M’arriba un missatge de l’assegurança de la llar –sempre amoïnada per si es trencarà algun vidre que hagi de pagar-me– que em diu que hi haurà tempesta. Les mosques volen, idiotes, les plantes estan escaldufades, nosaltres més; sota teulada no s’hi pot estar. T’has de posar a l’ombra, a baix de tot, sota un arbre. Els grills canten la fal·lera sexual, cap veí trepitja la terra erma. Les carbasses i les bledes, com diu la dita, estan assolellades. Ventiladors, finestres tancades, observació meteorològica. Res, res indica que hi hagi d’haver pluja. Però, i si n’hi ha? El cel és blau grisós, quatre núvols blancs esprimatxats, com fum de pipa, fan vida allà dalt, sense gaire esma. No hi ha foscor, no hi ha res que indiqui que sí, que n’hi haurà, de pluja. Els ocells canten, encara és d’hora perquè es posin –lluitant com okupes– al xiprer on dormiran.

Fa vora vint anys vaig visitar el Death Valley, a Califòrnia. Vaig tornar-ne amb la fotografia d’una raresa excepcional que, en aquell moment, feia molt d’efecte entre les amistats: la del termòmetre del centre de visitants del Parc Nacional que certificava que estàvem a 48 graus. Quan vaig veure, abans-d'ahir, que a Figueres van superar els 45 graus, el record d’aquella foto em va fer mal. Nosaltres mateixos.

Cap indret del món se salva del canvi climàtic. Això d’entrada. Però, a mesura que es miren amb lupa els impactes concrets de l’escalfament global, emergeixen alguns espais d’esperança on la vida s’obre pas, per a sorpresa (i meravella) dels científics. Una nombrosa colònia de pingüins d’Adèlia que ha aconseguit mantenir-se intacta al mar de Weddell; un llac al bosc boreal del Canadà que refresca l’ambient que l’envolta, i fins i tot aquí, a Catalunya, una papallona que està desapareixent a causa del canvi climàtic es manté miraculosament estable en alguns llocs de la fageda d’en Jordà.

En un dels seus últims informes, el Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (GIECC) va més enllà de les dades sobre l'augment de la temperatura i el nivell del mar i capta en tota la seva dimensió l'amenaça que l'escalfament del planeta implica per a la vida humana. Explica la intensificació del clima extrem, les sequeres, la pèrdua d'hàbitats i espècies i la destrucció de les fonts d'aliments. I diu que la comunitat científica ara té més certeses que el canvi climàtic té un impacte directe sobre les migracions.