“La gent es pensa que ho fas perquè vols, que et beus cinc cerveses seguides perquè t’agrada. Per això, ha arribat un punt en què ja gairebé no vaig a bars ni assistesc a trobades socials on hi hagi alcohol pel mig”. És el testimoni de Joan, un jove de 32 anys que va començar a consumir alcohol de manera descontrolada durant l’etapa universitària a Madrid. Segons els experts consultats, el seu relat resumeix bé la sensació d’incomprensió que tenen moltes persones amb addiccions, una vivència molt similar a la d’aquells que conviuen amb problemes de salut mental. “Se sent empatia per algú que té Alzheimer, però no per algú addicte a l’heroïna”, diu Joan.

Eroski i Projecte Home Balears han presentat avui a Palma ‘De quin color és la vida?’, quinzena edició de la campanya solidària d’estiu a benefici d’aquesta organització de suport a les persones amb problemes d’addiccions.

Per quart any consecutiu, Projecte Home ha registrat el nombre més gran de persones ateses des de l'inici de l'activitat de la institució. El 2024 el centre va tractar 3.038 persones amb algun grau d'addicció, un 18,7% més que el 2023. L'any passat es va assolir una mitjana de 987,1 pacients per dia, 194 més que el 2023. Així ho demostra la memòria anual de la institució que s'ha presentat aquest dimecres per commemorar el Dia internacional de la lluita contra el trànsit de drogues.

L'Eva Boiso fa un any que no beu alcohol, una cosa impensable quan va començar el tractament de desintoxicació l'agost passat. Recorda com va passar de ser una bevedora social a fer un consum compulsiu pràcticament sense adonar-se'n, empesa per molts problemes diferents que la van dur a refugiar-se en una addicció. Durant tres anys, diu, va estar dominada per l'alcohol, les discussions i les mentides. Va deixar la feina per no deixar de beure, cosa que feia sobretot d'amagat, a casa, només a la vista dels seus fills i la seva parella. No sabia com sortir d'aquesta situació. Estava deprimida i en una tarda es podia beure 16 cerveses, però per moltes llaunes que prengués no aconseguia calmar el seu malestar, que cada cop era més gran. Finalment, els fills li van fer un ultimàtum, havia de demanar ajuda perquè a casa ja no podien més.

EROSKI ha entregat aquest dijous a Projecte Home Balears un xec de 40.000 euros recaptats durant la campanya solidària desenvolupada aquest estiu als supermercats de la cooperativa a benefici d’aquesta ONG. La iniciativa, que des de fa 14 anys té lloc cada estiu a tots els EROSKI de les Balears, consisteix en oferir als clients dels supermercats un objecte personalitzat a canvi d’un donatiu d’1 euro. Enguany ha estat un quadernet per colorar, amb dibuixos realitzats per estudiants del grau de Belles Arts de l’Escola Universitària ADEMA que han volgut col·laborar amb aquesta iniciativa solidària.

Per tercera vegada consecutiva, Projecte Home ha registrat el nombre més gran de persones ateses des de l'inici de l'activitat de la institució. El 2023 el centre va tractar 2.559 persones amb algun grau d'addicció, un 21,7% més que el 2022. A més, el president executiu de la institució, Jesús Mullor, ha remarcat que el 2023 aproximadament 800 persones hi assistien cada dia per dur a terme tractaments, una xifra que enguany ha ascendit fins a 950 usuaris. "No només venen, sinó que també hi queden", ha celebrat Mullor.

Àngel Acín va començar a consumir cocaïna quan tenia 19 anys. Primer de festa, amb els amics, i sempre amb alcohol. Amb el pas del temps, però, aquesta combinació de substàncies es va convertir en la seva manera d'evadir els problemes, de defugir una realitat que no li feia el pes. Es va refugiar en el consum perquè no estava bé enlloc ni amb ningú i volia tapar unes emocions que no sabia gestionar. "L'abús era només la punta de l'iceberg dels meus problemes", explica. Després de vint anys prenent drogues, ara fa més d'un any que no consumeix. Amb 40 anys va demanar ajuda i actualment està a la fase final del seu tractament, tot i que puntualitza que qui és addicte ho és per a tota la vida. Viu aquest moment amb tranquil·litat, satisfet d'haver dit prou: quan va començar aquest procés va deixar de relacionar-se amb la majoria de les seves amistats perquè totes es drogaven. "Vaig tallar la relació amb el 80% dels meus amics per deixar de consumir. Si no surts d'allà, la probabilitat de tornar-hi a caure és molt alta", explica.

Cada vegada que vaig a un concert de música clàssica penso que ho hauria de fer més sovint. La música en viu –com el teatre o la dansa– té un atractiu molt poderós, que et clava a la butaca físicament però t’enlaira l’ànima.

Històric del tercer sector a Mallorca. El seu nom, juntament amb el de Tomeu Català, està vinculat ja per sempre a la feina en la prevenció de la drogodependència i a Projecte Home, entitat pionera que des de l'any 87 treballa per enderrocar mites, la reinserció i l'educació de la societat. Estant ja jubilat, qualsevol podria pensar que tindria temps lliure, i més a l'estiu. Però Lino Salas no és així. Per descomptat que li agrada la platja i aprofitar per descansar, però no desconnecta: "Com que estic jubilat, tinc temps lliure per fer voluntariat".

