Fa tres anys, fent obres a l'antic Laboratori de Paleoantropologia i Paleopatologia del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC), es van trobar les restes d'una nena de dos anys que havia mort als anys seixanta del segle passat. Tenia una malformació i el paleopatòleg Domènec Campillo, que el 1971 havia inaugurat el laboratori, la volia comparar amb unes altres restes de l'època medieval. “Quan la vam trobar, no teníem clar quin estatut tenia ni què n'havíem de fer, i es va generar un primer debat. Li vam donar una identitat, el nom d'Estel, i la vam enterrar al cementiri de Montjuïc", explica Jusèp Boya, director del MAC.

Les restes humanes són presents a la majoria de museus. Només al Museu Britànic n'hi ha més de 6.000, i els britànics, que ho han debatut molt i tenen una legislació força clara, defensen poder exhibir-les si les restes en qüestió, siguin mòmies, mòmies de pantà o restes òssies, expliquen alguna cosa interessant. A més, segons asseguren els responsables del Museu Britànic a Regarding the dead. Human remains in the British Museum, el públic hi està a favor: "Demana i espera veure restes humanes". Un altre centre que s'ha plantejat recentment què fer-ne és el Museu Arqueològic Nacional d'Espanya, que en conserva 4.426 –un 76% són d'origen desconegut–, que sobretot van arribar al museu a finals del segle XIX i principis del XX.

L'equip d'arqueòlegs Amics Museu de Menorca han trobat restes humanes en el projecte d'excavació a Torre d'en Galmés. El projecte actual està centrat en un conjunt d'estructures situades a la part nord del poblat, segurament ubicades a la fase d'ocupació més antiga de l'assentament i que serien de caràcter domèstic, com una casa.

El Govern ha identificat aquest dimarts una nova víctima a la fossa de Porreres. Les restes són de Miquel Cabot Dolç, natural de Santa Maria del Camí, tenia 30 anys, estava casat i era picapedrer. Pertanyia al partit socialista i fou membre de la comissió gestora de l'Ajuntament. El varen treure de Can Mir el 15 de gener de 1937 i fou afusellat aquell mateix dia a Porreres, informa l'Executiu en una nota.

Les obres que s'han fet al carrer dels Àngels de Pollença han destapat restes humanes, les més antigues que s'han trobat fins ara dins el nucli urbà. "Aquest descobriment és molt important per a Pollença, perquè és la primera evidència d'enterrament romà dins el poble. A l'entorn hi ha jaciments prehistòrics, però dins el nucli urbà és el més antic que s'ha trobat", explica l'arqueòleg Jaume Deyà, que aquests dies ha excavat en aquest indret juntament amb la seva companya, Magdalena Sastre. Aquestes restes descansen damunt teules, "un enterrament molt típic" de la civilització d'aquesta època.

La Policia Judicial de la Guàrdia Civil d'Algaida va precintar dimecres el cementeri de Randa perquè s'hi trobaren dos cranis humans antics que podrien tenir més de 50 anys, segons ha avançat Última Hora i ha confirmat l'ARA Balears. Fonts de la Guàrdia Civil expliquen que les restes estaven devora un arbre i que va ser un nin que jugava en aquest espai qui les va veure.