<![CDATA[Ara Balears - Laura Llevadot]]> 10 <![CDATA[Segle XXII]]> El que més m’ha impactat de llegir Quatre mil dos-cents vint-i-set suïcidis no exemplars (H&O Editorial), de Laura Llevadot, no ha estat el seu encertat i terrorífic diagnòstic sobre com el realisme capitalista ha segrestat i capolat el nostre sistema límbic a força de generar en nosaltres un estat perpetu de frustració i buidor existencial provocat per una maquinària perversa que ens genera constantment desitjos que, tanmateix, mai no podrem assolir perquè, ah, ets pobre i la felicitat que persegueixes no existeix, et fots! Sinó una qüestió que surt com de passada, però que em va provocar certa commoció: veure escrita l’expressió “segle XXII”.

]]> <![CDATA[Quin feminisme volem?]]>

Com tots els moviments, de tant en tant el feminisme necessita fer balanç i establir noves bases per avançar un pas més enllà. Un d’aquests moments ha arribat i toca reflexionar per poder caminar en la direcció correcta, i no en la direcció que vol el patriarcat, tan hàbil per marcar el ritme fins i tot del seu més ferri enemic, el feminisme. Ara cal mastegar tot allò que la tradició feminista ens ofereix tenint en compte els nous reptes del segle XXI i regurgitar unes noves premisses capaces de fer del feminisme una eina de transformació útil i no una utopia nostàlgica i estèril.

]]>