Cada any per aquestes dates, una multitud es congrega a la plaça de Cort de Palma per celebrar Cap d’Any. I ho fa al so de les campanades d’en Figuera, el rellotge que és a la façana de l’Ajuntament. La seva història es remunta a més de sis segles, quan arrenca la trajectòria d’aquesta màquina del temps.

A Anton Vallverdú (Barcelona, 1962) l’afició pels rellotges li ve de l’avi. En tenia un sobre la taula i, quan va morir, no sabia quina marca era. El va buscar i buscar, i va resultar ser un Universal Genève Polerouter. La troballa va coincidir amb l’eclosió d’internet, i Vallverdú va decidir obrir un espai on poder parlar amb altres aficionats: Relojes Especiales. El fòrum acumula, vint anys després, més de 80.000 aficionats, i li ha permès que avui la seva afició sigui també el seu mitjà de vida. 

Llorenç Mir Garau (Caimari, 2001) té encomanada una tasca molt important per a dia 31 de desembre: assegurar-se que el rellotge de l'església de Caimari soni les campanades a les 12 en punt, i que ho faci amb el sistema propi de la maquinària i no amb el sistema electrificat, com és habitual d'ençà de fa anys.

La maquinària del rellotge de l'església de Caimari torna a funcionar amb corda i sense necessitat d'electricitat, després que se n'hagi recuperat una molla que estava perduda. El jove Llorenç Mir ha estat l'encarregat de posar-lo a punt perquè la Nit de Cap d'Any els caimariencs es mengin el raïm a les 12 ben en punt.

Cada any, un milió de canells passegen orgullosos el seu estatus nou de trinca. Es corresponen al milió de rellotges Rolex que es venen anualment, un complement de luxe que amb els anys ha esdevingut una marca d’estatus i motiu de distinció per a qui en pot lluir. No deixa de tenir mèrit haver construït una marca de consum aspiracional que alhora és líder en vendes a escala mundial (un 25% de quota de mercat entre els rellotges de prestigi).