<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara Balears - Caterina Albert]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/etiquetes/caterina-albert/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara Balears - Caterina Albert]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.arabalears.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA["La més bella i decorativa de les teories no pot res contra la realitat dels actes"]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/aforisme-14-11-2022-mes-bella-decorativa-teories-no-pot-res-realitat-dels-actes_1_4547017.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><em>Caterina Albert i Paradís (l'Escala, 11 de setembre de 1869 - 27 de gener de 1966) va adoptar el pseudònim masculí Víctor Català empesa per la societat del tombant del segle XIX al XX. Autora de 'Solitud' (1905), novel·la clau del modernisme, la seva literatura va centrar-se en el món rural i en la situació de les dones des d'una mirada arrelada, amarga i alhora emancipadora. </em></p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Escriptora]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/opinio/aforisme-14-11-2022-mes-bella-decorativa-teories-no-pot-res-realitat-dels-actes_1_4547017.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 14 Nov 2022 12:13:33 +0000]]></pubDate>
      <subtitle><![CDATA[Víctor Català]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Els llibres que Gabriel Ferrater t'hauria regalat (o prohibit) per Sant Jordi]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/quina-literatura-llegia-gabriel-ferrater-carles-riba-josep-carner-franz-kafka-caterina-albert_130_4347782.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/d0998e95-2dd1-4e87-a647-dafcf20db6c1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>"Poden, els catalans d'avui, abandonar el català com a llengua literària?", es preguntava<a href="https://llegim.ara.cat/llegim/gabriel-ferrater-llegat-descobrir_1_2784924.html" > Gabriel Ferrater</a> a l'article <em>Madame se meurt...</em>, escrit el 1953, en plena postguerra. Dotze anys després donava una conferència sobre el <em>Nabí </em>de <a href="https://llegim.ara.cat/reportatges/revisar-josep-carner_1_1027238.html" >Josep Carner </a>a la Universitat de Barcelona, la primera d'una sèrie que analitzaria autors com J.V. Foix, Víctor Català i Josep Pla. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Jordi Nopca]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.arabalears.cat/suplements/quina-literatura-llegia-gabriel-ferrater-carles-riba-josep-carner-franz-kafka-caterina-albert_130_4347782.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Fri, 22 Apr 2022 16:08:38 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/d0998e95-2dd1-4e87-a647-dafcf20db6c1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Gabriel Ferrater, el 1932, a l'escola]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/d0998e95-2dd1-4e87-a647-dafcf20db6c1_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[En conferències, informes de lectura i entrades enciclopèdiques l’autor va construir un cànon literari particular, que passa per autors com Josep Carner, Carles Riba, Franz Kafka i Hjalmar Söderberg]]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
