En un carreró d’un polígon de Sant Boi hi trobem la Caldereria Josep Giménez, un negoci familiar. En Josep, originari del Prat de Llobregat, és el pare de tres germans compromesos amb l’empresa i vinculats al món de l’esport. L’atleta pratenc va fixar-se en la nau que esdevindria l'actual empresa familiar durant una carrera espontània per la zona. Al despatx més gran, una multitud de trofeus acrediten una mitjana individual de 100 mitges maratons, 10 maratons i altres mèrits esportius aconseguits entre pare i filla, els dos apassionats de l’atletisme. L'oficina els queda petita i, en conseqüència, a casa hi tenen capses plenes de més guardons.

Anna Comet (Girona, 1983) saluda unes mares de l'escola del seu fill gran mentre li fem les fotografies per aquesta entrevista al centre de Vic. Ella viu ben a prop, a la Guixa. Fa anys que és una osonenca més. Formada com a esquiadora, ja fa anys que brilla com a atleta de trailrunning amb èxits a curses a l'Everest o el Sàhara. A més, s'ha tret dues carreres, ha escrit llibres i escriu articles com els que ha publicat a l'ARA. Ara fa unes setmanes va rebre una trucada: li comunicaven que la Unió de Federacions esportives de Catalunya (UFEC) la premiava pels seus objectius assolits tant en l'àmbit personal com en el professional, i queda demostrat, doncs, que es pot competir a primer nivell sent mare. De fet, fa poques setmanes va ser mare per segon cop.

Valentí Sanjuan (Tordera, 1981) viu per l'esport. Amb milions de seguidors a les xarxes, afronta reptes sumant quilòmetres a les seves cames. Ara es planteja un repte molt ambiciós: del 18 al 22 de febrer vol fer cinc maratons en cinc continents diferents, en cinc dies, movent-se amb vols comercials, contra rellotge.

L'atleta gallega Ana Peleteiro, medallista olímpica en triple salt als Jocs Olímpics de Tòquio del 2020, ha fet servir les seves xarxes socials per denunciar que va patir maltractament psicològic i físic per part d'una exparella seva. Sense dir en cap moment qui va ser l'agressor, Peleteiro ha volgut oferir el seu testimoni per ajudar altres dones que puguin trobar-se en situacions similars. “Tant de bo això serveixi perquè altres noies no es quedin, almenys tantes vegades”, afirma la gallega, doble bronze mundial a pista coberta. El vídeo, de fet, l'ha titulat I, tot i això, em vaig quedar, en referència a com costa abandonar una parella encara que et maltracti. Peleteiro va sortir d'algunes xarxes com X després de patir atacs de l'extrema dreta pel seu posicionament contra el racisme, però ha fet servir un vídeo a TikTok per alçar a veu. No ha especificat si ha presentat denúncia, de moment.

La Vueling Cursa Bombers Barcelona arriba a les 25 edicions. Convertida en una les curses més emblemàtiques de la ciutat, la cursa ha estat presentada avui amb un ambient optimista. Si fa 25 anys la ciutat semblava mirar amb cert recel les curses, ara és una de les meques de l'atletisme gràcies a iniciatives com la Cursa dels Bombers. “Volem que aquesta sigui una edició molt especial de la Cursa. Celebrar el primer quart de segle d’història d’aquesta mítica prova és un motiu d’orgull per a la nostra ciutat. Per això, ja ho tenim tot preparat perquè el 10 de novembre sigui una jornada esportiva única i que tothom en gaudeixi al màxim, sigui participant en la prova o animant als carrers”, ha declarat el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, David Escudé.

La màgia de l’esport és que no importa on hagis nascut. No importa si has nascut en un palau o en una casa de fang, si has nascut en una ciutat de milions d’habitants o en un poble. Potser, amb sort i molta feina, t’esperarà la glòria olímpica. Sota la pluja del nord de París, Julien Alfred es va presentar en societat per perpetuar el domini caribeny en la velocitat. Dia de festa grossa, a Saint Lucia, la preciosa illa del Carib on es parla crioll. I on sota l’ombra dels Pitons, les precioses muntanyes que cauen directes al mar, els joves solen jugar a criquet. Amb 23 anys, la velocista caribenya es va encarregar de deixar amb un pam de nas, de nou, l’atletisme dels Estats Units. Amb uns últims 50 metres volcànics, com la seva illa, Alfred es va coronar campiona dels 100 metres femenins per davant de les grans favorites nord-americanes.

