La variant balear del català té un sens fi de noms per referir-se als penitents de Setmana Santa, que hem vist desfilar recentment a les processons. Sense cap pretensió d’exhaustivitat, podem recordar que, segons un lloc o un altre, en deim “caraputxes”, “caperutxes”, “carapulles”, “carapunats”, “cucues”, “cucuies”, “cucuis”, “cucurulls”, “caputxins”, “cirineus”, “xirineus”, “encapironats”, “campironats”, “jugeus”, “judios”, i un etcètera que s’allarga fins a la trentena de denominacions. La cultura popular i tradicional no és una cosa solemne i estàtica, ans al contrari: ‘popular’ no vol dir res més que en participa tothom, i ‘tradicional’, que en participa tothom al llarg dels anys i de les generacions. En conseqüència, els elements –objectes, persones, personatges, festes, etc.– que en formen part, de la cultura popular i tradicional, sovint tenen molts de noms. Per això: perquè molta gent, al llarg de molt de temps, els ha anat posant noms.

70 operaris i fins a 42 vehicles. Aquest és el servei especial de neteja, retirada de cera i recollida de residus amb motiu de les processons de Setmana Santa que ha programat l'empresa municipal Emaya. Entre els vehicles que formen part del dispositiu s'inclouen escombradores, equips de pressió, camions de buidatge de papereres i carretons de neteja.

La Policia Local i l'EMT han disposat operatius de control del trànsit i desviament de línies de l’EMT amb motiu de la processó de Divendres Sant.

En Maties va aprofitar la cigarreta fins al filtre, i amb el cremalló que quedava en va encendre una altra. Les llosques, les llençava a terra. Ningú s’hi fixava, perquè al seu voltant hi havia un merder de gent que anava i venia, i cavalls que bufaven, i músics amb instruments, i infants que ploraven, i venedors d’estampes i dolços, i tot el que un pogués imaginar. I, a més, què collons, al cap i a la fi anava vestit de centurió romà. El darrer que podia importar-li a ningú era si fumava o no fumava.

Amb la Setmana Santa arriben les processons i, amb elles, una qüestió lingüística que s'estén a totes les Balears: com referir-se als penitents. A l'Arxipèlag existeixen al voltant d'una vintena de formes per anomenar-los. Vosaltres com en deis?

'Caperutxes' als pobles del Raiguer, 'campinorats' a Manacor o 'xirineus' a Muro. Són només algunes de les variants que s'utilitzen arreu de les Balears per anomenar els penitents de les processons de Setmana Santa, però n'hi ha moltes més. L’investigador de la cultura popular mallorquina Rafel Perelló en té recollides més d’una trentena que s’empren als territoris de parla catalana, i més de la meitat són emprades a l’Arxipèlag. Ell, com a bon manacorí, fa servir el terme 'campinorat', una variant de l’'encapironat' que s’empra tradicionalment a Felanitx i s’Horta tal com va recollir mossèn Alcover.

L'església de Sant Jaume d'Alcúdia s'ha omplert de gent aquest dimarts migdia, dia de Santa Anna, per la processó triennal del Sant Crist del municipi. Amb els carrers decorats de paperí blanc i els balcons lluint els domassos, la ciutat ha comptat amb la presència d'alcudiencs i turistes de totes les edats que han assistit a l'eucaristia oficiada pel bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, i han vist després com la desfilada solemne recorria els principals carrers d'Alcúdia.

Dues nines d’uns cinc o sis anys juguen i belluguegen entre la gentada. Una veu les crida a l’ordre: