Les incerteses provoquen inseguretats. I les inseguretats incentiven els autoritarismes. En una primera etapa sembla que hi haurà una congruència entre les orientacions econòmiques i de poder de la Casa Blanca i la cort dels magnats empresarials que li donen suport: les Set Magnífiques (The Magnificent Seven) del nou imperialisme tecnològic (Meta, Apple, Microsoft, Alphabet, Nvidia, Amazon, Tesla).

El temps avança lentament a la Terra Mitjana. Les edats duren mil·lennis. Els elfs són immortals. Els malvats amenacen la terra, són derrotats i gairebé oblidats abans de ressorgir eons més tard.

Un dels reptes econòmics determinants del nostre temps és trobar la manera de distribuir el valor generat per les tecnologies pioneres, com ara la intel·ligència artificial generativa i les innovacions recents en biomedicina i producció industrial, que es basen en una gran potència informàtica. Perquè serveixin per millorar el nivell de vida, els beneficis de les tecnologies transformadores s’han de compartir de manera generalitzada. Fins ara, però, aquests beneficis els han monopolitzat un petit cercle de multimilionaris de les companyies tecnològiques.

Des de fa uns anys, la conscienciació social cap a l'slow fashion –i també el desig de recuperar alguns diners– ha suposat un auge de la venda d'articles de segona mà entre particulars. Per fer aquestes transaccions, s'han posat especialment de moda aplicacions com Vinted, Vestiaire Collective o Wallapop, en què els usuaris poden penjar anuncis per vendre no només roba i calçat, sinó també moltes altres coses, com ara mobles, aparells tecnològics o fins i tot cotxes.

Els serveis de vídeo a demanda no només s’alimenten de sèries i pel·lícules: també han estat una eina fonamental per fer reviscolar el gènere del monòleg humorístic. Aquesta és una selecció dels especials de comèdia més destacats de l’últim any, cobrint diferents estils i aproximacions però amb el tret comú d’assegurar una bona tanda de riallades.

Els Cinemes Comèdia de Barcelona abaixen la persiana aquest diumenge, després de més de seixanta anys d’activitat. Se sumen, d’aquesta manera, al llarg llistat de sales que han desaparegut durant les darreres dècades: en alguns casos, les fileres de butaques s’han tret per deixar lloc a maniquins i aparadors de grans marques de moda; en d’altres, les cartelleres han quedat intactes, congelades en el temps, de tal manera que un vianant pot passar per davant de la sala tancada i fer una ullada a l’anunci d’estrenes obsoletes. Puc trobar un exemple de cada cas sense sortir de Palma: el cinema Born, actiu entre els anys 1931 i 1988, actualment és un Zara; el Metropolitan, batejat inicialment com Metropol i obert l’any 1944, va suspendre la seva activitat l’any 2011, però la seva mítica façana ha incorporat durant molts d’anys els pòsters de les pel·lícules que estaven en cartellera el dia del tancament. 

La presència del català a les plataformes audiovisuals com Netflix i Movistar+ ha experimentat un cop de timó. Fa dos anys, Movistar+ tenia un 5% de català, Netflix un 0,1% i la HBO no penjava continguts en aquesta llengua. En aquest temps, el català ha incrementat un 96% el contingut que té a les principals plataformes. Avui, de títols en català en plataformes com Prime Video, Netflix, AppleTV i Movistar+ n'hi ha centenars; i a Filmin, milers. Tenint en compte que el consum digital en català era un esquifit 2%, hi havia camp per córrer. Com s’ha arribat fins aquí?

De menjar-se el món a penjar d'un fil. Les plataformes de streaming han canviat la manera com consumim audiovisual, però moltes ja s'han adonat que no tot és tan bonic com semblava en els seus inicis. En un sector superpoblat, els serveis de vídeo sota demanda necessiten afinar el seu model de negoci per ser realment rendibles, una fita que la majoria encara no ha aconseguit (aquest era, de fet, un dels arguments per no cedir a la demanda de millores salarials i de compensació econòmica que exigien actors i guionistes durant les vagues del 2023). Els canvis que ja es van detectar a finals de l'any passat s'accentuaran el 2024 i tindran un impacte en els usuaris, tal com remarca l'informe de tendències del sector fet per la consultora KantarMedia.

