La setmana passada es va estrenar a HBO Max la quarta i última temporada de la sèrie La amiga estupenda, basada en la tetralogia napolitana d’Elena Ferrante.

Noms que sonen gairebé tots igual, personatges que llueixen la mateixa perruca ros platí i aliances que van canviant. Seguir La casa del dragón no va ser fàcil en la seva primera temporada, que estava plena de salts temporals, i enfrontar-se a la segona entrega tampoc serà senzill, principalment perquè han passat gairebé dos anys entre l'una i l'altra i cal una memòria d'elefant per recordar tots els drames de la dinastia Targaryen. La sèrie estrena nova temporada aquest dilluns a Max i per fer més fàcil la posada al dia, fem un repàs d'en quin moment arrenca i què podem esperar-ne.

Nou canvi de marca i d'imatge per a HBO. Des d'aquest dimarts 21 de maig la plataforma anomenada HBO Max passa a ser Max, una modificació que arriba ara a Espanya però que fa un any que es va fer efectiva als Estats Units. A banda de l'estat espanyol, altres mercats com Portugal, els països nòrdics i l'Europa central i oriental també experimentaran el canvi. A la pràctica, el nou nom no suposa un gran canvi per als subscriptors actuals d'HBO Max, ja que el seu compte mutarà automàticament a ser una subscripció a Max. Segons ha explicat la companyia, depenent del dispositiu o del sistema operatiu, l'aplicació d'HBO Max s'actualitzarà automàticament a Max. En altres casos, quan els usuaris obrin l'aplicació HBO Max se'ls demanarà que descarreguin la nova aplicació. Així doncs, es mantindrà l'historial de visionament de cada usuari i la seva llista de favorits.

Fa mesos que l’assassinat perpetrat pel cuiner Daniel Sancho s’ha convertit en un dels casos més llaminers per als mitjans de comunicació. Part de l’impacte radica en el fet que l’acusat és fill del popular actor Rodolfo Sancho. L’atrocitat del crim, esquarterant el cadàver, contrasta amb l’estatus social i l’atractiu mediàtic de pare i fill.

A la cancellera Elena Vernham li agradaria que sabessis que no és "gens ridícula". Mai serviria salmó en un esdeveniment oficial (això seria massa "modest").

Leticia Dolera ja té un nou projecte entre mans. Es tracta de Pubertat, una sèrie de sis capítols que explora el pes del tabú i l'herència psicològica transmesos de generació en generació. La sèrie qüestiona si un nen de 13 anys pot ser un agressor sexual i, en el cas que ho fos, qui en seria el responsable: el nen, la família o la societat. En paral·lel, la història explora les relacions paternofilials i com aquestes, vulguem o no, també ens formen.

Mals temps per a HBO, que des de fa uns mesos està immersa en una crisi de model i de prestigi cada cop més fonda. En les últimes setmanes, els problemes a la plataforma s'han agreujat per l'anunci de l'endarreriment de les noves temporades d'algunes de les seves sèries més conegudes i la revelació que el màxim dirigent de la companyia, Casey Bloys, estava darrere de perfils falsos de X que atacaven periodistes que feien males crítiques de les seves ficcions. A tot això cal sumar-li la decisió d'abandonar la marca històrica i reconeguda HBO i canviar el nom de la plataforma d'HBO Max a simplement Max (el nou servei, que ja funciona als EUA, combina continguts d'HBO Max i de la plataforma Discovery +).

Normalment, les comèdies romàntiques acaben quan la parella protagonista aconsegueix superar tots els obstacles que impedeix als enamorats estar junts. En el cas de les sèries, aquesta mena de final suposa un greu problema perquè impossibilita continuar sumant temporades. Quan la neozelandesa Rose Matafeo va decidir fer una tercera temporada del seu èxit Starstruck es va trobar amb aquest dilema: no podia fer que la Jessie (Matafeo) i el Tom (Nikesh Patel), que es coneixen una nit de Cap d'Any a Londres, continuessin en la roda d'hàmster de l'"acabaran junts o no". Va decidir que els personatges fessin un salt endavant i es va plantejar una pregunta universal que estructura la temporada que s'estrena aquest dijous: com encaixem les exparelles en la nostra vida.

