Aquest cap de setmana, mentre aquesta columna sigui publicada i llegida, es desenvoluparà la segona germinació de Revoltes de la Terra. L'any passat, la primera, va ser a Mont-roig del Camp (Tarragona) contra un projecte que exemplifica la trampa que ens proposa el capitalisme verd per reinventar les maneres com sotmet i condiciona els territoris. Sempre sota el xantatge dels llocs de feina i la dinamització econòmica del territori, els acaba colonitzant i convertint en zones de sacrifici a mercè de la generació de beneficis dels grans capitals financers internacionals. En el cas de Mont-roig era Lotte, una empresa coreana que té previst implementar una indústria per a la fabricació d'un component de les bateries de liti que alimenten la malentesa transició energètica del nord global.

Aquest cap de setmana, mentre aquesta columna sigui publicada i llegida, es desenvoluparà la segona germinació de Revoltes de la Terra. L'any passat, la primera, va ser a Mont-roig del Camp (Tarragona) contra un projecte que exemplifica la trampa que ens proposa el capitalisme verd per reinventar les maneres com sotmet i condiciona els territoris. Sempre sota el xantatge dels llocs de feina i la dinamització econòmica del territori, els acaba colonitzant i convertint en zones de sacrifici a mercè de la generació de beneficis dels grans capitals financers internacionals. En el cas de Mont-roig era Lotte, una empresa coreana que té previst implementar una indústria per a la fabricació d'un component de les bateries de liti que alimenten la malentesa transició energètica del nord global.

El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha dissenyat nou projectes de fondejos ecològics a Mallorca i Eivissa amb la intenció de protegir les praderies de posidònia del litoral balear. Ho ha fet a través d'un reial decret, aprovat aquest divendres pel Consell de Ministres i que va ser publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) la setmana passada, que fixa les bases de la protecció de la posidònia mitjançant un marc jurídic comú per promoure'n la conservació i la restauració.

La transició ecològica sembla generar cada cop menys entusiasme entre la classe treballadora, fins al punt que el “negacionisme climàtic” no para de créixer, de la mà de l’extrema dreta. En un article valent, el periodista Joan Burdeus parlava directament del fracàs de l’esquerra per liderar en positiu aquesta lluita. És paradoxal que, sent les persones pobres i treballadores de l’escala bàsica qui més pateix les conseqüències del canvi climàtic, siguin aquestes les que li estan girant l’esquena. Si no abordem les causes d’aquesta desafecció, serà difícil revertir-la.

El 2023 la producció ecològica a les Balears es va incrementar un 10% respecte de 2022. De la mateixa manera, la superfície agrària inscrita en producció ecològica va arribar a les 46.845 hectàrees, segons anuncià el Govern a principis del 2024. Tot i la línia ascendent, el president del Consell Balear de la Producció Agrària i Ecològica (CBPAE), Xisco Llompart, proposa cinc reptes “per fer créixer el sector ecològic” el 2025.

En una situació normal, l'Albufera de València seria avui un paisatge de postal. Entre finals d'octubre i principis novembre, està en plena perellonà, la inundació d'hivern que es fa després de la collita de l'arròs per tornar a preparar la temporada següent. S'obren les comportes que protegeixen el parc (perellones) de l'aigua salada del Mediterrani i s'inunden sèquies i camins. És, de fet, una de les millors estacions de l'any per visitar-la, quan l'Albufera es converteix en el llac més gran d'Europa. Però la DANA ha transformat el paisatge a causa d'una sobtada perellonà "superbèstia d'aigua de mala qualitat" que va baixar sense control per barrancs i rius, il·lustra Vicent Llorens, tècnic de la Fundació Assut.

Corine Pelluchon (Barbezieux-Saint-Hilaire; França,1967) és doctora en filosofia per la Universitat de La Sorbona de París i professora a la universitat París-Est-Marne-La Vallée. Experta en bioètica i defensora dels animals, entre les seves publicacions destaquen llibres com Manifesto animalista o Ética de la consideración.

Encara no són les nou del matí i l’activitat a la Gran Via de Barcelona és frenètica. S’agraeix entrar a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona, al centre, per recuperar la calma. Les classes encara no han començat i avui qui envaeix aules i patis d’aquest centre universitari són científics vinguts d’arreu del món que fan recerca en l'empremta ecològica dels aliments que ingerim diàriament. Participen en el congrés internacional LCA Food (Life Cycle Assessment of Foods), un fòrum mundial en què es parla de la sostenibilitat dels sistemes alimentaris a partir de la ciència i que aquest any s’ha celebrat per primer cop a l'Estat.

La cooperativa Pagesos Ecològics de Mallorca ja treballa amb 11 cooperatives agràries de tot l'Estat amb l'objectiu de transformar el sistema alimentari cap a una línia més saludable per a la gent i per al planeta. PEM va ser convidada pel programa Sustentta a formar part d'aquesta xarxa estatal per enfortir cooperatives agroecològiques.

Tretze anys després de la posada en marxa de l’últim gran port de Menorca, el dic exterior de Ciutadella, el Govern té previst concloure, abans de tancar la temporada, la reforma integral del port de Fornells. Una obra propera als 10 milions d’euros que, com en el cas de Ciutadella, té nombrosos condicionants.

Quan les aigües es congelen al nord d'Europa, les aus aquàtiques inicien la seva migració cap a zones més càlides del sud, com les Illes Balears. Però cada any n'arriben menys. Així ho mostra l'anuari que acaba de publicar el grup d'ornitologia balear (GOB). El cens de 2023 comptabilitza un total de 23.913 aus, 2.559 menys que l'any passat, el que suposa una davallada del 9,67%. El descens n'és una constant, ja que la xifra de l'any passat se situa per davall de la mitjana dels darrers vint anys, que fou de 26.674 aus. Per a Manuel Suárez, un dels responsables de l'estudi, la clau estaria en l'escalfament global, ja que "els darrers anys, en l'àmbit general, no estan arribant tantes aus i la lògica és que les temperatures més altes fan que algunes espècies no tinguin la necessitat de desplaçar-se dels seus llocs de residència".

