"El tenis està en molt bones mans", deia aquesta setmana Rafa Nadal. Lògicament, parlava de les mans de Carlos Alcaraz i Jannik Sinner, els dos jugadors que semblen destinats a lluitar per dominar aquest esport la dècada vinent. Després de la preciosa final de cinc hores i mitja a Roland Garros, en què el murcià va sortir vencedor amb una remuntada que recordava molt a aquelles que feia el jugador de Manacor, tots dos ja pensen en la cita de Wimbledon. Per arribar en forma al Grand Slam sobre herba, han escollit camins diferents: l’italià participarà en el torneig de Halle, on va guanyar el 2024, mentre que Alcaraz aposta per Queen’s, tot i que encara no ha confirmat al 100% si hi serà. "El pla és jugar-hi, però d'aquí a uns dies prendrem una decisió final. A mig camí del torneig en vam parlar i Alcaraz ens va dir que volia anar-hi. Després d'aquests dies de descans farem una prova per veure com està físicament i anímicament. Reprendrà la formació específica per a l'herba. Anirem a Wimbledon amb moltes ganes; li encanta jugar-hi", ha explicat Juan Carlos Ferrero, el seu tècnic.

Roland Garros ja té nou monarca. Tot semblava llest per fer un relleu natural entre espanyols a la pista central Philippe-Chatrier, amb Carlos Alcaraz ocupant el lloc del manacorí. I així ha estat, tot i que per moments semblava que Jannik Sinner faria la guitza. Alcaraz ha revalidat el títol aconseguit ara fa un any contra Zverev en una final preciosa en què ha arribat a salvar tres pilotes de partit. Quan tot semblava decidit a favor de Sinner, el murcià s'ha disfressat de Nadal amb una d'aquelles remuntades que no semblen lògiques. La copa ja estava a punt per ser entregada al número 1 mundial, que aspirava a ser el primer italià campió a París des d'Adriano Panatta el 1976. Haurà d'esperar. Alcaraz s'ha aixecat de les cendres i en una demostració d'orgull ha guanyat el seu cinquè torneig del Grand Slam amb la mateixa edat amb què ho havia aconseguit Nadal (4-6, 6-7, 6-4, 7-6 i 7-6). Encara no ha perdut cap final del Grand Slam. Les ha guanyat totes.

Quan entres a les instal·lacions de Roland Garros, a l'oest de París, et rep una escultura gegant feta de 800 kg d'acer i de tres metres d'alt que mostra Rafa Nadal tornant una pilota. La llegenda del jugador de Manacor, 14 cops guanyador del mític Grand Slam sobre terra batuda, sembla no acabar-se mai. Si els primers anys els parisencs, sempre orgullosos, veien amb mals ulls aquell jovenet mallorquí que jugava sense mànigues, amb el pas del temps es van rendir al seu joc i van decidir cuidar-lo. Li van dedicar aquesta estàtua, obra de l'escultor de Valladolid Jordi Díez, fill de català, i van convertir-lo en el gran reclam del seu torneig.

Holger Rune es va proclamar campió del Trofeu Comte de Godó 2025 després de vèncer Carlos Alcaraz en una final molt disputada que es va resoldre per 7-6 (6) i 6-2. El murcià, amb molèsties físiques als psoes durant el segon set, no va poder aguantar el nivell del danès. A la primera va ser la vençuda per a un danès a la final del Godó després de 72 edicions celebrades, i just un any després que s'estrenés un nòrdic, el noruec Casper Ruud. Rune, que té 21 anys, com Alcaraz, s'ha convertit en el primer tenista del seu país a guanyar en la història del torneig català.

Novak Djokovic ja té el títol que li faltava. Aquell or olímpic que sempre se li escapava de les mans. En una final preciosa a la pista central de Roland Garros, ha derrotat en dos sets Carlos Alcaraz en el duel entre el finalista olímpic més veterà de tots els temps i el més jove. Els joves a vegades han de cedir el pas a qui té més experiència i el serbi ha sabut lluitar contra els seus fantasmes, i el seu caràcter, en una final sense un sol trencament de servei resolta sempre al tie break (7-6 i 76). Quan el seu darrer cop ha botat dos cops, ha mirat el cel sense saber gaire bé que fer. Després, ha ocupat l’espai central de la pista amb una bandera de Sèrbia. La glòria era seva. Com diu la frase que presideix la pista central de Roland Garros, “la victòria pertany al més tenaç”. Ell ho ha estat.

Embarassada de set mesos. Aquesta circumstància no va ser un impediment perquè ahir l'esgrimidora egípcia Nada Hafez, de 26 anys, guanyés per 15-13 l'estatunidenca Elizabeth Tartakovsky, la número 7 del món, als setzens de final del torneig olímpic. Posteriorment, Hafez va caure eliminada en els vuitens de final davant la coreana Jeon Ha-young per 15-13. Però fins aquest matí no ha fet públic el seu embaràs. "Al combat d'avui érem tres: jo, la meva rival i el meu petit bebè, que està a punt d'arribar al món", ha explicat. "Vull posar llum sobre la força i la perseverança de la dona", ha argumentat. Precisament, Hafez és llicenciada en medicina.

