El sector agrari de les Balears ha traslladat la seva preocupació al Govern per la pujada dels preus dels carburants a causa de la guerra de l'Iran. Segons un càlcul intern, els preus dels productes pujaran d'aquí a un mes aproximadament si no reben ajudes, han comunicat representants dels pagesos al vicepresident de l'Executiu, Antoni Costa, aquest dimecres. Així ho ha explicat la representant de Cooperatives Agroalimentàries de les Balears, Jerònima Bonafé, després de la trobada, segons ha informat Europa Press.

Ara fa uns anys el Parlament Europeu va posar una data a la prohibició definitiva de la venda de vehicles de combustió: l'any 2035. Aquesta decisió tan contundent, celebrada per uns i criticada per uns altres (sobretot per Alemanya, que va intentar d'endarrerir-la) va començar a relaxar-se amb l'aparició del debat sobre els combustibles sintètics o e-fuels, un tipus d'hidrocarbur que es produeix obtenint hidrogen a través d'un procés d'electròlisi amb electricitat renovable i afegint-hi carboni que prèviament s'ha capturat del medi ambient. I com que, teòricament, en aquest procés les emissions de CO2 són neutres (el carboni que s'emet durant la combustió és el mateix que el que prèviament s'ha capturat), els vehicles no registren emissions positives de carboni.

La Cimera del Clima a Dubai, encapçalada per Sultan Ahmed al-Jaber, cap de la petroliera d’Abu Dhabi, no augurava grans progressos en la lluita contra el canvi climàtic. Al final, però, Al-Jaber va preferir tenir un èxit a casa més que defensar la pervivència dels combustibles fòssils. Després de molts estira-i-arronses, el comunicat final, consensuat per les 198 delegacions i per primera vegada en prop de trenta anys de cimeres, crida a desvincular-se (transition away) dels combustibles fòssils en els sistemes energètics i a accelerar les accions per assolir zero emissions netes (net-zero) el 2050. La cimera s'ha quedat a un pas de fer una crida a l’eliminació dels combustibles fòssils, i ha inclòs només la seva desvinculació dels sistemes energètics i no, per exemple, els utilitzats en la fabricació de fertilitzants o plàstics.

El preu de mitjana de la gasolina arriba a Nadal en mínims anuals. L'última setmana ha sumat un nou descens, el dotzè consecutiu, i acumula un abaratiment de gairebé el 13% des de finals de setembre. Segons les dades del Butlletí Petrolier de la UE, que recull la mitjana de preus de més d'11.000 benzineres de tot l'Estat, la gasolina de 95 octans costava 1,536 euros, un 1,3% menys que la setmana anterior.

La cimera del clima celebrada a Dubai, la COP28, ha acabat amb un acord qualificat d’històric, perquè és la primera vegada que aquesta trobada anual inclou una menció expressa a la necessitat d’acabar amb el petroli, el gas i el carbó, a més d’instar a accelerar les accions abans del 2030, per arribar al zero net el 2050. Les Illes Balears es troben en aquest camí, almenys així es podria deduir de la decisió adoptada per la Comissió Europea, fa poques setmanes, d’incloure-les a la iniciativa “Clean Energy for EU Islands” per avançar la descarbonització de l’Arxipèlag l’any 2030. Però aquest és un objectiu realista?

Enmig d'onades de calor rècord, esdeveniments climàtics extrems cada cop més intensos i costosos, i advertiments alarmants que el canvi climàtic literalment ens està matant, els clams perquè deixem de banda els combustibles fòssils guanyen intensitat... però al sector dels combustibles fòssils estan redoblant l'aposta amb inversions en nous projectes petrolífers i gasífers, grans fusions corporatives, fent marxa enrere en els seus compromisos climàtics i amb falses promeses sobre continuar extraient sense contaminar. Hem de desfer-nos dels combustibles fòssils, però com?

El cost dels carburants i, en grau més baix, l'electricitat i els aliments frescos, van empènyer a l'alça el cost de la vida al setembre, segons dades de l'índex de preus de consum (IPC, l'indicador que mesura l'evolució dels preus) publicades aquest divendres per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Mentre el món lluita amb la confluència sense precedents d'inundacions devastadores, incendis descontrolats i sequeres, el debat sobre la manera d'encarar la creixent crisi climàtica es veu cada cop més distorsionat per les grans empreses que difonen falses solucions i encoratgen narratives enganyoses.

