Tal com si es tractàs d’una sibil·la de l’antiguitat, Maria Capó Navarro, de 93 anys, es concentra i es posa a cantar una de les tonades de quan, de jove, treballava a la finca familiar de Sóller. És la manera que té d’evocar un món de connexió amb la terra i de paraules precises que desaparegué amb el boom turístic dels anys 60. Qui escoltà la mateixa tonada de viva veu fa 74 anys va ser l’etnomusicòleg nord-americà Alan Lomax. “El 1952 –diu– m’havia vist actuar en un certamen internacional de folklore que es feu a la plaça de toros de Palma. Jo hi vaig cantar amb l’agrupació del meu poble, Els dansadors del ball d’or. En fórem un dels premiats. Sembla que li agradà molt la meva veu i demanà per venir-me a veure en persona. A casa érem sis germans, fills de pagesos. Jo era l’única nina”. Capó recorda perfectament aquella visita. “Feia un sol de justícia i Lomax arribà encorbat i mort de calor. Tragué el magnetòfon i enregistrà el moment en què mon pare, el meu padrí i jo cantàvem mentre batíem a l’era amb la bístia. No devia entendre res. Ell només sabia una mica de castellà”.

La cantant i compositora Júlia Colom (Valldemossa, 1997) ja té data i espai per presentar el seu segon disc, Paradís, a Manacor. Serà el pròxim 7 de març a l’Auditori en el que suposarà, de fet, la seva estrena en directe a Mallorca. Les entrades ja estan a la venda.

La primera vegada que Pere Bestard va intercanviar dues paraules amb Joana Pol va ser quan ella el va convidar a un aniversari seu a Selva. Era principi dels 2000. Es tenien vists perquè Pere anava a bàsquet amb Francesc, un amic comú que era de Selva, com Joana. Si bé això de recordar els anys li va just, sí que té ben present l’impacte que va suposar per ell ser a ca Joana: “Record que em va cridar l’atenció que tenia una bona col·lecció de CD. I també record l’impacte genuí i adolescent de veure-la ballar una coreografia de Kylie Minogue amb les amigues”. Anys després d’aquest aniversari, Pere Bestard i Joana Pol varen trobar-se al claustre de l’edifici Ramon Llull de la UIB i varen formar el duet musical Donallop; i encara uns anys més tard es varen casar. Però anem per parts.

És ben bé una llegenda viva, el rei de la cançó country en català. Fill de Toni Nicolau i Maria Morlà, “jornalers que sobrevivien amb pocs doblers i fent intercanvi amb els veïns”, i que no tenien cap vincle amb la música més enllà de saber ball de bot. I, així i tot, quan el nin va dir que volia ser cantant, Toni Nicolau va partir a Manacor a comprar-li una guitarra. Un gest que va canviar la vida del menut Tomeu Nicolau Morlà de Vilafranca de Bonany, nascut l’any 1949, a qui avui tothom coneix amb el nom artístic de Tomeu Penya.

Pels carrers de Valldemossa hi passegen celebrities de la talla de Dua Lipa, Catherine Zeta-Jones i Alexa Chung. És on el compositor i pianista Frédéric Chopin i l’escriptora George Sand es van allotjar durant l’hivern de 1838-1839 (experiència no del tot favorable que va quedar recollida al llibre Un hivern a Mallorca de Sand). I per aquests mateixos carrers i jardins, des de l’any 1996 hi corr i hi juga una nina a qui li encantava jugar amb insectes i caçar crancs i llagosts. És una celebrity nostrada: fa anys que es passeja per diferents escenaris cantant des de ben endins. És una de les sibil·les més conegudes de l’illa i des de sempre ha mostrat interès per la glosa. No hi ha valldemossina més inconfusible que Júlia Colom.

“Per mi, és com si na Clara hagués estat una persona adulta tota la vida”. No és que nasqués i es botàs tota l’etapa de la infantesa, és que qui ens en parla és el germà petit de la cantant i poeta Clara Fiol (Palma, 1995), Joan Fiol. Amb gairebé vuit anys de distància entre l’un i l’altre, és normal que el nin, en tenir consciència, ja la veiés una persona gran. “En realitat no ho era tant, només era l’efecte que em feia a mi perquè jo era molt petit. Per això mateix, supòs, per mi ha estat un gran referent”.

