Les Balears han tornat a fer rècord de pressió humana, segons les dades de l'Ibestat, aquest passat mes de febrer amb 1,32 milions de persones. Segons les xifres, es tracta d'un 0,91% més que el mateix mes de l'any 2025.

La darrera anàlisi de Terraferida ha confirmat la tendència: la saturació a les Illes Balears ja no és un fenomen exclusiu dels mesos d'estiu. A partir de dades de l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat), l'entitat assenyala que els mesos d'hivern de 2025 ja registren més persones –entre residents i turistes– que els pics de màxima afluència de fa 25 anys, fet que evidencia un increment sostingut de la càrrega demogràfica al llarg de tot l'any.

Menorca ha guanyat quasi 7.000 habitants des de la pandèmia. L’illa ja té censades 102.477 persones i cada vegada són més les que han nascut a fora. La tranquil·litat i la qualitat de vida pesen més que no els inconvenients de l’estacionalitat i el transport per la doble insularitat i això acaba convencent molts estrangers i peninsulars per residir-hi.

Les Illes Balears han registrat durant l'estiu del 2025 una tendència lleugerament a la baixa en la càrrega demogràfica, la primera des de la pandèmia de la covid durant els mesos de temporada alta, segons les dades avançades de l'Indicador de Pressió Humana (IPH) elaborat per l'Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT). Tot i aquesta disminució, la mobilitat i l'afluència de persones a la regió continuen essent molt elevades en el període estiuenc.

Les Balears no poden continuar assumint l’increment poblacional que han experimentat els darrers anys. Així ho considera la presidenta del Govern, Marga Prohens, qui, durant el debat de política general, va voler posar al centre un fet que cap illenc ignora:l’allau de nova població que ha arribat a les Illes les darreres dècades. Si el que planteja el Govern és reduir l’arribada de migrants, el primer que cal fer és analitzar d’on prové aquest fenomen.Segons les dades del padró de població del 2022, la meitat dels residents estrangers de les Balears (108.585) eren europeus.

Malgrat que el mantra sobre la contenció ha arribat fins i tot als àmbits més reticents a posar limitacions, com el sector empresarial, les Balears continuen batent rècords d'arribada de turistes, augment de població i pressió humana –la paradoxa enguany és que l'augment de turistes no es tradueix en augment d'ingressos d'alguns sectors, com la restauració. Més enllà de fer caixa, aquesta és la tercera temporada turística des que va començar la legislatura en què no s'apliquen mesures de contenció mentre els problemes es continuen enquistant –el principal és l'accés a l'habitatge, però la massificació arriba als àmbits més petits de la vida dels residents.

Les Balears van registrar el 30 de maig passat la presència d'1.816.629 persones, fet que suposa un increment respecte de l'any anterior de l'1,27% i trencar un nou rècord de pressió humana per al cinquè mes de l'any, segons les dades publicades aquest dimecres per l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat).

L'Informe Mar Balear ha posat sobre la taula els efectes perniciosos de la pressió humana i turística a la costa i el medi marí de les Balears: es perd arena, es contamina l'aigua i les espècies pateixen l'excés de renou. Segons aquest estudi, cada banyista s'endú 34 grams d'arena de manera involuntària cada vegada que visita una platja. A aquest problema s'ha de sumar l'eliminació d'arena quan els ajuntaments retiren la posidònia que s'acumula a les platges durant la temporada. A més, la pujada del nivell de la mar podria fer desaparèixer la meitat de la superfície aèria de les platges a finals de segle.

L’any 2040 les Balears hauran duplicat la població que tenien a finals del segle XX. En quatre dècades, passaran gairebé de 800.000 habitants a prop d’un milió i mig, segons les previsions de l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Actualment, les Illes tenen 1.232.014 residents, que en seran 1.466.657 el 2039. Les Balears seran la comunitat autònoma de l’Estat on més creixerà la població –ja ho són els darrers anys–, amb la sensació de saturació i de pèrdua de qualitat de vida que això implica, una situació que fins i tot admet el Govern del Partit Popular.

Les Balears varen registrar el 9 de setembre passat 1.858.077 persones, fet que suposa trencar un nou rècord de pressió humana en aquest mes, segons les dades publicades aquest dimecres per l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat) recollides per Europa Press. De fet, en tot el mes la xifra no va baixar de les 1.752.594 persones del 30 de setembre i la mitjana es va situar en 1.816.633 persones.