L'èxit d'El cuerpo en llamas ha demostrat que la fascinació pels assassinats reals segueix ben viva en els espectadors. El true crime en totes les seves formes, sigui en versió documental o ficcionada, poques vegades fracassa i les plataformes estiren el fil tant com poden. De fet, una de les propostes més destacades de Netflix per a l'any vinent és la sèrie sobre l'assassinat d'Asunta Basterra, la nena de 13 anys que el 2013 va aparèixer morta en una pista forestal l'endemà de la seva desaparició. Candela Peña interpretarà la mare de la criatura, condemnada per la mort i que es va suïcidar el 2020. Abans de l'estrena d'aquesta sèrie hi ha moltes altres propostes a les plataformes basades en crims reals.

El calendari de sèries per a aquesta tardor està farcit d’estrenes estimulants i que prometen enganxar-nos. La vaga de Hollywood, però, pot alterar els plans: algunes de les ficcions que havien d’arribar els mesos vinents ja han endarrerit el seu llançament, com és el cas de la nova temporada de True detective, amb Jodie Foster, que ha saltat al gener. Fem repàs d’aquelles propostes més interessants, deixant de banda les estrenes del setembre, de les quals ja vam parlar a principis de mes.  

La primera temporada de How to with John Wilson va aterrar en plena pandèmia. Era una època adient per enganxar-se a aquesta docusèrie en primera persona en què un cineasta curiós i curull d'empatia ens endinsa en cada episodi en el funcionament d'un aspecte rutinari de Nova York. Des del títol, John Wilson atorga una formulació de tutorial a qüestions que es donen per sabudes o sobre les quals ningú no s'interroga. Com s'instal·la una bastida, per exemple, el punt de partida del segon episodi de la primera temporada, aquell en què la majoria ens vam rendir a Wilson. Vam descobrir un documentalista que no només era capaç d'aixecar una història apassionant de l'estructura més banal. També restaurava un sentiment que fins fa poc, abans que la globalització comencés a fer estralls, anava indefectiblement associat a l'experiència de viure en una gran urbs: aquella capacitat de meravellar-se, de sorprendre's davant de la troballa d'escenaris, situacions o persones inesperades o desconegudes.

Figures polèmiques, casos amb morbo... Les docusèries fa temps que són un dels grans atractius de les plataformes de streaming. Aquest divendres Apple TV+ estrena Se busca: Carlos Ghosn, el president de Nissan que va fugir de la justícia després de ser detingut a Tòquio, acusat de frau fiscal. Aprofitant l’arribada d’aquesta producció de quatre episodis, repassem les cinc docusèries que han fet parlar aquest estiu.

Fer documentals en vers és possible. Ho ha demostrat durant dues temporades John Wilson a l’HBO Max, amb la sèrie How to..., on les seves explicacions sobre els temes més estrafolaris rimaven amb tot d’imatges insòlites urbanes centrades en microdetalls d’aquells que demostren que l’experiència quotidiana té moltes més fissures de les que voldríem. La plataforma estrena aquest dijous la tercera i última tanda de sis episodis d’aquest autor que ha aconseguit el retrat més genuí i autèntic de la Nova York de la nostra era gràcies als seus milers d’hores de passeig pels carrers de la ciutat, armat amb la seva càmera lleugera.

