Crítica literària, llibretera, professora associada a la Universitat Pompeu Fabra, però, per sobre de tot, Marina Porras (Rubí, 1991) és una amant de la literatura. Quan només tenia quatre anys, la seva mare va obrir una llibreria i des d'aleshores que viu dins de l’univers literari. “Quan tenia quinze anys vaig obrir un blog i vaig començar a escriure textos sobre llibres, crítiques i ressenyes. Llavors, vaig començar a fer col·laboracions gratuïtes i a poc a poc vaig començar a tenir-ne alguna de remunerada”. Porras ho compaginava venent llibres al negoci familiar. “Recordo que quan érem bastant joves no treballava gaire gent del meu entorn, llavors jo tenia un amic que treballava en una acadèmia de música i als dos ens donava molta seguretat i molta llibertat tenir els nostres diners per anar al cine o comprar-nos alguna cosa”, explica.

“Vull escriure poesia. Sempre em poso a tremolar al caire de la poesia. L’ametller, els ocells, el petit bosc on ets, les flors que no veus, la finestra on m’aboco i somio que et repenges a la meva espatlla, i les vegades que la teva fotografia «sembla trista». Però especialment vull escriure una mena de llarga elegia a tu… potser no en poesia. Ni tampoc en prosa. Segurament en una mena de prosa especial", va anotar Katherine Mansfield (1888-1923), el gener del 1916, en una entrada dels seus diaris. Tot i que és coneguda sobretot com una de les grans contistes del modernisme anglès, Mansfield va escriure poesia d'una manera més o menys intermitent, des que era adolescent i encara vivia a Nova Zelanda fins pocs mesos abans de morir a Fontainebleau. Després de la bona rebuda dels Diaris (L'Avenç, 2018) i Tots els contes (Proa, 2018), LaBreu reivindica la faceta més amagada de l'autora amb Salvatge i freda, una antologia de poemes que va escriure entre el 1903 i el 1922, triats i traduïts per Marcel Riera.

Quan li van demanar què era la poesia, el filòsof Jacques Derrida la va assimilar amb un eriçó fet una bola enmig d'una carretera. "Voldries agafar-lo, emportar-te'l per aprendre'n coses i entendre'l. Te'l quedaries i el voldries tenir sempre a prop", escrivia.