La taxa d’abandonament escolar, una de les principals xacres del sistema educatiu balear, s’ha reduït fins al 15,22% el 2025, la xifra més baixa de la darrera dècada i gairebé cinc punts menys que el 2024, quan era del 20,14%. Tot i la millora, la diferència entre sexes continua sent molt marcada: l’abandonament entre els homes arriba al 23,02%, mentre que entre les dones se situa en el 7,46%. Les dades confirmen una tendència a la baixa després d’anys en què l’Arxipèlag liderava aquest indicador a l’Estat.

Les Balears han registrat una baixada important de l’abandonament educatiu primerenc, segons les darreres dades oficials corresponents al 2025, i ja no encapçalen la classificació negativa de comunitats autònomes, un fet que trenca amb la dinàmica dels darrers anys. La taxa se situa ara al voltant del 15, 2%, una xifra encara elevada, però clarament inferior a la d’exercicis recents, en què l’Arxipèlag liderava de manera recurrent aquest indicador (20,14% el 2024). La millora comença una tendència descendent que s'inicia després del repunt registrat en anys anteriors, com ja advertien informes previs sobre l’evolució del sistema educatiu balear.

La Conselleria d’Educació i Universitats reforçarà aquest curs la presència de psicòlegs als instituts del barri de Son Gotleu, a Palma. El conseller Antoni Vera ha anunciat aquesta mesura aquest dilluns, després de presidir la reunió de la comissió del Pla educatiu de Son Gotleu corresponent al curs 2025-2026. Durant la trobada, els participants han exposat les necessitats dels centres educatius del barri. Vera ha avançat que la Conselleria incrementarà el suport als centres de la zona i que, ja aquest curs 2025-2026, es reforçarà l’atenció psicològica amb la incorporació de més psicòlegs generals sanitaris als instituts públics de Secundària.

Ser fill d'una família d'arrels immigrants representa una dificultat afegida per poder cursar una trajectòria educativa satisfactòria, amb títol de secundària i estudis postobligatoris reglats. A Catalunya, per exemple, 3 de cada 10 adolescents d'origen migrant abandonen els estudis prematurament, el triple que els joves de nacionalitat espanyola, i especialment flagrant és el cas dels alumnes del col·lectiu gitano, amb una taxa que supera el 80% d'abandonament. Unes xifres que posen de manifest com les desigualtats i les discriminacions que pateixen les persones vingudes de fora, que viuen sovint en situació de pobresa i exclusió, amb menys possibilitats d'accedir als serveis i drets bàsics, dificulten enormement el camí dels alumnes a l'escola. Miguel Jiménez, Hatim Azahri i Déguène Eufemia Seck són tres joves que han viscut aquests greuges de primera mà, però, malgrat les dificultats, han aconseguit tirar endavant: han cursat estudis universitaris i ara treballen com a activistes perquè les noves generacions de nens i nenes immigrants gaudeixin de més oportunitats.

El conseller d’Educació, Antoni Vera, ha qualificat de “molt males dades” les xifres d’abandonament escolar a les Balears l’any 2024. Es va situar en 20, 14%, una xifra superior a l’any precedent i la més alta d'Espanya, només per darrere de Melilla. Mentrestant, la mitjana espanyola va davallar fins al 13%. “Si unim les males dades d’abandonament als mals resultats a les proves PISA, IAQSE i Timms, es fa palès que ens ho hem de replantejar tot. No només el Govern, sinó també la comunitat educativa i tot el teixit productiu de les Balears, ha dit. Vera ha exposat que el fet de ser una comunitat amb un teixit econòmic turístic fa que als joves els sigui fàcil de trobar feina. “Però és mà d’obra poc o gens qualificada”, ha dit. Així, ha demanat a les empreses que es tingui en compte la formació dels treballadors a l'hora de fixar millores salarials.

Les Balears tenen la taxa d'abandonament escolar més alta de l'Estat: 19,1% i cinc punts més que la mitjana. I el Regne Unit ja s'ha fet ressò d'aquesta problemàtica. El diari Express titula "Pànic a Mallorca després de l'alerta turística pels 'molts infants que abandonen l'escola abans de temps'" i agafa com a punt de partida els resultats de l'informe de transició econòmica del Fòrum de la Societat Civil, a més de l'impacte que té el model econòmic illenc en el sistema educatiu.

