<![CDATA[Ara Balears - Rafel Gallego]]> 10 <![CDATA[Lluki Portas i Rafel Gallego seran els autors residents a l'Espai el Tub aquest 2022]]>

Lluki Portas, amb el projecte Dama Dicta-dura, i Rafel Gallego, amb Chocolate, són els dos dramaturgs seleccionats per a les residències del 2022 del Centre de Creació de Dramatúrgia Espai el Tub; que compten amb la col·laboració del teatre Principal de Palma. Cada un escriurà el seu text: entre els mesos d’abril i setembre ho farà Portas, i de maig a octubre serà el torn de Gallego.

]]> <![CDATA['Kelly', millor espectacle als Premis de les Arts Escèniques i Musicals]]>

L'Associació de Teatres i Auditoris Públics (ATAPIB) ha anunciat els guanyadors dels Premis de les Arts Escèniques i Musicals que entrega des del 2007. L'obra de teatre Kelly, produïda pel teatre Principal de Palma, escrita per Rafel Gallego i dirigida per Sergi Belbel, s'endú el premi a millor espectacle. Gallego ha estat reconegut també com a dramaturg per la peça Fake.

]]> <![CDATA[El feixisme no és cap 'Fake': Rafel Gallego apel·la a polítics i periodistes en la seva darrera obra de teatre]]>

"Bolsonaro, Abascal, Trump, Le Pen... Tots diuen autèntiques barbaritats que surten als mitjans sense contrastar-se", diu Rafel Gallego. El dramaturg i periodista es mostra preocupat per la poca preocupació que veu envers les fake news, i aboca aquest malestar en la seva darrera obra de teatre, Fake. El muntatge, dirigit per Sergio Baos i protagonitzat per Marga López, Santi Celaya i Maria Bauçà, s'ha estrenat aquest divendres a Andratx. Diumenge, 21 de novembre, es podrà veure a Manacor, i arribarà a l'Auditori d'Alcúdia dia 26. Fake és el resultat d'un desencís, i amb aquesta peça pretén fer una crida a la societat, el sector de la informació i l’esfera política. "Cal tenir ull crític. Em sembla que vivim en un cert presentisme -diu mentre cita Valentí Puig- que romp la cadena de la història. Aquesta reivindicació de l'aquí i l'ara provoca una situació perfecta per a l'aparició de discursos feixistes", adverteix. "Llegesc els diaris, hi pos distància, i m'espanta el que s'hi diu. Fa por", lamenta. La idea de plantar cara al feixisme i als discursos d'odi ha estat, també, una raó per fer aquesta obra.

]]> <![CDATA[Fotos i foganyes]]> L’Estat, tan conciliador com sempre, equipara la crema de fotos amb el terrorisme. Ambdós delictes es jutgen en allò tan solemne que és l’Audiència Nacional. El processament de tres membres de la CUP per calar foc a imatges del rei d’Espanya coincideix amb la notícia que el Govern de Matas gastà 350.000 euros perquè la mare del 'cremat' es lluís en la inauguració d’un centre per a discapacitats. Aquest terrorisme social quedarà impune.

]]> <![CDATA[Love story]]> Per a aquells que ara intenten marcar les difuses diferències entre el PP que representava Bauzá i el partit regionalista que sembla que vol impulsar Biel Company, referenciam de manera sumària algunes de les fites que configuren la història d’amor polític entre els dos líders conservadors.

]]> <![CDATA[Una màfia anomenada Espanya]]> “El millor president de la història d’Espanya”, “Un moderat”, “Un polític de dimensions enormes”. Els mantres, les frases fetes, els llocs comuns parits per la transició ens presentaren Adolfo Suárez com un estadista a l’altura de Churchill.

]]> <![CDATA[Rajoy castiga Vidal]]> El president d’Espanya continua passant de les Illes. En la campanya electoral de fa un any, ens va dedicar una escala tècnica d’una hora –el temps just per anar al bany i poca més.

]]> <![CDATA[Els de sempre]]>

Ens demanam avui al dossier del diari per què és tan difícil canviar les coses a Espanya, i tal vegada hi hagi un factor que sintetitza la resposta: ens governen aquells que no volen que res essencial canviï. Així de bàsic.

]]> <![CDATA[Èpica cívica]]> “No hi ha col·lapse, el que hi ha és una perplexitat que ja dura massa”. Fora de focus –només hi havia presència de la premsa escrita en català–, jubilats per Mallorca convoca els moviments socials per contestar la pregunta que Jaume Mateu contesta de la manera que acabau de llegir. En una taula moderada per Cecil Buele –ell és qui va apel·lar a l’èpica cívica per sacsejar consciències–, intervenen Margalida Ramis (GOB), Cristòfol Soler (Assemblea Sobiranista de Mallorca), Biel Caldentey (STEI) i el mateix Mateu. Tots representants de la resistència associada i, gairebé sempre, també organitzada.

]]> <![CDATA[Armengol contra tots]]> Quan a la darrera Fira turística de Berlín la presidenta Armengol esbroncà el ministre Soria davant les càmeres de televisió, se la va acusar d’oportunista. Dimecres passat, coincidint amb els actes del Dia de la hispanitat, va fer el mateix amb Javier Fernández, company de partit, president de la gestora i ferm partidari d’investir Rajoy president. En aquesta ocasió no sabia que alguns periodistes l’observaven. Per si n'hi havia dubtes, va reiterar les seves opinions a Twitter i va rebre milers de repiulades. Potser la valentia de la dirigent balear resulta estèril, però de moment ja s’ha convertit en referent de bona part de la militància (la majoria?), aquella que rebutja indultar Rajoy mentre a l’Audiència Nacional es jutja el major cas de corrupció de la història d’Espanya, amb el PP a l’epicentre. Armengol lluita contra tots, i no sembla que s’hi senti incòmoda.

]]>