La XXXII Fira de Son Ferriol i la XXXIII Mitja Marató de Palma provocaran afectacions diumenge en el trànsit de la ciutat i desviaments en algunes línies d'autobusos, en el marc del dispositiu especial dissenyat per la Policia Local i l'Empresa Municipal de Transports (EMT).

Diu la llegenda que el primer que va córrer una marató, el grec Filípides, va morir esgotat pocs minuts després de completar la fita. Cal tenir en compte que el pobre soldat no s’esperava que aquell històric dia del segle V aC, en lloc d’acabar travessat per una llança persa a la platja de Marató, hauria de córrer sense parar els 42,195 quilòmetres que separaven el camp de batalla d’Atenes per anunciar la victòria sobre les tropes invasores.

Com va ser el teu primer contacte amb el món del vi?

L'etíop Tesfaye Deriba Ketema, de 26 anys, ha establert un nou rècord masculí de la Marató de Barcelona en imposar-se amb un excel·lent temps de 2 hores, 4 minuts i 13 segons, un minut menys que l'anterior marca. Ha estat una edició de rècords, ja que la keniana Sharon Chelimo, tot i patir de valent, ha aconseguit establir una nova millor marca en categoria femenina, amb un temps de 2:19:33. El bon temps aconseguit per Deriba i Chelimo confirma l'aposta de la prova barcelonina per tenir un recorregut més ràpid i anar aconseguint atreure cada cop atletes de més nivell.

La pluja ha rebut els participants que arriben a Barcelona per participar aquest diumenge en la 46a edició de la Zurich Marató, convertida en una de les maratons més populars del món, amb el 60% de participants estrangers i un rècord de dorsals venuts, 27.000. A l’acte de presentació a la Torre Glòries, els favorits en categoria masculina i femenina aprofitaven les vistes per fer-se selfies davant la ciutat que esperen conquerir. El cartell és de primer nivell, amb noms com Vicoty Chepngeno, una Selly Chepyego Kaptich que ja va ser segona a Barcelona el 2023, Viola Chepngeno o Linet Masai en categoria femenina, o el kenià Samwek Nyamai Mailu, que actualment forma part del grup de deu corredors més ràpids del món, Moses Kibet i Nicolas Navarro, en masculina, que aspiren a batre el rècord de la prova en una jornada de diumenge en què s'espera fred, però no pluja. Una marató que serà també campionat de Catalunya i, per primer cop en vint anys, marató d'Espanya.

Valentí Sanjuan (Tordera, 1981) viu per l'esport. Amb milions de seguidors a les xarxes, afronta reptes sumant quilòmetres a les seves cames. Ara es planteja un repte molt ambiciós: del 18 al 22 de febrer vol fer cinc maratons en cinc continents diferents, en cinc dies, movent-se amb vols comercials, contra rellotge.

L'atleta ugandesa Rebecca Cheptegei va ser atacada pel seu xicot, que va ruixar-la amb benzina i li va calar foc, poques setmanes després de participar en la prova de marató dels Jocs Olímpics de París. Cheptegei tenia 33 anys i no ha sobreviscut a l'atac, que li havia deixat cremades al 80% del cos. Aquest dimecres havia estat traslladada d'urgència a l'hospital de Kenya, on finalment l'atleta ha mort després que els òrgans li fallessin, segons ha explicat el director del centre mèdic on estava ingressada, a Eldoret, a l'oest del país.

A les onze de la nit de dissabte, les terrasses de París estaven plenes. Mentre uns prenien vi deixant-se veure i mirant els altres, per davant començava a passar un munt de gent vestida d'esport i amb dorsal. Els organitzadors dels Jocs, entestats en fer que aquests fossin uns Jocs prou oberts a la gent, havien organitzat de matinada una marató per a qui volgués apuntar-se al mateix recorregut de la prova olímpica. Es feia de nit, per evitar la calor i per aprofitar el circuit, que passava per llocs emblemàtics. Sortia de l'ajuntament, anava fins a Versalles i tornava per acabar als Invalides. Va ser una gran festa, plena de gent i amb el català Àlex Roca, un atleta amb una discapacitat del 76%, acabant la prova. Més de 20.000 persones hi van prendre part.

