Comissions Obreres ha anunciat aquest dilluns que la vaga de podadors de Palma, que ha començat avui, és la primera en què els poders públics no intervenen per mitjançar. En aquest sentit, ha assenyalat que ni Cort ni la Conselleria de Treball han intervingut per cercar una solució. "Hi ha hagut centenars de conflictes i, en tots ells, fins i tot ens han obligat a acudir a les mediacions, però en aquesta ocasió, estan desapareguts", ha lamentat el secretari general d'Hàbitat de CCOO, Miguel Pardo.

La bretxa de gènere en els salaris dels ciutadans de les Illes Balears es va situar durant el primer semestre del 2022 en el 8,5%. És a dir, les dones cobraven menys que els homes per fer la mateixa feina. Aquestes xifres suposen un descens d'1,8 punts respecte del mateix període del 2018. Durant la presentació dels resultats, el director general de Model Econòmic i Ocupació, Llorenç Pou, ha explicat que les dades estudiades mostren que, malgrat tot, les dones balears "cobren més que les de la resta d'Espanya". A aquest fet s'hi suma la circumstància que, de mitjana, els homes de les Illes Balears cobren menys que els de la resta de l'Estat. Tot plegat fa que la bretxa salarial sigui inferior. Pou ha assegurat que les dades del segon semestre del 2022 "continuaran en la tendència descendent", atès que ja es notarà l'efecte de la reforma laboral pel que fa a la reducció de la temporalitat i la precarietat dels contractes, que afecten especialment les dones i els joves.

La crisi econòmica provocada per la pandèmia del coronavirus afectarà com a mínim “300.000 treballadors de les Balears”, segons els càlculs del conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela. Per entendre la magnitud d’aquesta xifra, basta recordar que l’afiliació mitjana a la Seguretat Social a les Illes va ser de 506.882 persones al llarg del 2019. És a dir, un 60% del mercat laboral balear patirà les conseqüències de l’aturada gairebé completa de l’activitat productiva. El Govern preveu que es puguin arribar a presentar 18.000 expedients de regulació temporal de l’ocupació (ERTO), que afectarien més de 200.000 treballadors. Cal afegir a aquesta dada la de les persones que perdran la feina per acomiadament o perquè no els renovin el contracte, a més de les que no es podran incorporar al mercat laboral durant la temporada alta: en total, són unes 100.000 persones més.

La Conselleria d'Administracions Públiques desmenteix que el Govern esperi que la xifra de treballadors afectats per expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) arribi als 400.000. Admet que aquesta dada sortia en un document intern del qual s'ha fet ressò el Diario de Mallorca, però assegura que era una "circular interna" i que la xifra que hi constava estava "equivocada". "Les dades correctes són les que ha publicat Treball", asseguren a l'ARA Balears fonts de la Conselleria d'Administracions.

El Govern balear dona per fet que la crisi causada pel coronavirus i les mesures que s’han pres per contenir-lo afectaran centenars de milers de treballadors entre acomiadaments i expedients temporals de regulació d’ocupació (ERTO), a més dels fixos discontinus i el personal eventual, que perdrà el lloc de feina que tenia cada temporada. Així ho han confirmat a l’ARA Balears fonts de l’Executiu. De fet, si la Conselleria de Treball tenia una persona dedicada a tramitar els ERTO, ara en són 16, i espera arribar a les 26. Encara és massa prest per tenir xifres definides, però ningú no nega que la situació és dramàtica i el cop a l’economia dels treballadors serà molt dur.

L'STEI assegura que la Conselleria de Treball "no veu necessari protegir els equips directius deixant-los fer feina des de casa i els obliga a anar als centres". A través d'un comunicat, han defensat que l'obligació imposada per la Conselleria d'Educació -i ara ratificada per Treball- és "imprudent": havent-hi una pandèmia per Covid-19, no té sentit haver d'anar a obrir els centres perquè, bàsicament, el personal de neteja faci la seva feina". Pel sindicat, sense alumnes, "ni el servei de neteja és imprescindible ni tampoc la presència dels equips directius".

Les Illes Balears continuen al cap de la sinistralitat laboral tot i que durant el 2018 s'ha aconseguit reduir un 1,51%, amb un total de 20.500 accidents, dels quals només tres varen ser mortals, segons dades presentades aquest dilluns pel conseller de Treball, Comerç i Indústria, Iago Negueruela. Aquesta baixada suposa la primera després de set anys d'increments consecutius.

El conseller de Treball, Iago Negueruela, ha reconegut aquest dimarts que "queda molt per fer" per aconseguir la igualtat dels col·lectius LGTBI dins el món laboral i ha advertit contra una onada conservadora que intenta acabar amb els drets socials aconseguits anys enrere.