La Policia Nacional ha detingut un home de 33 anys per sostreure combustible a 11 vehicles aparcats a la via pública perforant-ne el dipòsit. L'arrestat va arribar a entrar dins un dels vehicles per emportar-se unes eines valorades en 600 euros. Els fets van tenir lloc dimarts passat.

Des de fa uns mesos, els preus del gas natural s'han normalitzat. L'esclat de la guerra a Ucraïna va donar ales al cost d'aquest combustible fòssil, que va arribar a superar la barrera dels 300 euros/MWh, segons l'índex TTF, que s'utilitza com a referència europea. La xifra es va assolir sobretot per la retallada del subministrament per part de Rússia i la consegüent cursa entre països per aconseguir gas i omplir els magatzems de cara a l'hivern. El registre, però, queda lluny dels preus actuals: fa uns dies el gas natural queia per sota dels 30 euros/MWh. "Hem de ser prudents, però és evident que la situació dista molt de la de fa un any; estem a nivells d'abans de la guerra", reflexiona el president de l'Associació Espanyola del Gas (Sedigas), Joan Batalla.

La Unió Europea feia molt de temps que preparava un escenari on l'any 2035 es prohibís la venda de vehicles de combustió, però quan la votació definitiva d'aquesta mesura era a punt de celebrar-se, Alemanya (juntament amb països com Itàlia, Polònia o la República Txeca) va demanar a Europa de fer una excepció per als vehicles de combustió que fessin servir combustible sintètic. En tractar-se d'un tipus de combustible neutre en emissions de CO2 (s'obté a partir de l'hidrogen i el CO2 de l'atmosfera i en la seva combustió les emissions compensen el que prèviament s'ha capturat), tècnicament no pot estar prohibit a partir de l'any 2035.

La guerra d'Ucraïna i la crisi energètica que se n'ha derivat han evidenciat les carències de la Unió Europea i les seves dependències, sobretot pel que fa als combustibles fòssils que arriben de Rússia. Així, tot i que el govern espanyol ja va proposar comprar gas de manera conjunta abans de l'inici del conflicte, a finals del 2021, els Vint-i-set de bon principi no ho van rebre amb gaire entusiasme. No va ser fins a l'inici del conflicte i quan els preus del gas van començar a pujar de forma desorbitada que alguns socis europeus van començar a veure el plantejament de Madrid amb bons ulls.

Giorgia Meloni s'enfronta a la primera gran crisi des que està al capdavant del govern d'Itàlia. Les associacions italianes que agrupen els principals gestors de gasolineres del país han convocat una vaga aquest dimecres i dijous per protestar contra la “campanya de difamació” de l'executiu, que responsabilitza les estacions de servei de la sobtada alça dels preus del carburant.

Aquests dies tothom parla de l'hidrogen verd. Durant la Conferència de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (COP27) celebrada al novembre a Egipte, el canceller alemany Olaf Scholz va anunciar que Alemanya invertirà més de 4.000 milions d'euros en desenvolupar-li un mercat. Als Estats Units, el govern del president Joe Biden ha fet de l'hidrogen "net" un element central de la Llei per a la Reducció de la Inflació, que proveeix subsidis a la generació d'energia a partir de fonts renovables. La Xina, per la seva banda, ha invertit tant en electròlisi que alguns observadors temen que s'apoderi del mercat, com va fer amb el de panells fotovoltaics. I fins i tot corporacions com la megaminera australiana Fortescue aposten perquè l'hidrogen es converteixi en una indústria de milers de milions de dòlars.

La tònica amb la qual va començar l'estiu continua. El preu mitjà del gasoil i de la gasolina ha baixat, de nou, aquesta setmana i arrenca així el mes d'agost per sota dels dos euros el litre –sense incloure-hi la subvenció dels 20 cèntims el litre, que encara l'abarateix més–. Per primera vegada des de principis del mes de juny, tots dos carburants van baixar de la quota dels dos euros la setmana passada, tendència que, ara, en ple període de vacances, continua.

Carregar un cotxe elèctric a casa és la manera més eficient de recórrer 100 quilòmetres, mentre que la gasolina és el combustible més ineficient. Això es desprèn de les dades facilitades pel ministeri per a la Transició Ecològica, que ha publicat una web per calcular quant consumeixen els vehicles que circulen a Espanya.