Quan falta menys d'una setmana perquè es tanqui l'exercici comptable, la feina és intensa als despatxos del Barça. Tant a l'àrea econòmica com a l'esportiva. El club esgota els últims cartutxos per tancar amb números verds. Sense partits a la vista ni patrocinis pendents, només queda esperar que l'auditor validi els 100 milions de la venda dels seients vip i accelerar l'operació sortida dels jugadors descartats. En el fons, quadrar els comptes i tornar a la norma 1:1, la que permet fitxar amb normalitat, són objectius paral·lels.

"Sort que va venir Hugh Grant a la llotja –explica a l'ARA un dels assistents a la zona noble de l'Estadi Olímpic Lluís Companys al Barça - Athletic Club del dissabte 24 d'agost–. Va ser l'únic que va aconseguir tranquil·litzar l'emprenyada que Laporta portava a sobre", afegeix. Des que l'actor va aparèixer a la vida del president blaugrana, el dia a dia del Barça s'ha fet lleuger. En una setmana l'afició culer ha deixat de banda l'ateisme dels últims temps i ha començat a creure en el politeisme de Hansi Flick, Lamine Yamal i Dani Olmo.

Mentre el seu Barça caminava amb pas ferm per guanyar la Lliga 2022-2023, Xavi Hernández Creus mirava d'avançar-se a vicissituds futures. L'egarenc ara compta les setmanes per dedicar més temps a la família i gaudir del futbol d'una altra manera, però fa un any se sentia sòlid com a entrenador blaugrana, lluitava per guanyar-se una renovació que acabaria signant al setembre i planificava la plantilla amb una prioritat número u: el pivot defensiu. Sospitava que Sergio Busquets, amo i senyor d'aquesta posició des del 2010, voldria posar punt final a la seva etapa blaugrana, i per això va posar a disposició del club un catàleg de possibles relleus d'un perfil similar al del vallesà, al qual fins i tot va intentar convèncer perquè fes un any més a Europa abans d'abaixar revolucions.

La Lliga escanya un Barça en una situació econòmica greu, però el club blaugrana almenys ha pogut guanyar una batalla en la guerra amb Javier Tebas, el president de la patronal. Com va avançar l'ARA al gener, la Lliga va sancionar amb gairebé 800.000 euros l'entitat presidida per Joan Laporta perquè va considerar que s'havia excedit del fair play financer en tres casos durant el curs 2021-2022: la renovació de Ronald Araujo i els fitxatges de Dani Alves i Andreas Christensen. Aleshores, el Barça va interposar recurs per les tres sancions al comitè de segona instància de l'RFEF. Aquest òrgan, segons ha pogut saber l'ARA, ha donat la raó a l'entitat catalana en el cas de Christensen i, per tant, s'estalviarà una multa de 216.000 euros.

Per rendiment i per arribar lliure de traspàs, Andreas Christensen és el millor fitxatge del Barça d'aquesta temporada. Després de la disputa del Mundial de Qatar, el central de 26 anys s'ha fet un lloc indiscutible a l'eix de la defensa. El danès acumula vuit partits consecutius de Lliga sent titular i completant els 90 minuts. De fet, dels 20 partits del campionat en què ha estat disponible, ha sortit en l'onze inicial en 15. Tanta participació ha acabat tenint el seu cost en forma de lesió. L'ex del Chelsea s'ha lesionat aquest dijous en el partit amb la seva selecció contra Finlàndia. En el minut 18, ha notat una fiblada al bessó esquerre i, segons les primeres observacions, pateix un trencament muscular. A falta de proves que ho confirmin, tot apunta que es perdrà el clàssic de Copa del Rei. En té per entre 3 i 4 setmanes.

