Cinc declaracions i vuit anys i mig després de denunciar, l’andalusa Carmen Corrales espera encara que es jutgi el seu avi matern per haver-la agredit sexualment des dels 10 fins als 14 anys. No va ser fins que en va fer 17 que es va sentir amb forces per explicar a una germana tot el que li havia fet una persona amb qui se suposava que els unia una relació d’amor i confiança. L’avi, en canvi, es va aprofitar de la neta per violentar-la demanant-li mantenir el “secret”. Aquest és el patró de la gran majoria de les violències sexuals contra la infància (també en dones adultes), ja que en vuit de cada deu casos els agressors són homes procedents del seu nucli familiar o d’amistat, persones de qui no es desconfia, cosa que desmunta el mite que són "monstres" anònims.

L'estrès, la por o fins i tot la vergonya són sentiments habituals entre criatures i adolescents que han patit abusos sexuals, a qui se’ls fa difícil explicar què els passa pel cap. Per trencar aquest bloqueig mental, a la casa Barnahus de Tarragona, un centre de la Generalitat pioner a l'Estat en l’atenció integral a aquestes víctimes, han introduït a la teràpia psicològica els gossos, amb qui els nens interactuen per guanyar autoconfiança i relaxar-se en un intent de facilitar-los l’obertura.