Quan ja feia hores que l'alcalde, Jaume Collboni, acompanyat pel regidor d’Esports, David Escudé, i el president i fundador de la Marató de Nova York, George Hirsch, donaven els premis a l'Arc del triomf a Abraham Tadesse i Degitu Azimeraw, molts corredors encara patien per acabar en diferents punts de la ciutat, a la Diagonal o al carrer Marina. Ara caminant, ara corrent, el Josep Maria Chéliz comprovava que seguia el temps que s'havia marcat per finalitzar la prova. Al seu pas, sentia crits d'ànims. Quan els espectadors veuen algú d'edat avançada fer una marató, es meravellen. I això que no tots devien saber la història d'aquest home, que amb 83 anys buscava finalitzar la seva 68a marató, la 43a a Barcelona. És a dir, és l'única persona que ha corregut totes les maratons fetes a Barcelona, ja que les dues primeres edicions d'aquesta prova, nascuda el 1978 amb tot just 185 corredors, es van fer a Palafrugell. Iniciativa de Ramon Oliu, llavors la cursa es deia Marató de Catalunya, ja que l'Ajuntament barceloní no va mostrar interès en fer-la. El 1980, finalment, va canviar d'opinió. I aquell va ser el primer any en què Chéliz hi va ser. Ja no ha fallat més. 

42 quilòmetres i 195 metres. La distància que no separa l'escenari de la batalla de Marató de la ciutat d'Atenes, com molta gent creu, però que sí que separa milers de persones dels seus somnis. Acabar una marató s'ha convertit en un repte per a moltes persones, que s'entrenen dur per poder completar la distància. I Barcelona, amb una feina constant, ha anat posicionant-se com un dels millors llocs per perseguir aquesta fita. L'edició d'aquest any, la 45a en total, tenia més de 20.000 corredors inscrits, la tercera millor marca de la història, la millor en els últims 10 anys. I tot, amb un nou recorregut, més ràpid que els últims anys.

Aquest diumenge 20.000 persones corren la Marató de Barcelona. Miquel Pucurull, 85 anys, degà dels atletes populars de Catalunya, no hi participa perquè ja no la pot completar en menys de sis hores, temps màxim que imposa l’organització. En Pucu –conegut, respectat i estimat pels altres atletes– ha corregut 33 maratons a Barcelona (46 a tot el món) i més d’un miler de curses. Va entrar a la universitat amb 65 anys i amb 40 va començar a córrer. Era el 1979, l’any de les primeres eleccions municipals, de la primera cursa d’El Corte Inglés i de la primera Marató. Des d’aleshores, el diumenge, els carrers són dels atletes.

Pocs dies després de veure com Tigst Assefa aconseguia un nou rècord femení de marató, ha caigut el masculí. Kelvin Kiptum, de 23 anys, ha establert aquest diumenge el nou rècord al guanyar la Marató de Chicago, una de les considerades com sis grans maratons de la temporada, en 2 hores i 35 segons. Així, ha millorat la marca del també kenià Eliud Kipchoge (2:01:09), i presenta candidatura a ser el primer home a baixar de les dues hores.

Berlin és la terra dels rècords, quan es tracta de la marató. Cada any, la Porta de Brandenburg es vesteix de gala per rebre els millors maratonians, aquells que volen aprofitar un recorregut ideal, amb poques pujades, pocs revolts i un clima idoni, per superar-se a si mateixos. La cita del 2023 serà recordada especialment, ja que la jove atleta etíop Tigst Assefa ha aconseguit el rècord del món amb un temps de 2 h 11 min 53 s, en una cursa en què en categoria masculina s'ha imposat el kenià Eliud Kipchoge, que ha guanyat per cinquena vegada a la capital alemanya i ha superat la fita de l'etern Haile Gebrselassie. Berlín mai defrauda, quan arriba la marató.