Les Balears han establert a l'agost un nou rècord de pressió humana, amb 2.079.541 persones a les Illes el dia 7, segons l'indicador que elabora l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat) recollit per Europa Press. La xifra més baixa del mes es va registrar el 31 d'agost amb 1.878.282 persones, i la mitjana es va situar en 2.018.506 persones. Així mateix, la xifra màxima registrada a l'agost representa un 1,86% més que el nombre màxim de persones comptabilitzades el mateix mes de l'any passat, amb 37.982 persones més.

El pla de Catalina Cladera per regular el lloguer turístic en sòl rústic és legal. La Sala Contenciosa del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJIB) ha avalat l'acord del ple del Consell de Mallorca de 9 de juliol de 2020 que va dictar la prohibició d'aquesta mena de lloguers. El ple de la institució insular, en aquell moment presidit per la socialista Catalina Cladera, va donar el vistiplau definitiu a aquesta iniciativa anomenada Pla d'Intervenció d'Àmbits Turístics a Mallorca (PIAT) i que fixava aquesta prohibició.

Les Balears han trencat aquest juliol un nou rècord de pressió humana, amb 2.051.560 persones a les Illes el dia 26, segons l'indicador de l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat). De fet, la xifra no va baixar de les 1.892.348 persones del 2 de juliol durant tot el mes i la mitjana es va situar en 1.980.361 persones.

Les Balears no només continuen acumulant més turistes que els anys anteriors, sinó que també accentuen la saturació. El 70% d’aquest increment de 3,9 milions –en comparació amb 2019– visitants s'ha produït durant la temporada alta, a partir de maig. Les xifres de passatgers presenten un augment d'1,2 milions de persones entre gener i abril, mentre que de maig a agost el nombre de viatgers ha pujat 2,7 milions de persones, sempre damunt les estadístiques de 2019.

El Consell Econòmic i Social (CES) de les Balears ha assenyalat que a les Illes "no hi ha una diversificació" i que mantenen un "monocultiu econòmic". Aquesta ha estat una de les conclusions que ha extret el president de l'organisme, Rafel Ballester, durant la presentació de la Memòria del CES sobre l'economia, el treball i la societat de les Balears de 2023 i que ha justificat amb el pes que ha adquirit el sector serveis en els darrers cinc anys a l'economia balear fins a suposar el 87,1% el 2023, davant el 85,8% el 2019.

La pressió humana que rep les Balears estiu rere estiu continua augmentant i durant el mes de juny es va registrar un nou rècord històric: 1.905.896 persones eren a l'Arxipèlag simultàniament. D'aquesta manera, hi va haver un turista a la comunitat per cada dos residents. Aquesta xifra, a més d'un nou rècord, suposa un increment d'un 2,95% en comparació amb el mateix període de l'any anterior.

Les Balears han batut un nou rècord de pressió humana: el mes de maig van registrar 1.805.372 persones, una xifra un 4,1% més elevada que la del mateix mes de l'any passat. També van registrar un mínim històric aquest mes, amb 1.626.929 persones, un 3,8% superior al de l'any anterior. Així ho reflecteixen les dades provisionals de l'Índex de Pressió Humana (IPH) que ha publicat aquest dimecres l'Institut Balear d'Estadística (Ibestat) i ha recollit Europa Press.

Les Balears continuen batent rècords de pressió humana i n'ha marcat un d'històric amb 1.353.804 persones el març. Segons les dades publicades per l'Ibestat, es tracta de la xifra més alta que s'ha comptabilitzat per al tercer mes de l'any d'ençà que hi ha registres. El dia que menys pressió demogràfica es va tenir va ser dia 1 amb 1.279.888 persones i dia 31 se'n registraren 1.444.523, el dia que més persones es comptabilitzaren a l'Arxipèlag.

El Consell de Mallorca ja va establir la pressió turística que pateixen les zones de l'illa amb un nivell de detall exhaustiu, gràcies a la combinació d'informació oficial com les places, la població i la capacitat total, i també una sèrie d'indicadors d'activitat dels visitants. La resta de consells també ho varen fer, encara que amb sistemes diferents. Aquests estudis es varen fer a conseqüència de la implantació dels plans d'intervenció en àmbits turístics (PIAT).