Christina Rosenvinge (Madrid, 1964) acumula prop de quaranta anys de carrera creativa en l’àmbit musical i actoral. Va començar a brillar als anys 80 a l’escena madrilenya amb diferents bandes, i aviat va inclinar-se per desenvolupar una carrera com a cantautora, des d’una mirada més personal, sempre transitant gèneres com el folk, el rock, l’indie i el pop. Dia 27 de juny arriba a Binissalem amb el festival La Lluna en Vers de la Fundació Mallorca Literària, per presentar el seu darrer treball, Los versos sáficos (2023). En aquest àlbum, que neix d’una obra de teatre sobre la poeta grega, Rosenvinge posa veu a la misteriosa figura de Safo, i ens parla de l’amor, el desig i la sensibilitat.

La cantant Anna Ferrer (Maó, 1993) és la petita de la família. La seva germana Maria té set anys més que ella. Sa mare, Lali Coll, diu que quan va arribar va ser una autèntica revolució. Així com la gran va ser una nina tranquil·la, Anna fou una “bomba de rellotgeria” des dels seus primers dies. A més, va ser guenya durant molt de temps: “Tenia estrabisme, i era ben, ben guenya. La gent ens deia, quan la veien, que era molt jocosa; nosaltres la trobàvem divina”, recorda Lali, que apunta que Anna era “una filleta espaviladíssima i molt xerradora”. També era “grossa”, i a classe pareixia la mare de tots. De petitona, va ser una nina “molt afectuosa i expressiva”, amb una gran facilitat per fer riure: “Quan arribava, tothom havia de callar; era ella qui havia de xerrar i ser el centre d’atenció”.

Amb només 6 anys la cantant Mariona Escoda (Valls, 2001) va tenir el primer contacte amb la música i ja des de molt jove va començar a cobrar per fer la seva passió. "El meu primer ingrés va ser cantant. Vaig començar amenitzant casaments civils a l'Ajuntament de Valls", explica en declaracions a l’Empreses. En aquell cas li van donar "un sobret amb els diners" i l’ha guardat de record: "Aquells diners segueixen sense tocar-se".

La cantant felanitxera Maria Hein va néixer abans d’hora per cesària. Just pesava dos quilets i sis-cents grams: “Era ben petitona i blanquíssima, només li veien els morros. Tenia molt pocs cabells, ni els veien”, conta sa mare, Caty Puig. Quan Maria va arribar al món –una nina “molt cercada i desitjada”–, sa mare “ja tenia una edat”, i per això va ser sempre una nina “molt covada”: “Va estar molt protegida per tota la família. Els cosins eren més grans i tots eren nins, i ella era la nineta, els feia gràcia a tots”.

Cesk Freixas (1984) va néixer al pis de sobre d’una fusteria familiar de Sant Pere de Riudebitlles (Alt Penedès), on anys més tard va treballar: "M'hauria agradat dedicar-m’hi, però vaig haver de deixar d'ajudar quan tenia 13 o 14 anys perquè em van detectar asma".

El jove músic i compositor Arnau Grabolosa (Santa Pau, 2001) viu un moment especialment dolç. Conegut artísticament com a Grabu, aquest compositor garrotxí ja ha consolidat, amb tan sols 22 anys, una interessant trajectòria en el món de la música. Amb una carrera que sorprèn per la seva versatilitat, destaca per la capacitat de combinar el jazz amb l’electrònica i altres gèneres urbans, creant un so únic que li ha permès consolidar-se en el panorama musical català. Tot i no notar la necessitat d'encasellar-se en cap estil, el minimalisme i l'electrònica orgànica i multiinstrumentista que l'acompanyen conformen un artista que aposta per la improvisació en els seus treballs individuals.

Judit Neddermann (Vilassar de Mar, 1991) rodarà la clau de la porta del que ha estat ca seva aquests darrers dos anys: una casa feta de cançons, de músics, avions, carreteres i escenaris. El diumenge 25 d’agost, la cantant tancarà la gira del darrer disc, Lar, i ho farà a Mallorca, al puig de Consolació (Sant Joan), en el festival La Lluna en Vers, que fa la Fundació Mallorca Literària. “Estic contenta amb aquesta gira; ha estat molt alegre i emotiva. He sortit feliç i inspirada de la majoria de concerts i he pogut compartir dos anys més amb el meu equip, que m’encanta”. Així parla Neddermann d’aquest final de gira que donarà espai per a nous projectes.