"Vull estudiar cirurgia cardiovascular, sempre ho he tingut clar i no recordo haver volgut fer mai una altra cosa", explica amb esperança la Harnoor, una noia de 15 anys amb una brusa de flors, ulleres i cua alta que fa segon de batxillerat científic a l'institut Miquel Tarradell. "Per mi és estudiar medicina o res. Si no entro, tindria una crisi existencial", reconeix. La Harnoor va néixer a Catalunya, però va passar els primers vuit anys de la seva vida a l'Índia amb els seus tiets. Mentrestant, els pares treballaven a Barcelona per tirar la família endavant. Quan van tenir el segon fill van decidir establir-se al Raval i la Harnoor va començar 3r de primària en una escola del barri. "Sempre he pensat que tinc la mateixa capacitat de fer-ho que els altres", defensa, gairebé una dècada després d'haver arribat a Catalunya.

João Costa (1972) fa poc més d'un any que ha assumit el càrrec de ministre d'Educació a Portugal. Abans, va ser secretari d'Educació durant set anys i és un dels responsables de la transformació radical del model i els resultats educatius portuguesos en l'última dècada. Ens rep a la presentació del Premi Ensenyament 2024 del Cercle d'Economia. Tot i la millora constant del país als informes internacionals PISA i la baixada dràstica de l'abandonament escolar -la taxa s'ha reduït més de 40 punts en vint anys-, Costa insisteix a rebutjar el terme "miracle educatiu".

“Vaig abandonar a causa d’un cúmul de frustracions i perquè no rebia l’ajuda que necessitava en aquell moment. També va ser a proposta de la psicopedagoga de l’institut i semblava que, en aquell moment, era la millor opció”, explica Mohamed ElKorchi, que va deixar els estudis a segon d’ESO. A Catalunya, el 16,9% dels joves entre 18 i 24 anys no tenen cap titulació més enllà de l’ESO ni estudien. De fet, al llarg de l’any passat 97.062 joves van abandonar els estudis abans d’hora. Les xifres facilitades per la Fundació Bofill certifiquen que, malgrat haver reduït les xifres d’abandonament escolar les últimes dècades, Catalunya se situa al capdavant del rànquing europeu de joves poc qualificats i sense estudis postobligatoris.

Cada setembre l’educació es mira al mirall els deures pendents i enguany, un curs més, moltes motxilles pesen amb la càrrega de les desigualtats educatives. La classe social, el nivell educatiu i l’origen migrant de les famílies continua condicionant l’èxit i la continuïtat formativa de l’alumnat. Deures que fa massa que se’ns amunteguen a les taules de les aules, com invertir d’una vegada per totes el 6% del PIB en educació i aplicar més mesures efectives contra la segregació escolar. Altres els anem desempolsegant i col·locant al capdamunt de la pila de les prioritats, com l’abandonament escolar prematur.

Fa gairebé 20 anys que Irene Psifidou es dedica a analitzar i supervisar les estratègies educatives que s'implanten a Europa per lluitar contra l'abandonament escolar de la mà del Centre Europeu per al Desenvolupament de la Formació Professional (Cedefop). Abans va treballar a la seu del Banc Mundial a Washington DC analitzant les polítiques d'educació secundària de països en desenvolupament. Rep l'ARA pocs minuts abans de participar en les jornades Traçant camins cap al #ZeroAbandonament, de la Fundació Bofill.

¿Darrere d'un abandonament escolar hi ha un sistema adultocèntric, professors dolentíssims o pares que no han pogut estudiar? ¿Classes de 26 alumnes amb les seves complexitats i un docent sense recursos que marxa a casa frustrat perquè no ha pogut atendre les seves necessitats? ¿O potser un màster de professorat que no té en compte aquesta problemàtica? ¿Un estàndard educatiu únic per al qual no tothom està preparat? ¿Una idea d'èxit errònia que exclou els que abandonen com a fracassats? ¿Una falta d'eines per expressar-nos perquè la cultura ens pot salvar? ¿Una obligació imposada a l'edat en què més volem conèixer l'exterior quan el cicle educatiu dura, realment, tota una vida?

Les dades de l'últim informe sobre educació de l'OCDE posen de nou sobre la taula un dels principals problemes que té l'educació a Catalunya i a Espanya: la taxa de joves que deixen els estudis abans d'hora continua sent molt més alta que a la resta d'Europa. Tot i que les dades recollides per l'OCDE mostren una lleugera millora respecte a aquest problema –a Espanya, entre el 2015 i el 2022 el percentatge de joves que no han acabat l'ESO ha passat del 34,4% al 26,5%–, la proporció d'alumnes que deixen els estudis continua sent considerablement més alta que la de la mitjana europea (12,2%) i la dels països de l'OCDE (13,8%).