El centre d'atenció dels Jocs es trasllada de la piscina de La Défense a l'estadi de Saint-Denis. De la natació a l'atletisme. Aquest dissabte arriba la final dels 100 metres femenins i diumenge, la prova masculina. Per a la delegació dels Estats Units, veure un dels seus guanyant aquesta prova ha esdevingut una mena d'obsessió, després d'anys de domini jamaicà. Ara fa tres anys, a Tòquio, quan ja sense Usain Bolt semblava que un nord-americà guanyaria de nou, va succeir l'impensable: va imposar-se l'italià Marcell Jacobs, que arriba sense fer gaire soroll a París per veure si defensa la seva corona.

Nascuda a Barcelona en una família aficionada a l’esport, Sara Gallego és, als 23 anys, la millor atleta de tanques en la seva categoria, 400 metres. El 2021, amb 54 segons, va batre el rècord a Catalunya i a Espanya. Des dels 16 anys competeix internacionalment, tant en campionats europeus com als Jocs Olímpics. El que era el seu "moment d’esbarjo" de petita s’ha convertit en la seva professió: "Mai m'havia passat pel cap que pogués guanyar diners i viure d'això; em semblava una cosa fora del possible". Ara, però, ja té assumit que és la seva feina: "Necessito complir les fites per poder continuar guanyant-me la vida".

Tres maratons van servir a Kelvin Kiptum per convertir-se en la persona més ràpida a haver recorregut 42 quilòmetres. El kenià va batre tots els rècords el 8 d'octubre passat a Chicago, quan va quedar-se a tan sols 35 segons de baixar de les dues hores. Ahir, però, Kiptum i el seu entrenador, Gervais Hakizimana, van morir en un accident de trànsit després que perdessin el control del vehicle a la carretera que uneix Eldoret amb Kaptagat. Segons va assegurar la policia de Kènia, l'accident es va produir al voltant de les 23.00 hores i l'atleta era qui conduïa el vehicle.

L'atletisme català està de dol aquest dilluns per la mort, a causa d'una leucèmia, de David Pérez Bruque, un atleta de 18 anys que n'havia de fer 19 el mes que ve. La Federació Catalana d'Atletisme ha anunciat la mala notícia i ha mostrat les condolences a la família d'aquest velocista, membre del Club Atlètic de Manresa. Raúl Chapado, president de l'atletisme espanyol, també ha enviat el seu afecte als éssers estimats de Pérez Bruque. "Com a bon velocista, ha marxat de pressa, discret i silenciosament", ha publicat el seu club.

La vallesana Carmen Valero ha mort aquest primer de gener a l'edat de 68 anys. Considerar la millor atleta catalana de tots els temps, va ser dos cops campiona mundial de cros i va ser olímpica als Jocs de Mont-real del 1976, la primera espanyola a aconseguir-ho en una disciplina atlètica. Valero va desafiar durant més de 15 anys una federació masclista que no apostava per l'esport femení i amb el seu èxit va aconseguir fer caure barreres.

L'Ajuntament de Palma ha sol·licitat un préstec d'11,9 milions d'euros per finançar diversos projectes, entre ells la construcció de la pista d'atletisme en els terrenys annexos a Son Moix, el cost de la qual ascendeix a 8 milions d'euros.

Quan tenia 19 anys, Marta Bonache va notar-se un bony al coll. Era l'inici d'un llarg pelegrinatge per centres mèdics per fer-se un munt de proves fins que va descobrir que tenia un limfoma. "Mai estàs preparat per saber que tens càncer. Quan et passa de jove, et quedes molt descol·locat, molta gent ho identifica amb gent gran. Tothom pensa que no els passarà a ells. Que mai tindràs una malaltia així, que mai tindràs un accident de moto... Jo era una noia molt sana, només havia tingut refredats. No m'ho podia creure", explica. Set anys després, la Marta participa en curses de resistència, ha acabat una Skoda Titan Desert i aquest diumenge participarà en la Cursa Contra el Càncer de Barcelona, al Parc del Fòrum.

