Hi va haver un temps en què l’oficina central de Correus de Palma tenia un departament de telègrafs i 400 apartats postals en el soterrani. L’edifici del carrer Constitució, en ple centre de la capital, compleix 80 anys de servei. El vestíbul conserva la majestuositat de la pedra i el disseny dels arquitectes Manuel Cases i Francisco Pou, però està ple de taules amb contes infantils, sobres per a diferents tipus de paquets, i a la pantalla sobre el taulell se succeeixen els números del torn automatitzat. És la part de cara al públic, encara que la maquinària de Correus no descansa des de fa més de tres segles. Durant les 24 hores del dia, agents de classificació –segons la terminologia de l’empresa– s’encarreguen de processar i organitzar totes les cartes i paquets que arriben al CTA (Centre de Tractament Automatitzat), situat al polígon de Can Valero. La mà de l’home es combina amb les màquines per fer-hi feina de manera ràpida i eficient.

La secció sindical d'UGT a Correus ha denunciat públicament que Algaida fa més d'una setmana que no té servei postal i ha recordat que la Llei postal 43/10 estableix que la ciutadania té dret a un mínim d'un servei diari, tant d'entrega com de recollida postal. Segons el sindicat, "la situació és molt greu a totes les carteries i oficines de les Balears, però el cas d'Algaida significa la situació més extrema de totes", ja que indiquen que des del passat 23 d'octubre no disposen de servei postal.

El sindicat de CCOO ha critica "l'abandonament postal" de Correus a les Balears i ha exigit "recursos suficients" per poder dur a terme el servei amb "garanties mínimes". El sindicat ha denunciat aquest dimarts que la direcció de Correus té la secció les Balears "completament abandonada", malgrat els esforços dels treballadors per tirar-la endavant. Segons han indicat, municipis com Marratxí, Campos, sa Pobla, Inca o unitats de repartiment de Palma com la central, el Fortí, Can Pastilla o el Terreno acumulen milers i milers de paquets, cartes i notificacions, "malgrat l'esforç dels treballadors".

Correus ha admès a les Balears un total de 34.355 vots per correu per a les eleccions d'aquest diumenge, mentre que en l'àmbit estatal s'ha arribat a la xifra rècord de més de 2,47 milions de vots. L'empresa pública ha informat aquest dissabte de la dada definitiva, que suposa tant la xifra més alta des de les eleccions generals des del 2008 (el primer any amb registres estadístics homologats) com la més elevada en la democràcia espanyola, per la qual cosa ha qualificat la gestió del vot per correu d'"èxit rotund".

Més de dos milions de sol·licituds per votar per correu el 23-J fan que aquestes eleccions generals marquin el rècord històric en aquesta modalitat de vot. Per adaptar-s'hi, Correus va decidir contractar 12.000 persones més aquest mes de juliol. Una xifra que els sindicats van considerar "insuficient". En volien 19.000, que van acabar arribant, tot i que encara consideren que han fet curt. El fet és que aquesta polèmica interna unida a les impressions generals d'alguns ciutadans "que fa deu dies que van demanar el vot per correu i encara no l'han rebut" són suficients perquè el PP comenci a estendre, un cop més, la sospita sobre una possible tupinada el 23-J. "No hem d'oblidar qui hi ha al capdavant de Correus i la relació directa que té amb Pedro Sánchez", ha destacat aquest dijous la número 2 popular, Cuca Gamarra, en una entrevista a la Cope.

Les eleccions generals se celebraran el 23 de juliol, en període de vacances, i això s'ha sabut quan molts ciutadans ja les tenien planificades. Per això es preveu que el vot per correu s'incrementi respecte a comicis anteriors. T'expliquem pas a pas com exercir el dret a vot si el dia dels comicis no pots anar a un col·legi electoral.

L'aïllament en molts serveis i també en mobilitat a la Part Forana de Mallorca no és cap novetat. Tenen escasses freqüències –o directament nul·les– que els connecti amb transport públic, es queden sense oficines bancàries i ara: tenen díficil exercir el vot per correu amb vista a les eleccions del 28 de maig.

