Les persones amb esquizofrènia ja poden enfrontar-se cara a cara amb les veus que senten dins del seu cap. Un 30% dels pacients amb aquesta malaltia que prenen antipsicòtics continuen sentint aquestes veus tot i la medicació, i si fins ara, bona part de les teràpies s'esforçaven a trobar mecanismes per distreure la ment i no pensar-hi, ara un nou tractament amb realitat virtual aposta per confrontar-les i constata resultats positius. La nova teràpia, assajada al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, ha millorat els símptomes de la malaltia en un 90% dels casos i dona esperança a totes les persones que viuen "amb angoixa constant", segons explica la líder europea en teràpia Avatar i directora del projecte, Susana Ochoa.

"Quan tenia 13 anys, l'Hugo es va començar a comportar de manera estranya i no sabíem què li passava", recorda l'Edu, el seu pare. De sobte, el noi no volia anar a l'escola, fumava marihuana i tenia una actitud desafiant. Aquesta situació es va anar agreujant fins que un dia es va barallar amb altres nois i va acabar a l'hospital. Des d'aquell moment, l'Hugo no volia sortir de casa, es va recloure de tot i de tothom, i amb el pas dels mesos cada cop estava més tancat en si mateix. Un dia la família el va sentir parlar sol. "Crèiem que era per por, però al final vam veure que hi havia alguna cosa que no funcionava", diu el pare. Poc després va ser hospitalitzat per un brot psicòtic que l'ha portat a desenvolupar esquizofrènia. Pensàvem que era cosa de l'edat, però vam confondre els símptomes amb adolescència", admet aquest pare.

Un divendres sí, un divendres no al matí la Marta anava a l’Hospital Clínic per rebre una sessió d’electroxocs. Després del tractament sortia amb el cap atordit i el cos desmarxat. Així i tot, a la tarda tornava a la seva feina com a pedagoga en un màster d’arquitectura a Barcelona. “El que feia era una burrada, però no volia que ningú sospités”, explica. Amb 22 anys, la Marta va ser diagnosticada d’un trastorn bipolar esquizoafectiu, que es caracteritza per una combinació de símptomes propis de l’esquizofrènia, com poden ser al·lucinacions, i dels trastorns de l’estat d’ànim, com depressió o mania. Un dia, ja incapaç de continuar sostenint aquell ritme, va decidir parlar amb els de recursos humans. Durant la reunió, va confessar que tenia un trastorn mental. “Els vaig dir que em feien electroxocs i que aquell tractament m’impossibilitava anar a treballar. «Doncs no se’t nota», em van respondre. Què volia dir, això? ¿És que he d’anar amb una etiqueta on hi digui que tinc un trastorn bipolar esquizoafectiu?”, comenta la Marta.

Al periodista i escriptor nord-americà Robert Kolker li interessen les famílies, “sobretot les que estiguin en un moment de crisi”. Com els Galvin, una família assolada per la malaltia mental: 6 dels 12 fills (10 nois i 2 noies) van patir esquizofrènia. Mentre el Don i la Mimi intenten mantenir la imatge de família modèlica de portes enfora, dins de casa es viuen episodis de violència, vexacions o abusos sexuals. A estones, la lectura d’Els nois de Hidden Valley Road (Periscopi) incomoda, però al final és impossible no sentir empatia per una família que va trigar tants anys a trobar ajuda. El Don i la Mimi, encarnació del Somni Americà de l’època, van veure caure malalts, un rere l’altre, els seus fills, i van viure la malaltia amb culpa i amb vergonya fins al punt d’amagar-la, amb conseqüències nefastes, al seu entorn. Kolker ha dedicat tres anys a l’elaboració del llibre, que es completa amb el relat científic de l’esquizofrènia, igual de sorprenent que la història de la família.

No és res que hagi de sorprendre ningú ni que cap especialista no sospités de fa temps. L’esquizofrènia, classificada en tots els manuals clínics com a malaltia psiquiàtrica, té un fort component genètic que té traducció en forma de reaccions bioquímiques que explicarien els seus mecanismes més bàsics i, de fet, fins i tot el seu origen. L’explicació rau en la sinapsi i la presència anormalment alta de gens mutats o amb alteracions. Ho ha vist el consorci internacional Psychiatric Genomics, en què participen investigadors de 45 països i que busca identificar els gens implicats en malalties i trastorns mentals. En aquest consorci hi ha la iniciativa SYNGO, focalitzada en l’estudi molecular de la sinapsi. En el seu darrer treball han identificat 120 gens alterats o mutats associats a l’esquizofrènia. Els resultats s’han publicat a la revista Nature.