El fill d’Anna Gual tenia quatre anys quan van haver d’operar-lo de carnots i amígdales a l’Hospital Universitari de Terrassa. Era el 3 de novembre del 2023. Gual va entrar amb el petit a coll al vestíbul del quiròfan. Allí, tots dos van presenciar la sedació –per via intranasal– d’una nena que plorava i, tot seguit, se l’enduien cap a dins. Un, dos, tres, quatre, cinc minuts. Era el seu torn. La medicació prèvia a l’anestèsia se subministra amb l’objectiu de rebaixar l’angoixa als pacients en intervencions pediàtriques. Malauradament, i a diferència d’aquella nena, al fill de Gual la sedació no li va fer l’efecte desitjat: “Estava tan nerviós que va seguir plorant”. A continuació, dues infermeres se’l van emportar: “Van haver d’arrencar-me’l dels braços per dur-lo al quiròfan; va ser traumàtic”, lamenta. 

El Jaume va morir a casa acompanyat de la Laura, la seva parella, i els seus dos fills. Com ell volia. Quan tenia dolor, ells li ajustaven la medicació i quan se sentia neguitós, rebia el seu escalf. Tenia 60 anys i patia un càncer de pulmó que havia fet metàstasi. Amb el metge va acordar suspendre la teràpia que rebia perquè li provocava molts efectes secundaris i els beneficis eren escassos, i va decidir fer cures pal·liatives. Era conscient que s’apropava al final de la vida i no estava disposat a malgastar els últims mesos al llit d’un hospital. Els volia passar cuidant del seu jardinet i envoltat dels seus. Volia triar com s’acomiadava i alliberar la família de prendre decisions complexes en nom seu.