Si sou usuaris de Netflix, aquests dies quan heu entrat a la plataforma haureu vist el següent missatge: "El compte de Netflix és per a les persones que viuen en una mateixa casa. Totes les persones que viuen a la ubicació principal podran veure Netflix quan siguin fora de casa o de viatge. Si aquest compte és teu, t'ajudem a configurar la teva ubicació principal a la següent pantalla". D'aquesta manera, la plataforma ha comunicat als seus subscriptors que els bons temps en què una persona pagava la quota i la feien servir tots els amics i familiars s'han acabat. La data límit per establir la ubicació principal del compte era aquest dimarts, 21 de febrer. Què passarà a partir d'ara?

El ventall actual de plataformes per veure sèries i pel·lícules és pràcticament inabastable. Si un malalt de l'audiovisual vol estar al dia de totes les novetats, la despesa en quotes de serveis de streaming pot ser força elevada. Però si el nostre objectiu no és estar a l'última sinó simplement gaudir de continguts que ens semblen interessants, hi ha una alternativa que sovint passem per alt: les plataformes gratuïtes i legals que es financen a través de publicitat. Són més petites i menys conegudes, però estan agafant rellevància: als Estats Units, la plataforma HBO, que està immersa en un procés de retallades econòmiques, ha començat a vendre els drets d'algunes de les seves sèries més conegudes a serveis d'aquesta mena, coneguts com a free ad-supported streaming (FAST). Aquest model de negoci, que fins ara era residual, està contagiant les plataformes més populars. Tant Netflix com Disney+ ja han posat en marxa tarifes més barates que inclouen publicitat a l'inici i durant l'emissió dels seus continguts.

Aquests són dies de mirar pel·lícules amb els nens i tant a les sales de cinema com a les plataformes hi ha moltes novetats, la majoria amb temàtica nadalenca. Hem fet una selecció de les opcions més recomanables, combinant estrenes i imprescindibles.

La representació de la diversitat a la ficció audiovisual està vivint un moment ric en propostes, principalment a causa de l’auge de les plataformes d’emissió en streaming i a la necessitat que tenen de dotar-se de continguts que atreguin nous públics. Els últims anys han aparegut sèries que han inclòs personatges amb diversitat de tota mena: funcional, cultural, de gènere... D’alguna manera, les ficcions que arriben actualment a les nostres pantalles s’acosten una mica més a la realitat social d’un món que dista molt de ser homogeni i és segurament per això que capten un públic cada cop més ampli i divers.

L'Ajuntament de Palma ha posat en marxa dos tallers formatius per combatre l'addicció a les pantalles i els dispositius digitals. Els cursos de la iniciativa La Dieta Digital, emmarcada en el Pla estratègic municipal de prevenció de les addiccions, seran impartits per l'educador social especialista en educació per la salut Iván Castro.

Setmana de turbulències a HBO Max. Hi ha qui vol veure-hi la punta de l’agulla que ha de fer esclatar la bombolla de les sèries. A hores d’ara, però, res fa pensar que la crisi d’aquesta plataforma suggereixi un imminent enfonsament de tot el sistema. Des de l’al·lèrgia a les boles de vidre en periodisme, aquests són alguns elements que em fan pensar que la sang no arribarà al riu.

Primers resultats de l'acord entre la Generalitat de Catalunya i Netflix: la plataforma ja ofereix una dotzena de títols en català. Al març, el Govern i el servei de streaming van anunciar que aquest 2022 Netflix afegiria al seu catàleg una setantena de títols internacionals que estarien disponibles en català, així com també en gallec i euskera. L'acord va ser fruit de les converses que la plataforma va mantenir amb la Generalitat de Catalunya arran de la polèmica generada al voltant de la llei de l'audiovisual del govern espanyol i la marginació de les llengües cooficials de l'Estat.

"El que és il·legal offline també ha de ser il·legal a internet", és la contundent afirmació del comissari del Mercat Interior, Thierry Breton, que il·lustra la croada que la Unió Europea fa temps que ha emprès per regular de manera pionera el sector digital al Vell Continent. Primer va ser amb la directiva de mercats digitals (DMA), aprovada recentment després d'àrdues negociacions però eclipsada per la guerra a Ucraïna, i ara ha sigut amb la seva parella necessària, la directiva de serveis digitals (DSA), que s'ha aprovat la matinada d'aquest dissabte després de jornades de complexes negociacions. Aquesta nova llei europea exigirà a les grans plataformes i empreses d'internet que es facin més responsables del contingut que distribueixen a la xarxa per lluitar, per exemple, contra la desinformació, les amenaces terroristes o el ciberassetjament, i imposa sancions en casos d'incompliment.