Projecte Home va arribar el 2022 a la xifra de persones ateses rècord, la més elevada d'ençà que va començar la seva activitat. Concretament, l'any passat va atendre 2.103 persones, un 23,5% de les quals van ser dones, que augmenten per cinquè any consecutiu el seu pes en els dispositius terapèutics. El president de les fundacions de Projecte Home, Tomeu Català; el president executiu de l'entitat, Jesús Mullor, i la terapeuta Úrsula Arrom han presentat aquest divendres el balanç del darrer exercici.

La Judit, de 46 anys, fa nou mesos que va arribar a Projecte Home, l'ONG que treballa en la prevenció i el tractament de les addiccions. "Destrossada, sense saber ben bé què sentia", explica. Feia un any que intentava sortir del pou on havia caigut a causa de l'alcohol. "L'addicció era l'única manera de gestionar la dimensió i el perill que em suposava el món exterior, com vivia la vida. Quan no t'escolten, quan sents que no tenen en compte les teves necessitats, quan l'ambició que projecten els altres cap a tu de donar-ho sempre tot, de ser la millor, de no fallar en les relacions socials i a la feina, et supera. Et vas deixant. Substitueixes el benestar emocional amb el consum de substàncies. I toques fons", relata.

Des de l'interior d'un pati mallorquí ubicat al centre històric de Palma, Tomeu Català practica aquests dies –i des de fa ara gairebé tres anys– el que ell també anomena mindfulness: "Ser conscient i estar en el moment en què estàs". L'inici de la pandèmia va coincidir amb el de la seva jubilació, dos fets que el van empènyer a cercar resposta a una pregunta que assegura que sempre s'havia plantejat: "Què volia dir Jesús quan deia que les prostitutes i els pecadors públics estaran davant vosaltres en el Regne del Cel?". Tots els textos –històrics, bíblics i actuals– que van resultar de la recerca per contestar aquesta qüestió els ha aplegat ara en un llibre, Y ellas fueron las primeras, que presenta aquest dijous, a les 19.30 h, a la Fundació Sa Nostra.

Gastar en un xut d’heroïna els deu euros que et donen els pares per al berenar pot ser un dels símptomes d’haver tocat fons, ja de ben jove. Aquesta imatge és la màxima expressió d’una tendència que va a l’alça. El consum d’heroïna s’ha estès, discretament, en els joves i adolescents en els dos darrers anys, segons els principals centres d’atenció a Mallorca –Projecte Jove, de Projecte Home, i la Unitat de Conductes Addictives Jove, de l’IB-Salut. La directora de Projecte Jove i psicòloga, Cati Limongi, assegura que els ha sorprès, sobretot en el darrer any, “la quantitat de joves que han arribat per problemes amb l’heroïna”. Si bé les dades són només una referència, el 2021 en varen rebre tres, mentre que el 2022 aquesta xifra es va enfilar a 10. “No és una allau, però hem detectat un increment”, declara per la seva banda el coordinador de la UCA Jove i psiquiatre, Antonio Zamora, que assegura que solen tenir, de mitjana, entre dos i tres casos en actiu.

La mitjana d'edat de persones que reben tractament per addiccions s'enfila significativament a les Illes. Aquest és un dels principals resultats de l'Anuari de l'Envelliment de les Illes Balears 2022, que reflecteix l'article sobre Persones grans en tractament per consum de droga i addiccions: comportaments a les Illes Balears, signat per diversos autors, entre els quals hi ha Albert Moratinos, el coordinador de les Unitats de Conductes Addictives (UCA) que gestiona l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), que són les de la Part Forana de Mallorca.

Eroski ha donat 40.000 euros a Projecte Home Balears per ajudar l'entitat a continuar ajudant totes les persones amb problemes d'addicció de l'Arxipèlag. Aquesta donació ha estat el resultat de la campanya solidària 'Vides a tot color' que l'empresa de supermercats ha dut a terme aquest estiu.

Més de 30.000 persones han passat per Projecte Home des que l'entitat va arribar a les Illes Balears, el 1987. El perfil dels usuaris ha canviat molt, també per l'evolució de les addiccions. Al principi "hi havia la pandèmia de l'heroïna, l'addicció de pràcticament tots els usuaris, mentre que ara ronda el 10%", ha detallat el president executiu de l'entitat a l'Arxipèlag, Jesús Mullor. De mitjana, la meitat de les persones que han passat pels programes han aconseguit superar l'addicció.

Projecte Home Balears va atendre l'any passat 1.880 persones. Aquesta és una xifra que supera la dels anys anteriors, ja que suposa un increment del 26,3% respecte del 2020 i se situa per sobre de les 1.669 persones que va atendre abans de la pandèmia.

Més del 20% de persones que van ser ateses per Projecte Home durant l'any passat foren dones. Aquest dilluns, aprofitant que demà és el Dia internacional de la dona, Projecte Home ha fet públiques algunes de les dades i els serveis que l'organització va oferir a les dones el 2021.

Projecte Homes Balears i l'Institut Mallorquí d'Afers Socials posaran en marxa un nou centre residencial adreçat a menors dependents del Consell de Mallorca amb problemes d'addiccions, el centre Es Caliu. La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera; el president de Projecte Home Balears, Jesús Mullor; el conseller insular de Drets Socials, Javier de Juan, i el director del nou centre, Jonatan Martínez, han acudit aquest divendres a la presentació.