Les Illes són una de les comunitats que surten més malparades en alguns dels indicadors de pobresa presentats aquest dilluns de la xarxa EAPN (European Anti Poverty Network), amb dades comparatives del 2022 i el 2021. Concretament, de la taxa que es fa servir per calcular els incadors, l'AROPE (At risk of poverty and/or exclusion), l'Arxipèlag treu els pitjors resultats en l'indicador de retards en el pagament de la hipoteca o del lloguer i en el pagament de les factures d’electricitat, aigua i gas. El primer indicador ha pujat d'un 17% a un 25,8% entre el 2021 i el 2022, la taxa més elevada de tot l'Estat. En el cas dels subministraments, el percentatge no és el més alt, però sí que ha experimentat la crescuda més forta, en passar d'un 11% a un 13%.

Les Illes Balears han experimentat una pujada de 4 punts del risc d'exclusió social. Segons la taxa AROPE (At risk of poverty and/or exclusion) les Illes van passar del 18% al 22% entre el 2018 i el 2019. Encara no es tenen dades més actualitzades, però la pandèmia probablement serà un factor determinant. Alhora, el 9% de la població de l'Arxipèlag va tenir dificultats per arribar a final de mes durant el 2020, segons les dades publicades per l'Institut Nacional d'Estadística.

El grup parlamentari MÉS ha presentat, en el Dia mundial per l'eradicació de la pobresa, una proposició no de llei en la qual insta el Govern que inclogui l'Índex de Desenvolupament Humà en el Pla d'Estadística de les Illes Balears i en els plans anuals que el despleguen. Els ecosobiranistes afirmen que la riquesa de la Comunitat no es pot mesurar només amb indicadors com ara el Producte Interior Brut (PIB). El seu portaveu parlamentari, David Abril, apunta que "també s'han de tenir en compte altres tipus d'indicadors més amplis que no els estrictament econòmics".