“Per a mi seria molt estrany treure un disc i no fer cap concert a Mallorca”. Ho diu el cantant portuguès Salvador Sobral, que sempre conta que va ser a l’illa on es va reconciliar amb la música. Hi vingué d’Erasmus a la UIB com a estudiant de Psicologia, una opció professional per la qual es va decantar quan, després de participar en el programa de televisió Ídolos de Portugal, l’any 2009, va sentir-se desencantat per la indústria musical i se’n va allunyar. A Mallorca va ser-hi l’any 2011, i tocava i cantava a diferents bars i espais. L’any 2017 guanyà Eurovisió amb la cançó ‘Amar pelos dois’ i va despertar un interès per la premsa desorbitat que va alimentar-se més quan Sobral va patir un moment de salut molt complicat i li van haver de trasplantar el cor. Ara, tots aquests daltabaixos i clarobscurs, però, queden lluny: Timbre, el seu quart àlbum d’estudi, és un disc “pels dies feliços”, ple de llum, alegria, agraïment. “Un disc per somriure”, reflexiona.

Aquests darrers mesos ha sorgit la proposta musical Veus del Pla de Mallorca. Es tracta de la unió de diferents corals o cantaires d’aquestes que han apostat per anar més enllà de la música i cants de la seva coral de poble per fer pinya, fer grup i unir-se en una gran coral del Pla de Mallorca.

A Andrea García López li va posar el nom artístic son pare. “Li vaig dir que tenia uns cognoms molt comuns. Davant ca seva, a Salamanca, hi havia un camp d’estepes amb un cartell enorme que posava Los Jarales”. Filla de policia nacional i cambrera de pisos, fins als 14 anys va viure amb la seva germana gran a Son Espanyolet, al carrer de Barrera. “A dalt teníem un professor de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, la de baix era ceramista i davant hi vivia una alemanya fadrina i excèntrica que sempre viatjava”. Va ser allà on va començar a incubar una sensibilitat artística esmolada que ha anat saltant de la pintura a l’art sonor i de l’art sonor al punk. Després de publicar Visiones Nocturnas (La Vida es un Mus, 2021) amb Barrera, enguany parteix de gira pels Estats Units amb Fuera de Sektor.

"Abans de donar per conclòs formalment l'acte, el tinent coronel Manuel González Hernández interpretarà una peça musical que versa sobre el convenciment que no existeixen somnis impossibles". El que ve a continuació s'ha convertit en viral a les xarxes socials. González, vestit amb l'uniforme de l'exèrcit de terra espanyol, interpreta una cançó d'un musical de Broadway —The impossible dream— davant de la ministra de Defensa, Margarita Robles, que acabava d'entregar un premi a una altra membre de les forces armades. La interpretació de González, tant per la qualitat artística com pel context en què la du a terme, ha estat objecte de burles i crítiques.

No cada any s'actua a la Super Bowl, tampoc cada any es treu disc i, si tot va bé, no cada any et cases amb la parella. Però Usher va decidir fer les tres coses en 48 hores. Si bé mig món sabia que el cantant, de 45 anys, era l'escollit per fer l'actuació de la mitja part en el partit de la Super Bowl, no tothom estava al corrent que dos dies abans el de Texas havia llançat el seu disc, després de sis anys de silenci. Però el que molts ignoraven és que Usher també va oficialitzar el seu enllaç amb Jennifer Goicoechea el mateix dia del partit de la NFL.

"En retrospectiva, era molt més divertit somiar a ser famosa que ser famosa de veritat", diu Barbra Streisand gairebé al final d'El meu nom és Barbra, el seu nou llibre de memòries. "No m'agradaven totes les històries ridícules que inventaven, ni l'enveja que suscitava el meu èxit". A continuació, extreta de les 970 pàgines del llibre, hi ha aquesta versió d'una vida examinada, plena de triomfs, aventures amoroses i amics famosos, ansietat, antiguitats i (sempre) menjar.

L'esdeveniment més vist a la televisió estatunidenca ja té protagonista. L'artista escollit per saltar a l'estadi Allegiant Stadium de Las Vegas ha estat el raper Usher. A menys de cinc mesos per a la gran final de la National Football Leage –la principal competició de futbol americà–, l'organització de l'esdeveniment ha fet un gir inesperat i ha escollit aquest cantant de 44 anys, que ni tan sols apareixia a la llista de candidats.