Les polítiques d'ocupació, sobretot les centrades en el col·lectiu juvenil, seran la principal prioritat de la Conselleria de Treball durant 2019, segons es desprèn dels pressupostos presentats pel seu màxim responsable, Iago Negueruela, aquest dijous al Parlament. En concret, la partida destinada a fomentar l'ocupació juvenil és de 25 milions d'euros, que es dedicaran a diversos programes dirigits als més joves, com els de Garantia Juvenil, Joves Qualificats i Beques d'Èxit.

El Govern sol·licitarà a les entitats bancàries que avancin els doblers de les ajudes dels damnificats per les inundacions a Sant Llorenç i a altres localitats afectades del Llevant de Mallorca.

La sinistralitat laboral de les Illes Balears continua sent la més alta de tot l'Estat, molt lluny de la majoria de comunitats autònomes i de la mitjana, tot i que aquest primer semestre s'ha aconseguit una baixada de l'índex, per primera vegada en els darrers set anys, segons ha informat aquest dijous en una roda de premsa el conseller de Treball, Iago Negueruela.

El conseller de Treball, Iago Negueruela, ha assegurat aquest dimarts que l'Executiu autonòmic incidirà en les seves polítiques de lluita contra la precarietat laboral, ja que les darreres dades d'atur i afiliació a la Seguretat Social presenten millores importants pel que fa a qualitat de l'ocupació.

Sindicats i empresaris han demanat arrel de les positives xifres d'ocupació conegudes aquest dijous que s'aprofiti el cicle expansiu per diversificar l'economia balear, que pràcticament està basada en el turisme, l'oferta complementària i la construcció.

La recuperació de l'atur a les Balears és un fet, segons les dades aportades per la Conselleria de Treball, ja que a final de juny es registraren 36.587 desocupats, unes xifres a les quals no s'havia arribat des del 2008, l'any en què començà la crisi. Tot i això, la major part d'aquests aturats, 25.509, no té cap tipus de prestació, segons que reconeix la Conselleria.

Més d'un 70% dels usuaris del gabinet de psicosociologia aplicada de Salut Laboral del Govern són dones, segons les dades aportades per la Conselleria de Treball. Aquest departament, que disposa de dos especialistes, s'encarrega de fer una tasca d'intermediació entre empreses i treballadors que sofreixen qualsevol tipus de problema de salut laboral, ja sigui assetjament o estrès provocat per una mala organització de l'empresa.

Tots els agents implicats en el sector de la construcció han acordat aquest dilluns amb la Conselleria de Treball fer feina plegats per dissenyar un full de ruta conjunta per augmentar el control i prevenir els casos de sinistralitat laboral. El conseller de Treball, Iago Negueruela, ha avançat el conveni que signarà al llarg de les pròximes setmanes el seu departament amb la Fundació Laboral de la Construcció "per aconseguir més recursos per a l'entitat" i perquè aquesta "faci una feina diferent que permeti disposar de més mitjans al carrer" per controlar com es duen a terme les diferents obres de construcció.

"Mai no hi haurà cap expedient sancionador lligat a la qüestió dels llaços i els símbols". Ho asseguren des de la Conselleria de Territori i Mobilitat, i afirmen que hi ha hagut un error d'interpretació per part dels tècnics que varen redactar la carta.

Les cooperatives, aquelles empreses que són gestionades pels mateixos socis que les han creades, podran formar-se amb només dues persones associades i no amb un mínim de tres, com estableix actualment la llei. Així mateix, com a màxim hi podrà haver deu persones associades. Ho ha anunciat aquest dilluns dematí el conseller de Treball, Iago Negueruela, en roda de premsa. Negueruela ha afirmat que el Govern enguany tenia la intenció de potenciar una forma d'empresa "molt més democràtica amb l'economia" i amb una "ocupació de més qualitat".

El conseller de Treball, Iago Negueruela, el director general, Manel Porras, i la gerent de l’Institut d’Innovació Empresarial de Balears (IDI), Núria Hinojosa, han visitat el Centre de Tecnificació Balear de la fusta (Cetebal) de Manacor, per conèixer les necessitats de formació i de mà d’obra qualificada del sector del moble de la comarca del Llevant.

El Pla de lluita contra la precarietat en el treball, impulsat per la Conselleria de Treball, Comerç i Indústria amb la coordinació de la Direcció Provincial d’Inspecció de Treball, ha permès que aquest estiu 6.151 treballadors millorassin les seves condicions laborals. 536 de les millores, com ara la conversió dels contractes temporals a indefinits, l’ampliació de les jornades i les altes noves amb contracte indefinit, s'han produït a Formentera. Aquesta xifra significa un augment d'un 40% respecte de les dades obtingudes el 2016 a Formentera.