L’avançament electoral del 23-J va deixar algunes lleis empantanegades al Congrés dels Diputats. També reformes. Una d’elles tenia per objectiu modificar un superpoder que té el Senat (gairebé l'únic) i que no és menor: la capacitat de vetar el sostre de despesa i els objectius de dèficit i deute, el pas previ per elaborar uns pressupostos generals de l’Estat. La reforma duia la firma del PSOE i Podem i bàsicament volia fer desaparèixer aquest superpoder. Si les pròximes setmanes tots dos partits aconsegueixen revalidar el govern a l'Estat (Podem sota el paraigua de Sumar), podrien maleir no haver assolit que prosperés la reforma abans de la dissolució del Congrés i el Senat al maig. El motiu d'aquest maldecap és que després del 23-J el Partit Popular va aconseguir la majoria absoluta al Senat. Els d’Alberto Núñez Feijóo, doncs, podrien fer la guitza usant aquest poder i, de fet, no seria el primer cop.

El Parlament balear ha donat llum verda aquest dimarts al sostre de despesa de la Comunitat per a l'any 2023, el més alt de la història de les Illes. Com ja va anticipar la presidenta del Govern, Francina Armengol, dimecres passat en el Debat de Política General, seran 5.947,5 milions d'euros, uns 770 milions més que aquest any. L'aprovació del sostre de despesa per la Cambra és la primera passa abans d'iniciar la tramitació dels pressupostos generals autonòmics.

El Govern no té previst incrementar l'Impost de Turisme Sostenible (ITS), més conegut com l'ecotaxa, en els pressupostos autonòmics del 2023. Així ho ha assegurat la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, en la roda de premsa posterior al Consell de Govern extraordinari, que ha donat llum verda al sostre de despesa més gran de la història de les Balears: 5.947,5 milions d'euros. Cal recordar que l'increment de l'ecotaxa va ser una de les reclamacions que van fer els socis minoritaris del Pacte aquest dimecres en el Debat de Política General. "L'ITS està calculat com pensam que quedarà al final de l'elaboració dels pressupostos, que és en les mateixes circumstàncies que ara", ha subratllat la consellera.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha fet un nou anunci en el Debat de Política General aquest dimecres i ha apuntat la xifra del sostre de despesa no financera –una altra cosa és el pagament del deute als bancs– per al pressupost del 2023: 5.947,5 milions d'euros, una quantitat que farà que el Govern gasti més que mai que pròxim exercici pressupostari. Aquest límit és un 15% superior al d'enguany, amb 770,9 milions més. Segons ha informat l'Executiu, el Consell de Govern aprovarà properament el sostre de despesa, i aquesta és la primera passa per tramitar els pressupostos de l'any que ve.

El ple del Parlament ha aprovat aquest dimecres el sostre de despesa no financera més alt de la història de les Balears i que servirà perquè el Govern elabori els pressupostos del 2022. L'Executiu disposarà de 5.176 milions d'euros per als comptes de l'any que ve, encara que ha perdut el suport d'alguns aliats que sí que va tenir l'any passat. Aquest és el cas de Ciutadans: el partit taronja va votar a favor del sostre de despesa del 2021, però enguany ha optat per l'abstenció. El PP, El Pi i Vox s'han mantingut com l'any passat i hi han votat en contra, mentre que el PSIB, Podem, MÉS per Mallorca i Més per Menorca hi han votat a favor. Cal recordar que el sostre de despesa, que ha passat el tràmit parlamentari amb 30 vots a favor, 21 en contra i quatre abstencions, s'ha incrementat amb 450 milions d'euros respecte del 2021, un 9,5% més.

El portaveu del PP balear, Toni Costa, ha acusat Francina Armengol i Pedro Sánchez de fer "electoralisme" i d'intentar "convèncer determinats col·lectius" amb la despesa pública. "La despesa pública la pagam entre tots. Determinades actuacions, com el bo de 400 euros per al col·lectiu jove, les pagam entre tots, i ens preocupa", ha comentat, a més de destacar que ha començat "l'any preelectoral".