L'ARA cobreix els continguts més destacats dels Jocs Olímpics de París en obert en aquest canal de notícies, i aquesta és una peça de resum d'algunes de les notícies més rellevants del dia. Són les cinc anelles olímpiques de la jornada.

L'ARA cobreix els continguts més destacats dels Jocs Olímpics de París en obert en aquest canal de notícies, i aquesta és una peça de resum d'algunes de les notícies més rellevants del dia. Són Les cinc anelles olímpiques de la jornada.

Anabel Medina, la capitana de l’equip espanyol de tenis, encara es frega els ulls quan veu la cua d’esportistes que fan cua per fer-se fotografies amb Rafa Nadal i Carlos Alcaraz. "Ser aquí és una manera de recordar moltes coses que emocionen, de quan vaig començar", explicava fa uns dies el jugador de Manacor, que amb 38 anys s’acomiada d’uns Jocs Olímpics amb una rialla d’orella a orella. Acompanyat del jove murcià, amb qui participa en el torneig de dobles masculí, ha decidit passar aquests dies a la Vila, en lloc d'estar-se amb la seva família en un hotel de cinc estrelles al centre. "Inspira molt a tothom tenir un home com Nadal a prop, als joves els impressiona", explica Medina.

Per més que els pobres sempre ens imaginem que els lliuraments de premis són moments molt solemnes en els quals tot és molt formal i mesurat, la realitat és una altra. Sobretot quan els guardons els lliuren monarques. Això es nota molt en els premis Princesa d'Astúries, en els quals és molt evident que molts dels premiats són escriptors i cineastes del gust de Letícia, que utilitza la vetllada per parlar amb ells sobre coses que la nodreixen intel·lectualment, cosa que no li deu passar gaire en altres contextos en què li toca estar present… Estic segur que els deu demanar el mòbil i després hi conversa per WhatsApp amagada al WC de la Zarzuela quan li toca sopar amb les cunyades.

Carlos Alcaraz és un petit geni. Ha de ser realment frustrant jugar contra ell. És més jove, més baix i menys fort que els seus rivals i encara així guanya un partit rere l'altre. A la semifinal de Wimbledon, davant de Daniïl Medvédev, un rus de dos metres, s'ha recuperat d'un mal inici per acabar-se plantant en una nova final (6-7, 6-3, 6-4 i 6-4). Diumenge s'enfrontarà al serbi Novak Djokovic, que va guanyar per la via ràpida l’italià Lorenzo Musetti (6-4, 7-6 i 6-4), reeditant així la final de la temporada passada. Si venç, igualarà Rafa Nadal amb dos títols de Wimbledon i es convertirà en el primer tenista espanyol a guanyar a la gespa en dos anys consecutius.

“Tens 21 anys i ja ets una llegenda” li deia Alexander Zverev a Carlos Alcaraz després de la final de Roland Garros. El jove murcià ja seu al tron que solia ocupar Rafa Nadal, després de guanyar el tercer Grand Slam de la seva carrera en imposar-se a l’alemany en cinc sets a la pista central de París (6-3, 2-6, 5-7, 6-1 i 6-2). Alcaraz ja ha aixecat tres títols del Grand Slam sense repetir escenari. El primer va ser sobre la pista ràpida de Flushing Meadows, a Nova York, ara fa dos anys. El segon, sobre l’elegant gespa anglesa de Wimbledon el 2023 i el tercer ha arribat sobre la terra batuda francesa. Mai cap jugador havia guanyat tres títols així en tres superfícies diferents abans dels 22 anys. Ni Nadal, ni Agassi, ni Federer.... Ningú. Normalment, tots els tenistes pateixen sobre algun escenari. A Nadal li costava l’herba on brillava Federer; al suís no li anava bé la terra batuda. Però Alcaraz sembla adaptar-se de forma camaleònica a tots, cosa que insinua que pot dominar la dècada vinent del tenis. El dubte ara mateix és saber si serà una tirania o l’italià Jannik Sinner serà el seu gran rival. De moment, l’italià és el número 1 mundial, però a París va caure en semifinals davant de l’espanyol.

Amb 21 anys acabats de fer, Carlos Alcaraz sembla tenir tots els números del món per ser l'hereu de Rafa Nadal. Just l'any del més que possible comiat del jugador de Manacor de Roland Garros, torneig que ha guanyat en 14 ocasions, el jove murcià s'ha classificat per primer cop per a la final sobre la terra batuda francesa després de superar en cinc sets l'italià Jannik Sinner (2-6, 6-3, 3-6, 6-4 i 6-3).  El seu rival a la final de diumenge serà l’alemany Alexander Zverev, qui després de tres edicions consecutives perdent a les semifinals, s'ha tret aquesta espina superant en quatre sets el noruec Casper Ruud (2-6, 6-2, 6-4 i 6-2). Aquesta serà la segona final d’un torneig del Grand Slam d’Zverev, qui abans havia perdut a Nova York davant de Dominic Thiem la final de l’US Open del 2020. Roland Garros, doncs, tindrà un nou campió guanyi qui guanyi.