Héctor Cabrera viu amb la sensació constant de veure-hi a través d'una ampolla de coca-cola. Són només formes, siluetes, colors i elements difuminats. És la síndrome de Stargardt, una malaltia visual degenerativa, de moment sense cura, amb la qual s'acaba perdent completament la visió. Cabrera no distingeix els trets de les persones quan va pel carrer, només són cares borroses. Tampoc veu amb claredat la carta d'un restaurant si no hi ha un codi QR que li permeti ampliar el text al mòbil, ni diferencia els horaris dels transports. “Em pregunten si no veig la pantalla. I dic no, no la veig”, explica. Però això no li ha impedit ser esportista paralímpic i, amb 29 anys, haver assolit el bronze als Jocs de Tòquio 2021, la plata al Campionat del Món de Dubai 2019 o l'or a l'Europeu a Swansea el 2014 en llançament de javelina.    

L’organització de la cursa britànica Manchester-Liverpool, de 80,5 km de traçat, que es va córrer a l’abril, no ha dubtat a desqualificar la ultramaratoniana Joasia Zakrzewski, que va travessar la meta en tercera posició, perquè es creu que va utilitzar un cotxe per fer, aproximadament, 4.000 metres. Segons dades de la investigació, va recórrer aquest tram en només 4 minuts i 16 segons, això equival a 1,4 minuts per quilòmetre. El rècord mundial està en 2,3 minuts per quilòmetre. La decisió de desqualificar l’escocesa per avantatge antiesportiu ha estat fàcil i contundent. No hi havia alternativa davant una trampa tan matussera. Qui ho ha tingut més difícil ha estat el Consell Mundial d’Atletisme a l’hora de decidir si impedia a les atletes transgènere que han fet la transició després de la pubertat competir en les categories femenines. 

Havia de ser aquells anys 60, quan semblava que tot era possible. Quan milers de joves creien que l'amor derrotaria la guerra, que es podria viure en llibertat, i quan les flors omplien els pentinats de joves que s'estimaven sense demanar permís. El 1968, un jove nord-americà que tenia fama de somiatruites, va sorprendre tothom fent allò que semblava no tenir sentit: saltar d'esquena. Molts van pensar que era foll, però simplement feia història.

Escena vergonyosa aquest diumenge en la final dels 60 metres tanca del campionat europeu d'atletisme que es disputava a Istanbul, Turquia. Comença la prova. Els atletes avancen, veloços, superant les tanques amb les seves llargues cames. Superen les quatre primeres, però, a l'arribar a la cinquena i última, l'esportista valencià Quique Llopis pateix una aparatosa caiguda. Cau a terra i es colpeja de forma violenta el cap i l'espatlla. La magnitud de la caiguda silencia l'estadi, perquè l'atleta estatal queda a terra, pràcticament immòbil.

"Crec que sempre es pot millorar, o almenys pensar que es pot millorar". Marta Galimany (Valls, 1985) va trencar aquest desembre el rècord d'Espanya a la marató de València amb un temps de 2 hores, 26 minuts i 14 segons, i no s'atura aquí: "Sempre penso en fer un pas més. El meu objectiu és buscar on és el meu límit".

Nan Oliveras no es cansa de guanyar. Aquest diumenge ha firmat el millor temps a la mitja marató de Ripoll. Però això no és tot: ha batut el rècord absolut de la prova amb un temps de 01.05.40. Ho ha fet tan sols una setmana després d'arribar també primer a la Behobia-San Sebastià, una de les curses més famoses de tot l'Estat. Quan trenca la cinta de meta, repeteix un ritual: dedica la victòria al seu pare. No hi ha cap dia que el Nan no recordi la persona que més suport li ha donat durant tota la seva vida. “Fa un any i mig que el nostre pare ens va deixar. Quan tenia 16 anys i havia d’anar a competir, ell agafava el cotxe i em portava a l’altra punta d’Espanya o m’animava a agafar un avió si havia d’anar a un altre lloc del món", recorda. "Ell sempre em va ajudar a complir els meus somnis". Quan el Nan competeix, no oblida qui l'ha ajudat a pujar al cim.

La Maria Petit no para. Mentre prepara la festa del seu trentè aniversari, fa conferències arreu d'Espanya, s'entrena per a la Behobia-Sant Sebastià (cursa de 20 quilòmetres) i pregunta si, per fer aquesta entrevista, s'ha de vestir de carrer o de muntanya. "Jo és que soc una mica fashion, potser millor em vesteixo amb roba d'esport si vols parlar de la muntanya i hem de fer fotos", decideix mitjançant una nota veu al WhatsApp. I apareix vestida de dalt a baix amb roba de la marca italiana que la patrocina, La Sportiva. Fins aquí res cridaria gaire l'atenció si no fos perquè la Maria fa 12 anys que és cega.