Quina fila fa una galàxia acabada de néixer? Durant molt de temps, un gran nombre d’astrofísics i cosmòlegs ha donat per descomptat que les galàxies nounades s’assemblaven als globus i els discos retorçats que coneixem de l’Univers modern. Però, segons una anàlisi de noves imatges del telescopi espacial James Webb, les galàxies nounades no tenien ni forma ovalada ni de disc, sinó de plàtan, o de cogombret, o de cigar, o de planxa de surf, que cadascú triï la metàfora que més li agradi. Aquesta és la conclusió provisional d’un equip d’astrònoms que ha reexaminat imatges d’unes 4.000 galàxies a l’albada dels temps, quan tot just s’acabaven de formar, captades pel telescopi Webb.

¿De quantes maneres es pot sortir d’aquest Univers?

En un camp situat just sota el cim de Crawford Hill, el punt més elevat del comtat de Monmouth (Nova Jersey, EUA), hi ha un conjunt de barracons i cabanes gairebé visible des dels gratacels de Manhattan. Al costat, hi ha l’antena de botzina de Holmdel, un radiotelescopi que recorda en certa manera la pala d’una excavadora gegantina: una caixa d’alumini amb una boca d’1,8 metres quadrats que s’estreny progressivament per desembocar en una obertura d’uns 20 centímetres. A través seu, les ones de ràdio es dirigeixen cap a “la cabina”, una cabana de fusta que reposa sobre uns puntals. Des de lluny, es podria pensar que tot el conjunt és una antiga explotació minera.

Li han posat de nom HD1 i no se sap ben bé què és, més enllà d’un punt lluminós en una imatge de l’Univers profund a la banda de l’infraroig. L’aplicació de tècniques de radioastronomia i després del pas de les dades pel radiotelescopi Alma, situat a Xile, els investigadors han arribat a la conclusió que el punt de llum correspon a un objecte situat almenys a 13.500 milions d’anys llum. El que inicialment s’havia proposat com la galàxia més llunyana de l’Univers, a "només" 300 milions d’anys del Big Bang, podria ser també un forat negre supermassiu. La troballa és signada per l’astrofísic Yuichi Harikane, de la Universitat de Tòquio, tot i que en la recerca també hi han participat científics del Centre d’Astrofísica de Harvard-Smithsonian. El treball s’ha publicat a la revista Astrophysical Journal.