Aquesta és la història de com una família unida pot arribar a fer realitat un projecte impensable. Comença quan, pocs dies després de la mort de l'il·lustrador i escriptor Bernat Cormand l'estiu passat, als 47 anys, un dels seus germans, torna a entrar al seu pis. "Tot estava intacte, tal com ell ho havia deixat. Ser allà dins una altra vegada feia impressió –explica el periodista Genís Cormand–. Quan vaig ser al seu estudi em van cridar l'atenció dos esbossos fets a llapis que en Bernat havia deixat enganxats a la paret". A la dreta hi havia la cara d'un nen de mirada seriosa i amb els cabells curts, ben pentinats, com era habitual en els llibres d'en Bernat. "A l'esquerra hi havia un segon dibuix, un altre nen amb els cabells més llargs, somrient", comenta en Genís.