La rehabilitació integral de l’edifici històric de Cecili Metel, en què s’ubicaran departaments de la Conselleria de Salut, ha començat aquest dimecres. La reforma d'aquest edifici emblemàtic construït els anys 30 del segle XX, antiga seu de l’Institut Provincial d’Higiene, afecta un conjunt històric format per l’immoble i la zona arbrada, catalogats amb grau de protecció (bé d’interès local) per l’Ajuntament de Palma. L’edifici té 2.773,91 m² sobre una parcel·la de 3.220 m² i conserva un refugi antiaeri de la Guerra Civil, la restauració del qual està prevista en el projecte.

El 2020, en plena pandèmia, el Govern balear anunciava la creació d’una Agència de Salut Pública, un organisme que finalment veurà la llum el 2023. Disposarà d’un pressupost de 30 milions d’euros i haurà de planificar les polítiques en l’àmbit sanitari, sobretot en la prevenció, la vigilància i la promoció de la salut. Entre altres coses, haurà de monitorar el comportament de malalties infeccioses com la covid-19 i la bronquiolitis, i les transmissibles com les que es contagien per la via sexual, que s’han disparat els darrers cinc anys a les Balears (i a tot l’Estat).

Són accessibles, entretenen, s'hi pot jugar en grup i molt de tant en tant se'n pot treure un guany econòmic. I aquí hi ha la trampa. La immediatesa i l'afany per obtenir diners fàcilment dels jocs d'atzar i les apostes sedueix cada cop més els adolescents, tant els que ja han arribat a la majoria d'edat com els menors que tenen entre 14 i 17 anys. Els joves combinen els portals digitals d'apostes esportives, el gaming i els jocs de cartes en línia amb altres de més convencionals, com les loteries (la Primitiva i la Bonoloto), els rasca i guanya i les escurabutxaques. Totes aquestes modalitats s'han popularitzat i normalitzat en anuncis i a internet. És una moda. I tot i que a priori la majoria d'estudiants no haurien de poder accedir a aquesta oferta, el 13% dels nois i el 4% de les noies que fan ESO van jugar amb diners en webs o aplicacions mòbils durant el 2021, i el 17% dels nois i el 10% de les noies ho van fer presencialment en locals o amb modalitats més clàssiques. "Les prevalences són molt elevades tenint en compte que la majoria d'estudiants són menors d'edat i legalment no poden jugar-hi. Els valors haurien de ser gairebé zero", explica el subdirector general de Drogodependències del departament de Salut, Joan Colom.