El concepte enigma està de moda. El va posar sobre la taula Gerard Piqué amb el seu projecte de la Kings League i la irrupció misteriosa d’un futbolista de Primera amb màscara per jugar els partits d’aquesta nova competició. Però a Can Barça, que de moment no s’han de preocupar per aquest nou producte creat per l’exjugador blaugrana —sí que ho haurien de fer la Lliga i els equips més modestos—, hi ha un altre enigma important per resoldre: Eric Garcia. El central fa dos mesos que està desaparegut. Va passar de ser peça fonamental per a Luis Enrique a l’ostracisme absolut al Mundial. I amb el Barça va de camí cap al mateix. El defensa, tot i les seves mancances físiques, oferia als tècnics recursos molt vàlids per a l’estil de joc proposat: anticipació, bona lectura tàctica i excel·lent sortida de pilota. Però, d’un dia per l'altre, Eric ha sortit assenyalat. Què ha passat?

Andreas Christensen i Franck Kessie van ser els dos primers fitxatges de la plantilla renovada de Xavi Hernández per canviar la cara trista del Barça dels últims anys. Tots dos hi arribaven lliures després d'esgotar contractes amb el Chelsea i el Milan, respectivament. Eren fitxatges que ja estaven emparaulats fins i tot abans de l'arribada del tècnic blaugrana tot just fa un any. Però si bé l'ivorià és un migcampista que Xavi sempre ha vist més aviat com un complement per donar descans als interiors titulars, el terrassenc està especialment satisfet amb l'arribada del central danès. El seu fitxatge suposava comptar amb un bon reforç per a una línia que considerava que calia renovar, no només amb Christensen, sinó també amb Jules Koundé.

El futbol és un estat d'ànim i ara mateix el Barça viu amb la moral pels núvols. Després de salvar els comptes de la temporada anterior i d'encarrilar el pressupost d'aquest curs, el club es veia amb les butxaques plenes. D'un dia per l'altre, passava de no poder gastar a tenir prou tresoreria per anar al mercat i reforçar l'equip de cara a un curs on, ara sí, confien optar als títols grossos. Al Camp Nou no s'estan de res. Ja s'han fet quatre fitxatges –Kessie, Christensen, Raphinha i Lewandowski–. Cinc, si es compta Dembélé, que tècnicament estava sense equip. Ara ha començat l'ofensiva per fer-ne, almenys, tres més. Mentre a la secretaria tècnica és època de vaques grasses, a l'entorn –i entre els competidors– tothom es pregunta: "I això, com es podrà inscriure?"

A l'espera d'activar "la segona palanca" econòmica, el Barça s'ha de conformar amb els jugadors que arriben a cost zero. L'endemà de presentar Franck Kessié, aquest dijous, ha sigut el torn d'Andreas Christensen, que aterra al Camp Nou després d'acabar contracte amb el Chelsea. Un central de 26 anys que, coses de la vida, va deixar escrit de petit que volia jugar un dia al Barça. Llavors tenia 8 anys.

Hi ha dues maneres d’afrontar la delicada situació econòmica del Barça. La primera, la més prudent (o potser poruga), seria no gastar pràcticament res en fitxatges i destinar els milions aconseguits a darrera hora de Sixth Street a sanejar la malmesa economia blaugrana. L’aficionat s’hauria de conformar amb Kessié i Christensen, i tots els futbolistes que poguessin arribar a Barcelona amb la carta de llibertat. La segona opció, la més arriscada (o potser temerària), seria fer una gran inversió aquest estiu per fer un equip guanyador i que això tingui un retorn econòmic a mitjà termini.

La comunió entre el Reial Madrid i la Copa d'Europa és quasi inefable. Les grans fites dels blancs, com la de Stamford Bridge, es poden explicar a través del pes de l'escut, d'una aura mística que envolta l'equip quan sona l'himne de la Lliga de Campions i que fa que jugadors de fiabilitat immaculada, com els porters Gianluigi Donnarumma o Édouard Mendy, s'esquerdin en moments clau. El Madrid, a Europa, sempre troba una escletxa per vèncer, independentment del nivell de la posada en escena del seu futbol. A Londres ho va aconseguir gràcies a un Karim Benzema estel·lar, autor dels tres gols en el duel de l'anada dels quarts de final. Aquest dimarts (21 h, M. Liga de Campeones), el conjunt blue intentarà deixar amb un pam de nas els blancs i capgirar el marcador (1-3) de l'anada.