament sobre si està a favor de "desjudicialitzar el conflicte català", i la resposta és que un 44% hi estan molt o bastant d'acord, mentre que només un 40% hi estan bastant o molt en contra. I si mirem l'electorat socialista, que és l'únic que de veritat podria preocupar Pedro Sánchez, la realitat encara és més favorable: un 61,9% hi estan a favor.

De les ruïnes de Ciutadans segueixen fugint-ne els aprofitats i els oportunistes que hi van acudir quan el partit taronja semblava un cavall guanyador. L’últim (en el moment d’escriure aquestes línies) ha estat l’inefable Nacho Martín Blanco, aquell individu que qualificà les tertúlies de TV3 de “circo del odio” (ell és tot amor, tal com demostrà després al Parlament) i que ara busca refugi en les llistes del PP per a les generals del juliol. Liberal? Conservador? De dreta extrema? Es tracta de no haver-se de buscar feina i de mantenir una nòmina pública, estúpid!

El periodista Pere Ríos, que durant anys es va encarregar de la informació de tribunals al diari El País a Barcelona, ha mort aquest dissabte als 60 anys, després de no superar el càncer que patia, segons han indicat a Efe fonts pròximes a la família. Nascut a Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat) el 1962, comptava amb més de quaranta anys d'experiència en revistes locals i diversos diaris barcelonins a l'àrea de societat. Des de mitjans dels anys noranta treballava al diari El País, on a part de la informació judicial també va cobrir, posteriorment, la informació política.

El País se suma avui amb un editorial a l'àmplia campanya mediàtica i política de defensa del propietari de Mercadona, després que Ione Belarra l'assenyalés com a responsable de pràctiques abusives i el titllés de "capitalista despietat".

Sí, segurament vàrem ésser massa prudents, cauts o timorats a l’hora de dir-ho en veu alta, perquè el fenomen no ha estat mai un secret: em refereixo al naixement i la consolidació a Madrid, de la Transició ençà, d’un tipus de diguem-ne periodisme ensuperbit, arrogant fins a la patologia, convençut que la seva missió no era analitzar i explicar la realitat político-social, ni fiscalitzar les administracions públiques, ni tan sols denunciar males praxis o corrupcions; que, erigint-se en primer –res de quart!– poder de facto (si bé lliure de qualsevol escrutini democràtic), creia i creu que el seu rol consisteix a fer tremolar un ministre mitjançant una columna d’opinió agressiva, a posar contra les cordes un president del govern –o un aspirant a ser-ho– gràcies a un grapat d’editorials hostils, a dictar el rumb, la gestió i el discurs de l’executiu de torn... Que aquest “periodisme king’s killer”, eventualment aliat amb poders econòmics o altres, hagi prosperat a Madrid infinitament més que a Barcelona té una explicació senzilla: és allà on resideix el poder de veritat, la Moncloa, els ministeris, el BOE, els grans centres de decisió financera, judicial, etcètera.

"Hem sabut que Sánchez ha mentit sense escrúpols als seus companys. Hem comprovat que les seves oscil·lacions a dreta i esquerra ocorrien només en funció dels seus interessos personals, no dels seus valors ni de la seva ideologia, bastant desconeguts tots dos. Admetem que no tenim una gran confiança en la seva capacitat de rectificar. Però volem fer, malgrat tot, un esforç final i cridar Sánchez a rectificar: que mediti sobre el dany que ja ha causat al seu partit i que se'n vagi per no causar-n'hi encara més". Aquest text podria ser perfectament part de l'editorial d'El Mundo d'aquest dilluns, però pertany a un que va publicar El País fa cinc anys. Com han canviat les coses! El diari de Prisa va haver de rectificar la seva deriva liberal amb Antonio Caño (va arribar a ser el diari de capçalera de Ciutadans) perquè s'estava quedant sense lectors (i sense suport institucional), i avui, tres directors i directores després, les coses són com sempre, és a dir, El País al costat del PSOE i El Mundo, La Razón i l'Abc amb el PP.

La periodista Pepa Bueno (Badajoz, 1963) serà la nova directora d'El País. Segons informa el mateix mitjà, Bueno ha estat proposada pel president i conseller delegat del diari, Carlos Núñez, i el consell d'administració ha iniciat el procés per nomenar-la directora. Bueno substituirà Javier Moreno, que dirigia la capçalera de Prisa des del juny del 2020. La proposta de nova direcció es traslladarà ara al comitè de redacció d'El País, que la sotmetrà a una votació sense caràcter vinculant de tota la plantilla. Després d'aquesta consulta, el consell d'administració ratificarà el nomenament.

