Jere Mateo i el periodista Adam Martín es coneixien de vista de fer travesses nedant a mar obert. "La gent que ho fem no som tants, ens acabem coneixent", explica Martín. Llavors l’Adam no sabia com s’arribaria a estimar el Jere. Ell ja feia anys que nedava al mar, però el Jere era novell. El 14 d’abril del 2015 havia patit un greu accident mentre escalava el Mont Blanc du Tacul, un cim de 4.248 metres dels Alps. Quan va patir una caiguda de més de 100 metres no estava sol. El seu amic Salvi va perdre la vida i ell va passar-se un mes en coma. "A l'hospital portaven estudiants de medicina per veure’m, era un miracle que no hagués mort", explica. Quan es va despertar va rebre la notícia de la mort del seu amic i li van dir que ell tenia lesions a les cames que li impedirien caminar. "Semblava difícil imaginar que tornaria a caminar", recorda. Ara no només camina, sinó que també neda, tant, que fins i tot ha creuat l'estret de Gibraltar.

“Feia set anys que estava parada. Anava del sofà al llit i del llit al sofà”. Carolina Díaz resumeix així el que era el seu dia a dia abans de conèixer el Projecte CIM. Ella pateix fibromiàlgia i explica que els metges li recomanaven repòs absolut i permanent: “Em donaven molta medicació i em quedava zombi. Deien que no podria menjar sola, dutxar-me, llegir o mirar pel·lícules”, lamenta. Critica que els tractaments que rebia la portaven a la paràlisi. “El meu destí era una cadira de rodes”.

La Maria Petit no para. Mentre prepara la festa del seu trentè aniversari, fa conferències arreu d'Espanya, s'entrena per a la Behobia-Sant Sebastià (cursa de 20 quilòmetres) i pregunta si, per fer aquesta entrevista, s'ha de vestir de carrer o de muntanya. "Jo és que soc una mica fashion, potser millor em vesteixo amb roba d'esport si vols parlar de la muntanya i hem de fer fotos", decideix mitjançant una nota veu al WhatsApp. I apareix vestida de dalt a baix amb roba de la marca italiana que la patrocina, La Sportiva. Fins aquí res cridaria gaire l'atenció si no fos perquè la Maria fa 12 anys que és cega.

La Maria aprèn dia a dia a portar la seva nova vida. Fa dos anys que tot va canviar: va perdre la seva germana de 21 anys en un accident al Ral·li Vidrieiro, a Portugal. Era la primera cursa on eren rivals, el primer cop que vivien una experiència d'aquella magnitud. El cop va ser massa dur per continuar competint i va decidir desterrar el món de l'automobilisme de la seva vida. Des de llavors, algun cop esporàdic ha tornat a pujar en un cotxe de competició, però només per oci i per satisfer el cuquet que de tant en tant es manifesta. En aquelles ocasions, poques, el dolor reapareixia i els mals records es tornaven més vívids que mai. Ara la Maria ha aconseguit mantenir a ratlla els fantasmes, fins al punt que ha fet un pas més i torna a competir.