Llegim que a Sant Cugat hi ha tot d’amos de pisos que no renovaran els llogaters, perquè pretenen llogar-los però per habitacions. Cada habitació pot costar uns 500 euros, per tant, quatre persones, cinc, fan dos mil euros.

“Tenc ansietat i estrès, les discussions continuen”. “Som exparella, hi ha inconvenients en el dia a dia”. “Somii que guany la loteria per poder donar els doblers a la mare de la meva filla i que se’n vagi de casa”. Haver de continuar convivint amb l’exparella, després de tallar la relació sentimental, ha esdevingut un dels efectes col·laterals de la crisi de l’habitatge a les Balears i un símptoma més de precarietat. Carol, Rafa, Maria i Bea –d’edats compreses entre 22 i 63 anys– han explicat a l’ARA Balears com és que, tot i la ruptura, s’han vist obligats a continuar compartint casa amb els que havien estat companys i companyes sentimentals.

Un nou model a cavall entre l’habitatge i el turisme vol fer-se camí a les Balears. Es tracta del coliving, un sistema de llars compartides que tenen habitacions privades, però amb espais i zones comuns. Els espais compartits el fan similar als hostels, però se’n diferencia perquè els colivings tenen cuines i, sobretot, habitacions individuals. Aquests establiments estan pensats perquè a dins també hi hagi llocs per teletreballar, és a dir, sales de coworking. En correlació, el perfil de gent que cerquen aquests espais són els digital nomads (nòmades digitals), persones que poden fer feina des de qualsevol lloc del món.