10 Malauradament, algunes dades de la situació dels mercats laborals i de l’àmbit social, com ara les que proporciona l’Agència Tributària, passen massa desapercebudes per a l’opinió publica. És veritablement sorprenent, però no record cap responsable polític valorant els resultats de l’Estadística mercat de treball i pensions en les fonts tributàries, que es publica una vegada a l’any (la corresponent a l’any fiscal 2015 es va fer pública el proppassat dia 23 de novembre de 2016) i que és bàsica per conèixer els tarannàs d’aquests àmbits laborals i socials. Aquesta estadística és d’una solidesa inqüestionable, ja que es tracta d’una recerca de caràcter censal basada, d’una banda, en la Relació de perceptors de salaris, mitjançant la Declaració anual de retencions i ingressos a compte sobre rendiments del treball (Model 190); i de l’altra, en les pensions i prestacions per desocupació. És a dir, és una fotografia d’alta resolució de, si més no, el nombre de persones assalariades i dels salaris que es cobren a l’economia formal que passa comtes amb Hisenda.

]]> Encara que la metodologia sigui bastant deficient per a comunitats autònomes amb un pes important del treball retribuït estacional (no es consideraran assalariats els treballadors estacionals, ocasionals i discontinus per compte d'altri en l'època de menor activitat que no hagin treballat durant la setmana en què es fa l'enquesta), l'estadística de l'INE 'Decil de salaris de l'ocupació principal. Enquesta de Població Activa (EPA) Any 2015', que s'ha publicat aquest divendres, 11 de novembre, és prou significativa, si més no pel que fa a les tendències.

]]> L'Assemblea General de les Nacions Unides, l’any 1992, va declarar el 17 d'octubre Dia internacional per a l'eradicació de la pobresa. S'ha avançat poc en aquest objectiu. Les resolucions dels Objectius del Mil·lenni, l’Agenda de Desenvolupament Sostenible 2030, etc. han quedat, de moment, molt per sota dels seus objectius declarats. Cap sorpresa, car fa temps que, entre altres, el mestre Josep Fontana, en explicar l'impuls a l'empobriment i a les desigualtats que, per a Mèxic, va suposar el NAFTA (l'Acord de lliure comerç d'Amèrica del Nord i el país mexicà), advertia que "no és veritat que això de la globalització generi sempre beneficis per als més pobres" ('La construcció de la identitat'. 2015). Atenció, doncs, amb els efectes que poden tenir tractats com els que ara negocia la UE amb els EUA (TTIP) i el Canadà (CETA) en termes d'extensió de la pobresa en aquest costat de l'Atlàntic i d'agudització de la desigualtat arreu. Val a dir que l'objectiu d'eradicació de la pobresa sembla incompatible amb aquests tractats de lliure comerç de nova generació en els quals la cosa prioritària és reduir barreres no aranzelàries, com ara estàndards de seguretat social, o de normes que afavoreixen el treball decent, és a dir, una ocupació justament retribuïda, amb drets de ciutadania mentre es treballa, i amb seguretat social per a les situacions de necessitat i d'envelliment.

]]>