Sofi Oksanen (Jyväskylä, Finlàndia, 1977), de mare estoniana i pare finès, no és tan sols una important veu literària –és la primera finesa a obtenir el Premi Nòrdic de l'Acadèmia Sueca– sinó que també porta vint anys denunciant els abusos dels règims autoritaris. A Purga (La Magrana / Salamandra, 2011), la seva tercera novel·la, amb més d'un milió d'exemplars venuts i traduïda a 40 llengües, parlava del tràfic de dones i de l'aniquilació de la identitat estoniana; a Norma (Salamandra, 2020), el rerefons era el comerç de cabells. A El parque de los perros (Salamandra, 2022) aborda el negoci de la fertilitat a Ucraïna. L'autora recorre la Ucraïna rural d'abans de la invasió russa: les cases sense aigua corrent, els camps de roselles que serveixen per preparar opiacis més barats, i les mines de carbó il·legals del Donbass. És en aquesta Ucraïna on les noies joves busquen sortir de la misèria, primer com a models, després recorrent a les agències matrimonials i, finalment, venent els seus òvuls i ventres fèrtils a parelles occidentals. Elles pràcticament no tenen cap dret i els clients, que busquen una criatura, els tenen tots.