Steven Soderbergh va anunciar que es retirava del cinema el 2013. El responsable de la saga Ocean's eleven adduïa raons com l'esgotament i la dificultat creixent per tirar endavant projectes personals a Hollywood. Això no li va impedir dirigir sèries com la potent The Knick o produir la també molt reivindicable The girlfriend experience. Quatre anys després, però, Soderbergh tornava a la pantalla gran amb la meravellosa La sort dels Logan (2017). I finalment, un dels noms claus del cinema indie nord-americà sembla haver trobat el seu encaix en el panorama actual de les plataformes de streaming i el rodatge en digital. Soderbergh ha reprès un ritme prolífic de treball en què combina la direcció, la producció i/o el guionatge de films i sèries, la majoria per a Netflix i HBO Max/Warner. De fet, des del juny ha estrenat tres títols nous! L'últim, Command Z, una comèdia de ciència-ficció de baix pressupost, l'ha llançat a través la seva pàgina web i s'hi accedeix després de pagar una tarifa destinada a finançar diferents ONG. Un exemple de com Soderbergh es manté fidel a un compromís tant polític com artístic. I a HBO Max s'hi poden trobar El último baile, la darrera entrega dels films de Magic Mike, i Círculo cerrado, la minisèrie de sis episodis (per ara, ja n'hi ha quatre de disponibles) que dirigeix a partir d'un guió d'Ed Solomon.

Si esteu patint la canícula sense aire condicionat o amb frigories insuficients, us proposem intentar combatre-la per autosuggestió. Aquí teniu un llistat de set sèries agermanades per tenir com a escenari indrets gèlids. Potser l'abundància de paisatges nevats no aconsegueix obrar el miracle de rebaixar la sensació de temperatura, però com a mínim tindreu a l'abast unes hores d'evasió a un preu més barat que un vol a Nuuk, Groenlàndia.

Les sèries de televisió són capaces de posar de moda estètiques, cançons i també destins de viatges. La fascinació que produeix la possibilitat de visitar els escenaris d’algunes de les nostres ficcions favorites no és una novetat, però portals especialitzats com Expedia, un cercador de vols, hotels i lloguer de cotxes, asseguren que la tendència de triar un destí de viatge segons la sèrie del moment va en alça.

Per primera vegada, tota la saga de Harry Potter està disponible en una plataforma amb doblatge en català. A HBO Max hi teniu les vuit pel·lícules, i hem pensat que podríem aprofitar l’ocasió per repassar-les. Quines són les més adequades en funció de l'edat?

Aquest dilluns s'acaba una de les sèries cabdals dels darrers deu anys, Succession. La ficció de la HBO, però, no és l'única sèrie de prestigi que finalitza aquests dies. Entre l'última setmana de maig i la primera de juny han coincidit els comiats de diverses sèries que pel seu impacte cultural i els premis que han aconseguit al llarg de la seva trajectòria suposen d'alguna manera el final d'una era.

L'èxit incontestable de Winning time, la sèrie de HBO sobre la dinastia de Los Angeles Lakers, sumat a l'evident desgast de Ted Lasso després de tres temporades, reobre una qüestió sorprenent i sense resposta clara: ¿com és que les sèries de futbol mai acaben de funcionar? No només n'hi ha poques, és que tampoc s'han fet grans apostes per ficcions que aspiressin a marcar un cànon de qualitat. És cert que Ted Lasso compta amb una estrella internacional, Jason Sudeikis, però l'èxit del producte es fonamenta en un públic no especialment seguidor del futbol, ja que les trames relacionades amb l'esport rei són, dit finament, esbojarrades.

La televisió tradicional, de la qual fa anys que es pronostica la mort per obra i art de l'streaming, sembla que ara és el futur i, a més, de la mà del seu suposat botxí. El sector de les plataformes, cada cop més atapeït, busca noves vies de subsistència i aquestes impliquen tornar a les emissions en directe i buscar el suport de la publicitat. Prova d'aquesta tendència és el recent anunci que Amazon serà la nova llar d'Operación Triunfo, talent show que va néixer a la televisió convencional i que sempre s'ha emès allà. D'aquesta manera, el concurs de cant es converteix en el primer contingut setmanal en directe que s'estrenarà a la plataforma global.