L'acostament entre el PSIB i Ciutadans per tirar endavant els pressupostos del Govern al Parlament no agrada a MÉS per Mallorca. El partit taronja va donar suport dimarts al sostre de despesa de 4.726 milions d'euros que servirà per donar forma als comptes de l'Executiu, però aquest suport no és gratuït, com ha recordat la portaveu adjunta de Cs aquest dimecres. La principal condició de Ciutadans és que el Govern no apugi impostos, encara que també caldrà veure quines són les esmenes que presenta la formació taronja al projecte de llei de pressupostos durant la seva tramitació. Davant d'això, MÉS per Mallorca, a més de recordar que forma part del Govern, ha assegurat que no permetrà "concessions en polítiques d'esquerres i de país" per aconseguir el suport d'un partit de la dreta, com és Ciutadans.

La portaveu adjunta de Ciutadans, Patricia Guasp, ha recordat aquest dimecres que, malgrat el suport que el seu partit va donar al sostre de despesa plantejat pel Govern en el ple de dimarts, la condició per disposar del vot del partit taronja a l'hora d'aprovar els pressupostos serà que no es prevegi cap pujada d'impostos.

El Parlament ha aprovat aquest dimarts el sostre de despesa no financera de 4.726 milions d'euros amb el qual el Govern elaborarà els pressupostos del 2021 –la intenció de l'Executiu és que estiguin en vigor l'1 de gener. Aquest sostre rècord servirà per "atendre una situació extraordinària" provocada per la crisi del covid-19. Els sostre s'ha aprovat amb 36 vots a favor (PSIB, MÉS per Mallorca, Podem, Més per Menorca i Ciutadans), 19 en contra (PP, El Pi i Vox) i cap abstenció.

El Govern ha presentat aquest dijous la previsió d'ingressos per al 2021, amb una caiguda del 34% dels impostos propis de les Balears, que són el cànon de l'aigua i l'impost de turisme sostenible. Pel que fa a l'ecotaxa, la Conselleria d'Hisenda ha assenyalat que l'any 2020 es cobraran aproximadament 36 milions d'euros, 92 menys dels 128 que es varen pressupostar per a aquesta temporada, que s'ha vist aturada per la crisi del coronavirus. Per al 2021 s'espera un lleuger repunt de recaptació fins als 57 milions d'euros.

Després de dos anys de prorrogar els pressupostos generals de l'Estat, el govern de Pedro Sánchez aconseguia al febrer fer el primer pas per definir els del 2020. El primer acord que així ho indicava era una aprovació del sostre de despesa gairebé un 4% superior al que havia establert llavors. Però el covid-19 ho ha fet volar tot pels aires i ara els més de 127.000 milions d'euros acordats com a límit de despesa de l'administració pública s'acosten als 150.000 milions de cara al 2021. És a dir, que el sostre de despesa de l'any vinent serà un 20,5% superior al que hi havia a l'entrar Sánchez al govern.

La segona part de la primera reunió de la taula de diàleg, menys idíl·lica, s'ha viscut aquest matí al Congrés. ERC ha recollit el guant del clima d'entesa de la trobada a la Moncloa i ha decidit donar aire als pressupostos de Pedro Sánchez. Junts per Catalunya, en canvi, ha optat per mantenir-se a última hora en el no, igual que la CUP, el PP, Vox i Ciutadans. Han tornat a aflorar, doncs, les desavinences entre els socis de coalició a Catalunya, en plena pugna preelectoral. Igual que en la investidura, els republicans s'han abstingut en la votació del sostre de despesa i els objectius de dèficit, peces clau per elaborar els comptes de l'Estat per al 2020. La votació, amb 168 vots a favor –un més que en la investidura, el de Coalició Canària–, 150 en contra i 19 abstencions –una més també, la del BNG–, dona aire durant alguns mesos a Sánchez abans de portar els comptes a la cambra, però torna a enrarir el clima entre ERC i Junts per Catalunya.

El Parlament ha aprovat aquest dimarts el sostre de despesa per al 2020, la primera passa perquè es puguin elaborar els pressupostos. La partida, però, disposarà de 50,23 milions d'euros menys que l'any 2018 i quedarà en 4.383,83 milions. La disminució, com ha explicat la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, és per "criteris de prudència" per la situació de bloqueig del govern espanyol i l'alentiment de l'economia europea. Però el sostre de despesa aprovat supera en 300 milions el de 2018 i en 1.034 el del 2015, segons Sánchez. El PP ha criticat que els ingressos estan "inflats" i que el "forat" de l'any que ve superarà els 379 milions.