La pèrdua de sis contenidors per part d'un vaixell mercant polonès el 8 de desembre en aigües portugueses està causant una autèntica emergència a les costes gallegues. El motiu és que un dels contenidors perduts contenia pèl·lets de plàstic, concretament 26 tones de pèl·lets, unes boles minúscules de menys de cinc mil·límetres que es fan servir per fabricar productes de plàstic més grans. Aquests microplàstics blancs han anat arribant a poc a poc a les costes gallegues i ara, tres setmanes després del vessament, n'estan apareixent grans quantitats en desenes de municipis costaners de Galícia. Diverses associacions ecologistes gallegues ho defineixen com un "desastre ambiental sense precedents" i els plàstics estan tenyint de blanc les ries de Vigo, Pontevedra, Arousa, Muros i Noia i també algunes platges de la Corunya i Ferrol. A més, aquest dilluns a la tarda la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha comunicat que els pèl·lets ja han arribat a algunes platges asturianes.

Estem enmig de la sisena gran extinció d'espècies i cada cop hi ha menys dubte que està sent totalment provocada per l'ésser humà. A la crisi climàtica desfermada per la crema de combustibles fòssils s'hi afegeix la desforestació (o canvi d'ús de la terra, en termes científics), la sobreexplotació dels ecosistemes i la contaminació, però encara hi ha un cinquè factor que ha resultat molt més perjudicial del que pensàvem: les espècies invasores. Un nou estudi de l'organisme de científics sobre biodiversitat de l'ONU, l'IPBES, conclou que les espècies invasores van ser un dels factors clau en el 60% de les extincions d'espècies que s'han produït fins ara, i van ser l'únic factor que va provocar el 16% de les extincions.

Un estudi publicat per la Universitat d'Anvers (Bèlgica) revela que les canyetes “ecològiques”, fetes amb materials com paper i bambú, contenen unes substàncies químiques conegudes com a PFAS (poli i polifluoroalquilades), que tenen riscos per a la salut humana i per al medi ambient. La investigació es fa pública després de la prohibició europea als productes de plàstic d'un sol ús, com ara plats, coberts i, també, canyetes per a les begudes.

La periodista i escriptora Gemma Ruiz és tota entusiasme quan recomana "moltíssim" Trenes d'herba dolça (Cossetània/Capitán Swing). "És un assaig literari que si no t'obre el cervell és senyal que ja estàs fent malves", avisa l'autora de Les nostres mares i Argelagues.

L’ octubre de 1973, a les acaballes del franquisme, la ‘gallina dels ous d’or’ deixà de cloquejar tan alegrement. La crisi internacional del petroli, provocada per la guerra araboisraeliana del Yom Kippur, dinamità una indústria turística que, a casa nostra, duia gairebé 25 anys a ple rendiment. A causa de l’alça del preu del cru, es produí una inflació desbocada i la gent deixà de viatjar. Va ser enmig d’aquesta primera gran crisi del sistema capitalista que, al cap de dos mesos, emergí la primera veu ecologista de les Illes, el GOB (Grup d’Ornitologia Balear). Tanmateix, tal com n’indiquen les inicials, la funció inicial de l’agrupació era una altra. Ho recorda un dels seus socis fundadors, Miquel Rayó, de 70 anys: “Nosaltres érem un grup d’amics integrants de la Societat d’Història Natural de les Balears (SHNB), que estava formada sobretot per geòlegs i paleontòlegs. Com que ens agradava més l’ornitologia, decidírem crear la nostra pròpia agrupació”.

Els ciutadans de Palma són els segons d'Espanya que passen més temps en embossos, amb 59 hores a l'any, únicament superats pels de Barcelona. Aquesta és una de les conclusions a les quals ha arribat el Fòrum de la Societat Civil en la presentació de la segona part del seu informe Evolució de les Transicions, centrat en aquest cas en la transició mediambiental. Una altra dada que dona mostres de la saturació motòrica de Mallorca és que se situa en desena posició estatal pel que fa al temps que es passa aturat en embossos en trajectes de 10 km, amb una mitjana de 14 minuts.

La plataforma contra el parc fotovoltaic d'Inca- Selva i el GOB han tornat a demanar al Govern que rectifiqui i tiri enrere la declaració de la instal·lacions com a projecte industrial estratègic. En poc temps, han recollit més de 1.000 firmes, que han presentat davant l'Ajuntament de Selva –contrari al projecte–, la Conselleria de Transició Energètica –responsable de l'autorització del projecte–, i la Comissió Balear de Medi Ambient –que té en marxa els informes necessaris per a la declaració d'impacte ambiental de la instal·lació-.

L'Assemblea Ciutadana pel Clima de Mallorca ha aprovat amb més del 90% dels vots 32 de les 56 propostes plantejades per fer front a l'emergència climàtic. Els temes que s'han abordat fan referència al transport, l'aigua, ecosistema, consum, energia, educació i conscienciació. Els acords s'han deliberat i aprovat durant la celebració de quatre sessions en les quals han participat 60 ciutadans majors de 16 anys elegits per mitjà de sorteig i amb diferents perfils. L'Assemblea ha tingut el suport institucional del Consell Insular de Mallorca i del Govern de les Illes Balears, que s'han compromès a assumir com a pròpies les 32 propostes amb més d'un 90% de suports. A més, si les administracions no executen les 24 restants, hauran de justificar la raó de la desestimació.