Oriol Malet (Martorell, 1975) publica el còmic Ombres de colors (Comanegra), un encàrrec de la Fundació Bofill a partir del seu estudi sobre abandonament escolar. "Em van dir que fes un Malet total", diu l'il·lustrador, que s'ha fet seva la història de testimonis reals que representen els 97.000 joves que van deixar els estudis prematurament l'any passat a Catalunya, sense tenir cap més titulació més enllà de l'ESO.

Gairebé un de cada tres alumnes de 15 anys de les Illes (el 28,4%) no van cursar el nivell educatiu que els tocava segons la seva edat –quart d'ESO– el curs 2021-2022. Únicament Andalusia, Castella- la Manxa i Múrcia presenten pitjors resultats, amb el 29,8%; el 30,1% i el 30,5%, respectivament. Així ho constata una enquesta elaborada pel Ministeri d'Educació i Formació Professional. Els resultats de les Balears s'han de contextualitzar amb unes altres dades important: l'any 2022 l'abandonament escolar va ser del 18,2%, –4,3 punts més que la mitjana estatal– i un 6,6% dels alumnes varen repetir quart d'ESO –és el cinquè percentatge més alt de l'Estat.

L'oferta formativa i el nombre d'alumnes que opten per la formació d'FP no ha aturat de créixer en els darrers anys, alhora que comença a desaparèixer l'estereotip que les persones que opten per aquesta modalitat d'estudis és perquè no poden accedir a la universitat. Al mateix temps, estudis com el de The Adecco Group Institute e Infoempleo del 2018 revelen que un 42,% de les ofertes de feina demanen perfils amb títols d'FP, mentre que un 38,5%, requereixen persones amb títol universitari. No obstant això, a les Illes Balears, el 28,5% de les persones que al curs 2016-2017 havien començat una FP de grau mitjà (FPGM), al curs 2020-2021 l'havien abandonat sense acabar, d'acord amb les dades de l'estudi Estadísticas del seguimiento educativo y rendimiento académico del alumnado que accede a formación profesional. En el cas dels estudis d'FP bàsica (FPB) –antiga PQPI–, aquesta xifra es va enfilar fins a un 40,4%.

Hi ha un restaurant a Barcelona on el menjar és la cosa menys important. La prioritat és la història personal i la motxilla que carreguen cadascun dels catorze treballadors. Són nois i noies que "no han trobat el seu lloc a l'escola ordinària" i que el sistema educatiu "ha centrifugat", però han trobat un salvavides que es diu Fundació el Llindar, una escola de noves oportunitats que des del 2004 ofereix una proposta formativa a uns 400 joves en risc d'exclusió social cada any, sigui amb l'itinerari formatiu d'imatge personal, automoció, fabricació digital o restauració. Els que opten per la restauració es formen a l'escola-restaurant que la fundació té a l'Hospitalet i ara alguns han fet el salt a la seva primera feina "de debò": ja no són alumnes, ara són caps de sala, cambrers, cuiners. L'objectiu ha passat de reconduir joves expulsats del sistema educatiu a generar treballadors ben preparats per al mercat laboral.

Espanya és el segon país de la Unió Europea amb més abandonament escolar prematur, només per darrere de Romania: el 13,3% dels joves d'entre 18 i 24 anys només tenen l'ESO, tot i que la xifra és molt més elevada entre els homes (16,7%) que entre les dones (9,7%). Encara que les dades –sempre influïdes per la salut del mercat laboral– van millorant, el tema és "de màxima preocupació" entre els països desenvolupats, perquè deixar d'estudiar té conseqüències molt negatives individualment però també col·lectivament. Fins ara, diversos estudis han constatat que el fracàs escolar afecta més els nois que les noies i més els alumnes amb baix nivell socioeconòmic que els més benestants, però ara una nova investigació ha volgut indagar en les causes i les solucions a aquestes diferències. La conclusió de la recerca del Centre de Polítiques Econòmiques d'Esade (EsadeEcPol) és que la poca satisfacció amb l'escola, la menor dedicació als deures i els pocs referents mestres masculins podrien ser variables que expliquen l'abandonament escolar "desproporcionat" entre els nois i entre els alumnes pobres.