L'Ajuntament de Palma ha anunciat aquest divendres que ha decidit no continuar la relació amb l'empresa CI Postal, encarregada fins ara d'enviar les notificacions a Ciutat, a causa de la polèmica sorgida arran d'aquestes entregues. Segons ha informat Cort i ha recollit Europa Press, a partir de l'1 d'abril Correus s'encarregarà temporalment d'aquesta tasca, ja que està previst que es dugui a terme un procés de licitació per a una nova adjudicació a final de juny o principi de juliol.

La policia, que havia acordonat l'ambaixada ucraïnesa a Madrid davant un nou enviament sospitós, ha informat que el paquet ha donat negatiu en el test d'explosius però que a dins conté un "ull d'animal aixafat", similar als que s'han rebut en set legacions europees més. Aquest nou enviament, a diferència dels anteriors, no tenia franqueig espanyol, per tant s'hauria enviat des de l'estranger. Així doncs, aquest paquet no tindria a veure amb els que es van enviar també contra autoritats espanyoles amb material pirotècnic, que ja van causat un ferit lleu a l'ambaixada ucraïnesa, i sí amb els que s'estan rebent a Europa.

Representants dels sindicats obrers UGT i CCOO s'han manifestat aquest divendres dematí acampant davant l'Ajuntament de Palma per protestar pel "desmantellament" del servei públic postal, segons han dit. A més, les organitzacions han dit que la manifestació volia servir per conscienciar i informar sobre "l'abandonament" que està sofrint Correus "amb el consentiment de l'Estat".

Representants de CCOO i UGT de Correus de les Balears s'han tancat aquest dijous a l'oficina principal de Palma per protestar per la "reconversió i el desballestament del servei postal públic". Segons han explicat en un comunicat, aquesta és una de les mobilitzacions que estan duent a terme sota el lema 'Salvem Correus', juntament amb la convocatòria general dels pròxims 1, 2 i 3 de juny.

El batle de Maó, Hèctor Pons, ha sol·licitat al Ministeri de l'Interior que agiliti les obres de construcció de la nova comissaria de la Policia Nacional.

Els han batejat com a Equality Stamps (els Segells de la Igualtat), però a Correus la campanya de publicitat suposadament antiracista li ha sortit tan malament que les seves bones intencions s'han llegit com una reafirmació del racisme estructural que vol combatre. Coincidint amb el Mes Europeu de la Diversitat i el primer aniversari de l'assassinat de l'afroamericà George Floyd a Minneapolis, la companyia estatal ha posat en circulació una col·lecció de segells imitant diferents tonalitats de pell, encarint el preu a mesura que s'aclareix. El resultat és que el segell de menys valor (0,70 euros) és el més fosc i en progressió el més car és el més clar (1,60 euros).

La pandèmia del coronavirus ha convertit les oficines de Correus en un altre lloc per fer coa al carrer. Les restriccions d’aforament així ho exigeixen, i encara podem donar gràcies que la intempèrie, al nostre clima mediterrani, és més bona de dur que a d’altres latituds. En contrapartida, segons com siguin i es comportin els empleats de l’oficina que ens toqui en sort, l’experiència de la coa pot ser més o menys difícil de superar.

