Una mosca sobrevola el bol de fruita de la cuina. Ho fa de forma erràtica, sembla gairebé que improvisi, però arriba al seu destí: un plàtan madur, gairebé en descomposició, que li ha semblat apetitós. Es frega les potes, tot està a punt per començar el festí. Ara bé, el moviment fugaç d'una mà la posa en alerta i, abans que l'atrapi, alça de nou el vol per escapar del perill. És una escena quotidiana que tots hem viscut amb aquest insecte diminut sense donar-hi gaire importància. Total, només és una mosca. Els comportaments que ha tingut –volar, reconèixer una cosa que li agrada i detectar un perill i anticipar-se–, però, són complexos i fins ara no s'entenia com s'organitza ni com funciona el seu sistema nerviós per fer totes aquestes coses. Per primer cop, investigadors d'arreu del món han elaborat un mapa complet del cervell d'una mosca de la fruita que permetrà entendre el seu funcionament.

L'investigador Carlos Barceló, membre del grup d’investigació en Zoologia Aplicada i de la Conservació (ZAP) de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha estat guardonat per un estudi que aporta nova informació sobre una mosca hematòfaga, la 'Díptera: Muscidae', de la tribu Stomoxyni, que afecta el ramat. Aquestes mosques xucladores de sang estan poc estudiades a Europa i especialment a Espanya, i són importants perquè poden transmetre malalties de manera mecànica, com el virus de l’anèmia infecciosa equina, l’anaplasmosi o la piroplasmosi.

Dels prop de deu milions de tones de plàstic que cada any acaben al mar, una part es va degradant en trossos cada vegada més petits per formar els anomenats microplàstics i nanoplàstics. Com que són tan petits (entre una mil·lèsima i una milionèsima de mil·límetre), aquests bocins de plàstic poden entrar a la cadena tròfica i acabar a l’interior d’algues, plantes, animals i humans. De fet, ja s’han trobat plàstics a la femta, l’orina, la placenta i la sang humanes. No acaba d’estar clar, però, quins efectes poden tenir aquestes substàncies en el cos. Per esbrinar-ho, un equip de científics de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha seguit el viatge de nanoplàstics de poliestirè de diverses mides (50, 200 i 500 milionèsimes de mil·límetre) a través del sistema digestiu d’una larva de la mosca de la fruita (Drosophila melanogaster ), un organisme àmpliament utilitzat al laboratori com a model de processos biològics.