10 Comença maig. Mes de primavera, de pont del dia del treball i, també, per a molts, de presentar la declaració de la renda. És probable que aquest any et sorprengui que, malgrat que has tingut els mateixos ingressos –o fins i tot més que durant els últims anys i, per tant, pagues més impostos– et sentis més pobre. Si és així, no es tracta només d’una impressió. Moltes persones es troben en la teva situació. 

]]> Com a societat i, en molts casos, personalment, l’empobriment és el nostre futur a curt i mitjà termini. La inflació derivada de l’encariment de les primeres matèries no anirà acompanyada d’un augment de sous (el cost laboral ja ofega les pimes) ni serà combatuda per grans pujades de tipus (estem massa endeutats). De l’impacte d’aquest empobriment en la democràcia o la demografia en dependrà que el futur, a part de ser més pobre, sigui molt més negre. Tindrà, sens dubte, efectes negatius a molt nivells. ¿En pot tenir algun de positiu? A l’entrar en la pandèmia, es va dir que en sortiríem canviats i, en algun sentit, millors. ¿Podem créixer humanament en aquest ja inevitable decreixement econòmic? I, alerta!, que no dic pas que ho fem, només plantejo si és possible i com. Les amenaces que comporta el sistema econòmic vencedor de la Guerra Freda per a la fràgil aventura de l’Homo sapiens sobre aquest planeta no han parat d’accentuar-se. El gran Ferreres ho il·lustra amb comentaris d’extraterrestres des de la distància sideral, però fins i tot des de molt més a prop s’imposa una pregunta: ¿podem aprendre a viure d’una manera menys estúpida?

]]> L'Assemblea General de les Nacions Unides, l’any 1992, va declarar el 17 d'octubre Dia internacional per a l'eradicació de la pobresa. S'ha avançat poc en aquest objectiu. Les resolucions dels Objectius del Mil·lenni, l’Agenda de Desenvolupament Sostenible 2030, etc. han quedat, de moment, molt per sota dels seus objectius declarats. Cap sorpresa, car fa temps que, entre altres, el mestre Josep Fontana, en explicar l'impuls a l'empobriment i a les desigualtats que, per a Mèxic, va suposar el NAFTA (l'Acord de lliure comerç d'Amèrica del Nord i el país mexicà), advertia que "no és veritat que això de la globalització generi sempre beneficis per als més pobres" ('La construcció de la identitat'. 2015). Atenció, doncs, amb els efectes que poden tenir tractats com els que ara negocia la UE amb els EUA (TTIP) i el Canadà (CETA) en termes d'extensió de la pobresa en aquest costat de l'Atlàntic i d'agudització de la desigualtat arreu. Val a dir que l'objectiu d'eradicació de la pobresa sembla incompatible amb aquests tractats de lliure comerç de nova generació en els quals la cosa prioritària és reduir barreres no aranzelàries, com ara estàndards de seguretat social, o de normes que afavoreixen el treball decent, és a dir, una ocupació justament retribuïda, amb drets de ciutadania mentre es treballa, i amb seguretat social per a les situacions de necessitat i d'envelliment.

]]>