A mesura que es van coneixent més detalls sobre el rei emèrit Joan Carles i els seus creativíssims moviments de diners, la premsa apuntaladora es veu obligada a sofisticar les seves giragonses editorials. L’última moda consisteix a descobrir que no hi havia un Joan Carles, no, n’hi havia dos. Resulta que, d’una banda, hi havia un rei excel·lent que sostenia la democràcia i aturava cops d’estat. De l’altra, hi havia una “persona privada”, totalment deslligada de la primera, que caçava elefants i s’afartava de xocolata suïssa. Aquest diumenge trobem un exemple d’aquest desdoblament a l’editorial d’El País: “El comportament personal de Don Joan Carles ha decebut la immensa majoria d’espanyols, per més que la seva actuació política mentre va estar al capdavant de la Corona mereixi reconeixement”. El text es dedica aleshores a criticar Sánchez i Iglesias, per les seves declaracions, i aïlla totalment Felip VI de l’assumpte, en un esforç ímprobe per fer creure que l’actual incumbent vivia als llimbs mentre el seu pare feia anar la caixa registradora. Certament, la nova/vella direcció del diari es comença a notar.

Dos anys després de ser nomenada, Soledad Gallego-Díaz deixa la direcció d'El País, segons ha confirmat la capçalera de Prisa. La rellevarà en el càrrec Javier Moreno, que ja va ser al capdavant del diari entre 2006 i 2014. Gallego-Díaz, la primera dona en dirigir un rotatiu de paper d'abast estatal, va agafar les regnes d'El País després del mandat d'Antonio Caño (2014-2018), una època en què van quedar clares les dificultats del diari per continuar sent un referent de l'esquerra i per aturar la caiguda de les vendes.

[Consulta tots els resultats de les eleccions generals 2019]

'El País' no haurà de rectificar l'article "Una setmana veient només TV3", publicat el novembre de l'any passat i en què l'autor criticava la cadena pública catalana. Segons informa el mateix diari, l'Audiència Provincial de Barcelona ha estimat el recurs d'apel·lació del rotatiu contra la sentència que havia emès l'11 de gener el jutjat de primera instància número 20 de la capital catalana, que obligava 'El País' a publicar la rectificació que havia demanat TV3.

Des de la sortida de Juan Luis Cebrián com a conseller delegat, el Grupo Prisa vol marcar un canvi de rumb amb Catalunya. Part d'aquesta gesticulació va ser la visita, ahir, de Soledad Gallego-Díaz, directora del diari 'El País', vaixell insígnia del conglomerat mediàtic. El marc de la trobada era el Cercle d'Economia, i a la fila zero hi havia una eloqüent demostració de com és percebut el mitjà per part de l'independentisme: no hi havia cap representant del PDECat, ERC o la CUP, en una tarda en què també es presentava el llibre de Joaquim Forn. En canvi, a la llista VIP sí que hi havia membres del PP (Alberto Fernández Díaz, Xavier García Albiol), Ciutadans (Carina Mejías) o el PSC (Núria Marín). Elisenda Alamany, dels comuns, havia confirmat que hi aniria, però va acabar sent baixa: Prisa no va poder comptar, doncs, amb la frontissa política entre les dues bancades. En total, un centenar d'assistents. Immensa majoria d'homes per sobre de la cinquantena. L'imperi de l'americana.

Soledad Gallego-Díaz ha estat proposada com a nova directora d''El País'. Es tracta de la primera dona que assumirà la màxima responsabilitat editorial en un diari de paper d'abast estatal. Substitueix en el càrrec el controvertit Antonio Caño, durant el mandat del qual el rotatiu del grup Prisa ha evidenciat la seva dificultat per continuar sent un referent de l'esquerra al mateix temps que pressionava per imposar la seva agenda editorial, lligada políticament al sector susanista del PSOE i econòmicament als interessos de la banca i els grans inversors internacionals. El posicionament 'hard' del diari en el conflicte sobiranista li ha comportat, a més, una crisi de vendes inèdita a Catalunya.

Hiperventilat. Supremacista. Sectari. Indesitjable. Talibà. Servil. Un home de palla. El masover. El "pelele" de Puigdemont. La marioneta. El "títere". El titella. El lacai. Un 'hooligan'. Un fanàtic. Un ultra. Un xenòfob que han col·locat per reemplaçar “el liante prófugo”. Kim Torra-un.