Les persones amb esquizofrènia ja poden enfrontar-se cara a cara amb les veus que senten dins del seu cap. Un 30% dels pacients amb aquesta malaltia que prenen antipsicòtics continuen sentint aquestes veus tot i la medicació, i si fins ara, bona part de les teràpies s'esforçaven a trobar mecanismes per distreure la ment i no pensar-hi, ara un nou tractament amb realitat virtual aposta per confrontar-les i constata resultats positius. La nova teràpia, assajada al Parc Sanitari Sant Joan de Déu, ha millorat els símptomes de la malaltia en un 90% dels casos i dona esperança a totes les persones que viuen "amb angoixa constant", segons explica la líder europea en teràpia Avatar i directora del projecte, Susana Ochoa.

Després de gairebé mitja vida d'addiccions, el músic argentí Maximiliano Calvo va entrar en una clínica de desintoxicació. La música, el rock and roll, les gires, la vida de nit i les males companyies el van portar a les drogues. També una "autoestima baixa" que, explica, intentava tapar amb un "ego exacerbat" per amagar-se que se sentia "l'home més petit del món". De la primera ratlla als 17 anys fins ara que en té 32 es va fer un nom en el panorama musical fent de teloner d'Arcade Fire, Fito Páez o Roberto Carlos i, instal·lat a Madrid, acompanyant Jorge Drexter. "A fora cada cop vivia amb un volum més elevat, mentre que dintre meu hi havia una veueta, els meus monstres, i em veia com un fracassat", recorda a pocs minuts de començar segurament la gira més íntima i atípica que hagués imaginat en aquells anys de desmesura.

A la seva primera sessió amb una nova terapeuta a San Diego, l'Elise, de trenta-set anys, es va sentir abandonada de seguida. No per alguna cosa que hagués dit la terapeuta, sinó pel fet que estava muntada en una bicicleta estàtica durant la conversa. La Maria Danna, de trenta-cinc anys, es va alarmar quan la seva psicòloga li va sacsejar vigorosament una maraca a la cara per "captar l'energia que emetia durant la sessió". El cas de Carson, que va buscar l'ajuda d'un psiquiatre d'Ohio per una depressió i una ansietat postpart severes, es va sentir aclaparada quan el metge li va enviar milers de missatges de text i li va revelar sentiments sexuals.

El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa que ataca les neurones productores de dopamina, que són responsables de controlar el moviment. No té cura i afecta de forma diferent els pacients que la pateixen, amb una gran diversitat de símptomes, però sempre impacta de ple en la qualitat de vida dels malalts i del seu entorn proper. Ara un estudi de la Universitat de Califòrnia a San Francisco obre la porta a poder millorar la qualitat de vida d'aquestes persones: els investigadors han desenvolupat un dispositiu intel·ligent implantat i regulat per l'activitat del cervell que podria proporcionar un tractament continu i personalitzat contra els problemes de mobilitat i insomni del Parkinson. Segons les conclusions del treball que publica la revista Nature Medicine, el nou tractament redueix aquests símptomes en un 50%.

L'Aina (nom fictici) va viure una situació de maltractament psicològic que la va aïllar del seu entorn i va afectar-li molt l'autoestima. A l'inici de la relació, la seva exparella era molt atenta i la feia sentir especial: "Tot era de color de rosa: hi havia mostres d'afecte contínues, molta atenció, em feia molts regals que em feien sentir especial i moltes promeses de futur. Em deia que jo era l'amor de la seva vida i tres mesos després de començar a sortir ja em va demanar de viure junts", explica. Però els experts alerten que moltes vegades aquest bombardeig d'amor no és fruit de l'enamorament, sinó que és una forma de manipulació coneguda com a love bombing.

L’Organització Mundial de la Salut explica que la teràpia ocupacional és el conjunt de tècniques, mètodes i accions que, mitjançant activitats aplicades terapèuticament, prevenen i mantenen la salut, afavoreixen el restabliment de les funcions i avaluen el ventall de comportaments. Així dona lloc a la importància real d’aconseguir una major independència i a la integració de totes les possibilitats de l’individu en tots els aspectes: laboral, mental, físic i social.

