Retiren les darreres cabines telefòniques de Palma (les darreres 115, que són les que queden) i això ha despertat una certa nostàlgia. No és que les cabines telefòniques tinguessin gens de prestigi ni de predicament entre la ciutadania; encara tenien menys ús: ningú les feia servir –tot fa pensar que tampoc no n’hi havia cap que funcionàs– i quasi totes presentaven un aspecte d’abandonament ben evident. S’havien convertit en un d’aquests elements del mobiliari urbà que es tornen invisibles, que els passam pel costat sense fer-ne més cas de l’imprescindible per no ensopegar-hi. Una andròmina, un trasto inútil. Però l’anunci de la seva retirada, amb la consegüent i definitiva desaparició de la nostra vida quotidiana, ha generat aquesta reacció nostàlgica que dèiem.