Dues hores aturat. Una invasió d'abelles ha suspès aquest dijous el partit que enfrontava l'espanyol Carlos Alcaraz amb l'alemany Alexander Zverev durant els quarts de final del torneig d'Indian Wells (EUA). De fet, la interrupció ha arribat tan sols 9 minuts després de l'inici, quan el marcador encara era d'1-1. La majoria de les abelles estaven concentrades en una càmera aranya instal·lada sobre la pista. Tot i això, el més perjudicat dels presents ha estat Alcaraz, que ha arribat a rebre una picada.

El jove Carlos Alcaraz no ha pogut començar la temporada arribant a una final de Grand Slam. El murcià, que fins ara havia demostrat un gran nivell de joc a Melbourne, no s'ha sentit mai còmode al seu partit de quarts de final contra l'alemany Alexander Zverev, i ha perdut en quatre sets (6-1, 6-3, 6-7 i 6-4). El jugador de 20 anys, campió als Estats Units i Wimbledon en el passat, no ha pogut canviar la seva sort en un torneig en què no se'n surt. Aquesta era la seva cinquena participació a Melbourne, on fins ara no havia passat de la tercera ronda. En aquesta ocasió, el seu límit han estat els quarts de final. Fa un any va ser baixa per lesió.

Aquest any les entrades de la final de l’Open dels Estats Units ja estaven més cares que fa un any. "Tothom vol veure una final entre Alcaraz i Djokovic", deia a la televisió ESPN l’excampió John McEnroe. Als grans tornejos del tenis, compres entrades per a les finals sense saber qui la jugarà. Tothom té les seves preferències, però aquest any la final somiada era entre el número 1 i el número 2 mundials. Entre Carlos Alcaraz i Novak Djokovic. Entre el veterà campió serbi, l’home amb més títols del Grand Slam de la història, i el jove murcià, que puja fort. Però no podrà ser. Alcaraz ha perdut aquesta matinada per 6-7, 1-6, 6-3 i 3-6 davant del rus Dannil Medvédev, que serà qui es veurà les cares amb Djokovic en la final d'aquest diumenge.

Als 32 anys, Ricky Rubio ha decidit fer un punt i a part en la seva carrera esportiva per cuidar la seva salut mental. Amb 22 anys, Dele Alli era un dels futbolistes més cobejats d’Europa. 24 mesos més tard, la seva carrera estava estancada i es plantejava la retirada. L’explicació? Una infància plena d’episodis traumàtics: des dels abusos sexuals que va patir amb sis anys al consum de drogues o l’ingrés en una clínica de rehabilitació per superar l’addicció a les pastilles per dormir. “La personalitat, el caràcter, l’educació, l’entorn i les experiències viscudes influeixen en el desenvolupament del talent, que es pot veure bloquejat si es pateixen traumes, bloquejos o desequilibris”, assegura a l’ARA Maria Cabrera, psicòloga esportiva. 

Rafa Nadal també va tenir l'oportunitat de guanyar el seu primer Wimbledon quan tan sols tenia 20 anys, el repte que diumenge va aconseguir Carlos Alcaraz. En la final del 2006 del Grand Slam d'herba, el de Manacor es va trobar al davant un Roger Federer que va posar en pràctica la mateixa tàctica que va utilitzar Novak Djokovic davant el tenista murcià: atemorir el rival des de l'inici de l'enfrontament. Si Djokovic va aconseguir imposar-se en el primer set per 1-6 a Alcaraz, fa tres lustres Federer encara va ser més contundent amb Nadal: 0-6. Alcaraz va acabar remuntant el partit en una final èpica. Nadal va caure en quatre sets i no va guanyar Wimbledon per primera vegada fins dos anys més tard.

Carlos Alcaraz ha aparegut per revolucionar el món del tenis. Ja es pot afirmar amb rotunditat. Ja no hi ha dubte. Amb només 20 anys, el nom del murcià quedarà gravat per sempre més a les pàgines de la història de Wimbledon, el torneig de tenis més prestigiós del planeta. En una final d'aquelles que es recordaran anys i anys, Alcaraz ha jugat com els àngels durant gairebé cinc hores per derrotar Novak Djokovic per 1-6, 7 (8)-6 (6), 6-1, 3-6 i 6-4.

Carlos Alcaraz i Novak Djokovic disputaven un dels millors partits de tenis que es pot veure actualment, un duel de màxim nivell i molt igualat. En joc hi havia una plaça a la final del torneig de Roland Garros, que Rafa Nadal no pot jugar per lesió. El tenis mundial estava paralitzat davant l'espectacle que oferia un xoc intergeneracional a la pista Philippe Chatrier, però una lesió a la cama dreta del murcià, número u del món, l'ha condicionat de forma traumàtica (3-6, 7-5, 1-6 i 1-6). En virtut d'aquest desenllaç trist, el balcànic, que recuperarà la primera plaça al rànquing ATP si guanya diumenge, serà el finalista més veterà de la història de Roland Garros.