Les històries més entretingudes de la classe mitjana-alta novaiorquesa sempre han tingut alguna cosa a mig camí entre la pel·lícula coral i la comèdia romàntica protagonitzada per personatges atrac- tius que caminen amb sabates cares per pisos ben decorats i oficines selectes. Aquesta setmana, però, un descuit tecnològic força comú ha confirmat el tòpic que la realitat supera la ficció fins a tal punt que una anècdota s’ha convertit en portada del Wall Street Journal i en reportatge del New Yorker. Tot va començar amb un correu electrònic de disculpa enviat per Aaron Rose, el director executiu de la gran botiga de mobles d’alta gamma ABC Carpet & Home, situada al carrer Broadway de Nova York, a prop d’Union Square. Un paradís per als amants de la decoració d’interiors i els accessoris de la llar. Trenta-dos mil metres quadrats d’exposició que reben un milió de clients cada any. Sovint se l’ha batejat com el Disneyland dels adults rics. El correu electrònic anava destinat als clients que van comprar mobles aprofitant els descomptes del Black Friday del desembre, i els comunicava que les comandes que s’havien compromès a lliurar al mes de febrer segurament no arribarien fins al mes de maig. El problema és que el correu, dirigit als dos-cents quatre clients afectats per aquest endarreriment, els va incloure a tots en comptes de deixar-los en còpia oculta. De sobte, totes les víctimes d’aquest desastre estaven connectades entre elles. La desil·lusió, la indignació, el sarcasme i el sentit de l’humor no van trigar a manifestar-se a través d’aquella improvisada xarxa social. La gran majoria van començar a respondre correus al grup de damnificats per ABC Carpet & Home que s’acabava de generar. Primer exigien compensacions econòmiques, pre- guntaven noves dates d’entrega i amenaçaven amb demandes. Però de mica en mica la festa va anar evolucionant. La gran 0 protagonista del grup ha sigut Zoë Weiner, l’editora d’un portal d’internet dedicat al benestar, la salut i la bellesa, que s’havia comprat un enorme sofà model Vance Blossom entapissat amb vellut fúcsia. Davant d’uns companys de misèries tan selectes no va deixar passar l’oportunitat: “M’agradaria aprofitar aquest fil tan boig per dir que soc una dona soltera a Nova York que busca un home jueu amb qui casar-se”. La proposta va animar la resta d’integrants. Una tal Tanesha Smith-Wattley l’encoratjava en la iniciativa. Matt Freeman agraïa l’estona de divertiment i demanava que el convidessin a la boda amb la resta de damnificats, i Moe Phillips lamentava no poder-los convidar a tots a casa perquè, per motius obvis, encara no tenia sofà. Un tal Henry Lee que s’acaba de separar deia que estava content perquè dins del grup de clients s’havia retrobat amb la seva vella amiga Melissa i ja no aniria sol a la boda.

Cap al 1907 van començar les obres de la Via Laietana, que comunicaria l’Eixample amb l’estació de França i el port. Per fer aquesta via ampla i recta com un fil, es van enderrocar sense contemplacions cases històriques i edificis dels tortuosos carrerons del barri vell que destorbaven. El Banc Hispano Colonial, que en va finançar la construcció amb la venda de parcel·les, fou dels primers a establir-s’hi (núm. 3). Ho va fer el 1913 i, per ressaltar la categoria de l’entitat, hi van afegir dues torres de semblança medieval. Un lluïment estètic seguit amb clara rivalitat en altres edificis, amb columnes, frisos, balcons de pedra i escultures a la façana. D’exemples d’ostentació en tenim a la Companyia Arrendatària de Tabacs (núm. 8), l’al·legòrica torre que simula un far de la naviliera Transmediterrània (núm. 2) i a la Caixa de Pensions, obra del 1917 d’inspiració gòtica i amb una captivadora torre (núm. 56).

Les vendes per internet continuen creixent a Menorca. Així ho ha reconegut el director territorial de la zona mediterrània de Correus Express, Germán Cachafeiro. Quan faltaven dues setmanes per al dia de Nadal, la filial de Correus havia superat les 14.000 entregues que es varen efectuar durant la campanya corresponent a l’any passat.

Correus ha obert el termini d'inscripció per cobrir 4.005 llocs de personal laboral fix, 82 a les Balears, per exercir funcions de repartiment d'enviaments, tasques logístiques i atenció al client a diferents oficines, segons han comunicat aquest dilluns l'empresa estatal i el sindicat CCOO.

"L'ex cap de gabinet de Sánchez posat a dit a l'empresa pública més gran d'Espanya s'acaba de gastar 250.000 euros en canviar... el disseny del logo". Amb aquest tuit, el diputat i secretari de programes de Ciutadans, Toni Roldán, acusava el govern del PSOE d'haver dilapidat 250.000 euros en fer uns canvis mínims al logotip de Correus. A la notícia que Roldán enllaçava al seu tuit ja explicava que la licitació del contracte s'havia fet amb l'anterior direcció de l'empresa, és a dir, sota el govern de Mariano Rajoy. El tuit ha desaparegut però Maldito Bulo n'havia fet una captura.

La Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) ha sancionat amb 60.000 euros Correus per haver deixat de repartir la correspondència durant un període de nou mesos a les bústies de la urbanització de Bellavista, situada al municipi de Llucmajor.