Llegir la Història és dotar-la de present; més encara, és esborrar les fronteres, no sempre evidents, entre passat i present. Allò que interpel·la, viu. Llegir la Història, escoltar-la, potser no ens evitarà reproduir els mateixos errors, però ens obre a un futur més ric, on l’experiència és llavor de transformació. Fer aquest procés, poder caminar per les línies entre la història personal i la col·lectiva, on la majúscula “Història” i la plural “històries” es fonen en un mateix mapa, demana voluntat. La senzilla i sempre costosa voluntat.

Homeopatia, exorcismes, electroxocs... Són només algunes de les pràctiques descrites per dos informes encarregats pel ministeri de Sanitat alemany sobre les pseudoteràpies per curar l’homosexualitat que encara avui persisteixen. Després de molts anys d’inacció, l’actual ministre de Sanitat, el conservador Jens Spahn, ha decidit moure peça. L’objectiu és la prohibició de les anomenades teràpies de conversió, una realitat que Spahn, que és homosexual, considera un anacronisme. “L’homosexualitat no és cap malaltia. Hem d’enviar un senyal clar a totes les persones dels àmbits mèdics i religiosos: els intents de convertir les tendències sexuals han de ser castigats”, va dir Spahn en la presentació dels dos informes.

“Com una flor de nenúfar que, arrelada al fang, no es taca amb l’aigua del bassal. Els ioguis actuen sense comprometre’s amb el cos, la ment, la intel·ligència, ni tan sols els sentits. Sense interès pels actes en sí, duent-los a terme es purifiquen. El que desconeix aquesta pràctica i s’aferra al fruit dels seus actes es lliga a sí mateix i perd la pau suprema”. Aquest fragment del Bhagavadgita, text clau de la tradició hindú, suggereix el que transmet María Macaya quan hi parles. Ella, humil i somrient, ho negarà, conscient de les pròpies limitacions i del camí que encara té per recórrer i condicionada, també, per aquest anhel de perfeccionament que la motiva a seguir aprenent, escoltant, avançant. Després de tres dècades als Estats Units, l’Amèrica Central i Europa, fa cinc anys que viu a Barcelona, on ha creat la Fundació Radika per oferir un ioga específic per a persones que han patit un trauma.

Els 'fidget spinners' han envaït les aules. N'hi ha prou amb un cop d'ull a qualsevol escola per veure girar i girar una munió d'aquests petits gadgets. Són la darrera moda entre els nens i adolescents. "Almenys la meitat dels meus alumnes en tenen", explica Mercè Creus, professora de sisè de primària del Sagrat Cor de Sarrià, que diu que "ha sigut tot molt ràpid". "En qüestió d'un mes n'hi havia per tot arreu".

El Palau de Congressos de Palma s’ha inaugurat amb el primer Congrés de microimmunoteràpia (del 18 al 20 de maig del 2017). La microimmunoteràpia és una branca de l'homeopatia que es basa a administrar per via sublingual diverses citocines i àcids nucleics específics de síntesi, “diluïts i dinamitzats d’acord amb els mètodes homeopàtics”, segons informa una de les webs dedicades a aquesta disciplina.

Setanta euros l’hora i signar un contracte de confidencialitat. Són dues condicions que, un cop acceptades, permeten a qualsevol persona amb Skype sotmetre’s voluntàriament a una teràpia per deixar de ser gai o lesbiana, una pràctica descartada explícitament per la llei 11/2014 de la Generalitat, que rebutja en el marc de les institucions sanitàries les “teràpies aversives” pel que fa a l’orientació sexual, la identitat i l’expressió de gènere. Però, què passa quan aquesta teràpia il·legal s’ofereix fora de les institucions mèdiques, on no hi ha cap normativa que les castigui?

El programa d'ajuda terapèutica per a drogodependents Casa Oberta, de Projecte Home, ha registrat un augment del 30% en la llista d'espera.