<![CDATA[Ara Balears - Ali Smith]]> 10 <![CDATA[Gràcies, companyes]]> Em sent una privilegiada perquè enguany he tingut unes companyes de viatge d’aquelles que, encara que no les conegui personalment, sent que parlen amb un codi que entenc de manera instintiva. Compartir univers amb persones que no coneixes és una de les coses més misterioses de la literatura i de les expressions culturals en general. Així que, encara que elles no sabran mai qui som, els vull donar les gràcies per haver posat amb paraules tantes sensacions i sentiments que em són familiars. Gràcies a Linn Ullmann per acostar-me d’una manera deliciosa (Els inquiets, ed. Les Hores) a la faceta íntima del seu pare, Ingmar Bergman, les pel·lícules del qual varen impressionar de valent el meu cervell en una època en què m’obria a un món del tot desconegut. Gràcies a Natalia Ginbzburg, per una senzillesa que, a més d’admirar, consider inassolible per persones a qui ens manca aquesta capacitat de descobrir al nostre voltant coses imperceptibles per a la gent normal (Léxico familiar, Lumen). És un superpoder. Gràcies a Neus Canyelles perquè, quan em pensava que estava boja i no trobava les paraules per compartir-ho amb ningú, em va fer veure que la bogeria no existeix i que aspirar a l’estabilitat absoluta és un doi (Les millors vacances de la meva vida, Empúries). Esper ser algun dia tan clarivident. Gràcies a Nora Ephron per fer-me riure, sobretot de mi mateixa, amb aquesta rialla que t’allibera, que surt de la boca sense demanar permís i que fa un renou contagiós (Tinc un coll que fa pena, L’Altra Editorial). I gràcies a AliSmith per recordar-me que el món pot ser un lloc màgic, malgrat que també està ple de merda (Tardor; Hivern; Primavera; Estiu, editats per Raig Verd).

]]> <![CDATA[La necessària lluita per la llibertat]]>

Després d’haver pogut llegir en català el quartet estacional i Noia troba noi (2022), la prosa d’Ali Smith (Inverness, 1962) torna a commoure i a fer riure a parts iguals a la nova proposta de Raig Verd: La torna, traduïda per Dolors Udina. Els retrats socials d’Ali Smith, entre poètics, polítics i eròtics, contenen una dosi important de crítica. Les visions líriques s’alternen amb rondalles i farses i l’epidèmia del covid, en aquesta, podríem dir, cinquena part del quartet estacional de Smith. L’escenari és el típic de l'autora: interrupcions abruptes, debats sobre la nacionalitat, passat i present superposats, i el descens sobtat a temps i llocs dissemblants. 

]]> <![CDATA[Els homes són gairebé escòria?]]>

A Noia troba noi, Ali Smith (Inverness, 1962) explica una història sobre la vida després de la mort amb un estil intel·ligent, complex i emocionant alhora. A partir d’una reinterpretació del mite ovidià d’Ifis i Iante sobre el poder transformador de l’amor, la prosa de l'autora del quartet estacional –també publicat per Raig Verd en català i per Nórdica en castellà– commou i fa riure a parts iguals. Els seus retrats socials, entre poètics, polítics i eròtics, contenen una dosi important de crítica, en aquest cas, al consumisme desfermat i a la violència sexual i domèstica. 

]]> <![CDATA[Ali Smith: "A la societat actual li agraden les pantalles perquè són planes"]]>

L'escriptora escocesa Ali Smith (Inverness, 1962) no pot evitar fixar-se en totes les paraules que l'envolten. Passejant per Barcelona aquest dimarts, un grafit que deia "The future is no the same anymore" (El futur ja no és el mateix) se li ha incrustat a la ment. "Això és el que ens ha dit Catalunya avui, que la pandèmia ho ha canviat tot", explicava Smith unes hores més tard, en una conversa al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) amb la cineasta Sarah Wood i la periodista cultural Anna Guitart. El diàleg ha inaugurat els actes del Dia Orwell del CCCB, i Smith no s'ha pogut estar d'enllaçar aquella frase amb la capacitat profètica de l'autor anglès. "Va descriure coses que passarien a la meva vida 60 anys després. Deia, molt encertadament, que qui controla el passat controla el futur. Però és més. Si no ens fixem en el passat, com podem entendre el present? I si no parem atenció al present, com podrem entendre cap on va el futur?", ha reflexionat Smith.

]]>