La retallada del sostre de despesa (pressupostos 2020) de prop de 50 milions aprovada pel Govern està generant crítiques dels partits de l'oposició i també de MÉS, soci de govern, fins al punt que el seu portaveu, Miquel Ensenyat, ha afirmat aquest dilluns que la formació donarà suport a la mesura "per imperatiu legal" o perquè "no ens queda més remei". El dimarts es debatrà al Parlament aquest nou sostre de despesa.

El Govern balear retallarà 50 milions d’euros dels pressupostos del 2020. Aquesta és la primera vegada que passarà les tisores pel sostre de despesa des del 2015. Així ho va anunciar divendres la consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, qui no va voler parlar de retallades perquè aquesta quantitat suposa només un 1,1% menys, i fer referència a les tisores seria “descontextualitzar”. Segons la consellera, seria més apropiat parlar d’un pressupost que quedarà gairebé “congelat” i que estarà caracteritzat per la “prudència i l’estabilitat”. Si els comptes de la Comunitat han estat l’any 2019 de 4.434 milions d’euros, l’Executiu podrà gastar el 2020 un total de 4.383,83 milions d’euros. Tot això sense tenir en compte la despesa financera, és a dir, els pagaments que ha de fer el Govern per tornar els doblers que deu als bancs.

Pedro Sánchez preveu arribar amb una victòria simbòlica sota el braç demà a la tarda a Pedralbes. Poques hores abans de la reunió amb Quim Torra, el Congrés haurà reeditat la majoria absoluta de la moció de censura que va fer-lo president del govern espanyol. Fonts d'ERC i del PDECat han avançat que tenen intenció de votar a favor del sostre de despesa del govern socialista en el ple convocat aquest matí a la cambra baixa.

Aquest dimarts s'ha aprovat al Parlament el sostre de despesa no financera per a l'exercici de 2019, que disposarà d'una quantitat de 4.434 milions d'euros, un 8,5% més que el 2018. Aquest tràmit parlamentari és un requeriment necessari per poder elaborar els pressupostos de l'any que ve, que els partits del pacte ja negocien, la qual cosa es tradueix en 347.500.000 euros més que enguany. La proposta de la consellera d'Hisenda i Administracions Públiques, Catalina Cladera, ha rebut els vots a favor dels partits del Govern amb el suport de Podem i MÉS per Menorca, mentre que el PP, Ciutadans i El Pi hi han votat en contra.

El govern espanyol i Podem han pactat una modificació de la llei d'estabilitat pressupostària que evita que el Senat hagi d'aprovar qualsevol canvi en el sostre de despesa. És un pas important perquè actualment el Senat està en mans del PP, que hi té majoria absoluta, com no es cansa de repetir el partit de Pablo Casado –que l'ofereix per tornar aplicar el 155 a Catalunya– i, per tant, és impossible fer cap modificació que afecti al deute públic o el marge de despesa sense l'aprovació dels populars. Aquesta modificació de la llei no s'ha especificat com es farà però, en tot cas, és un avanç important perquè pot donar estabilitat al govern de Pedro Sánchez i permetre que pugui negociar uns pressupostos més "socials" sense témer el bloqueig posterior al Senat.

El govern espanyol i Podem han pactat reformar la llei d'estabilitat pressupostària per eliminar el veto del PP al Senat al sostre de despesa. El 2012 el PP va reformar aquesta llei i hi va incloure que seria el Senat (on té majoria absoluta) qui donaria el vistiplau definitiu als objectius de dèficit.

El govern de Pedro Sánchez s'enfronta a una revàlida clau a finals de vacances: l'aprovació del sostre de despesa al Congrés, imprescindible per elaborar els pròxims pressupostos generals de l'Estat per al 2019 sense la faixa imposada sota el mandat de Mariano Rajoy. El president espanyol va suspendre el primer gran examen del seu mandat a mitjans de juliol després que la cambra li tombés la via d'estabilitat, amb l'abstenció tant de Podem com d'ERC i el PDECat. Ara, a contrarrellotge, el ministeri d'Hisenda negocia amb Podem 'in extremis' un acord perquè els de Pablo Iglesias hi donin suport. Però la formació lila li posa un preu alt al PSOE.