L’esport no és una qüestió d’edat. Tothom pot calçar-se unes vambes, sortir al portal de casa i començar a córrer. No hi ha millor mostra que els tres atletes que expliquen a l’ARA com, després dels 70, encara es poden fer Ironmans, maratons i curses populars. Però, mentre que l’edat no és un impediment, el gènere sí. Les dones que ara tenen aquesta edat van tenir prohibida la pràctica esportiva durant molt temps. I, si sumem això a les diferències hormonals, els problemes ossis durant i després de la menopausa, la doble jornada laboral a la feina i a casa i el càrrec dels fills en una societat heteropatriarcal, fa gairebé impossible trobar exemples de dones d'aquesta edat que corrin.

El tret de sortida de la Marató es tornarà a sentir amb força prepandèmica pels carrers de Barcelona. Concretament, se sentirà aquest diumenge a les 8.30 del matí als peus de les fonts de Montjuïc. Aquest serà, com ja és tradició, l'inici de la Zurich Marató de Barcelona, que recorrerà tota la Ciutat Comtal passant pels llocs més emblemàtics: el Camp Nou, la Casa Batlló, la Sagrada Família, la Torre Agbar, l'Arc de Triomf, la plaça de Catalunya i així fins a arribar als 42 quilòmetres. Aquest any la Marató tindrà un desnivell positiu de 176 metres i s'espera que sigui la cursa més multitudinària després de la pandèmia, ja que té més de 15.000 inscrits. I els precedents no són dolents: fa només unes setmanes la Mitja Marató va acollir unes 11.000 persones i la Cursa dels Bombers uns 10.000 participants. La xifra d'aquest any de la Marató continua sense superar la d'ara fa dos anys, quan hi van participar 20.000 persones. Però més que pels participants, l'efecte de la pandèmia es nota en la data: la Marató es disputa inusualment a la tardor, tot i que el 2022 ja tornarà a la primavera, el 3 d'abril. L'edició d'aquest diumenge, de fet, és encara la del 2020, que no es va poder fer pel coronavirus.

La Zurich Marató de Barcelona va ser una de les primeres proves esportives suspeses amb l'inici de la pandèmia, el 2020. Ara la clàssica cursa barcelonina prepara la seva tornada amb el repte d'aconseguir atreure corredors de primer nivell, ja que pel que fa a la participació popular, els organitzadors ja poden començar a treure pit. Quan encara falta mig any per a la cursa, prevista per al 7 de novembre, ja se superen els 10.000 inscrits, un 50% dels quals estrangers.

La pandèmia del covid-19 segueix fent caure proves del calendari esportiu de l’any. Amb poques hores de diferència els organitzadors de dues de les maratons més famoses del món, les de Nova York i Berlín, van anunciar que aquest any no serà possible passar pel pont de Queensboro ni per sota de la Porta de Brandenburg. La marató de Nova York, la prova amb més participants del calendari atlètic mundial, estava prevista per a l’1 de novembre, però els organitzadors van explicar que ha sigut cancel·lada a causa de “les preocupacions de salut relacionades amb el coronavirus”. Aquest any la marató havia de celebrar la seva 50a edició, amb més de 50.000 corredors de tot el planeta i més de 10.000 voluntaris.

El pla de desconfinament del govern espanyol ha reactivat una part de la fase més elemental de l’esport professional. És un negoci global que depèn dels atletes. No hi ha espectacle, explotació productiva ni contractes milionaris sense ritme de pista. La pandèmia de coronavirus ha posat els comptadors a zero. Elena Congost ha estat 54 dies entrenant-se a casa. La campiona de marató paralímpica explica a l’ARA que necessitava sortir al carrer per "començar a treballar de veritat".