40 anys després de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística (LNL), podem afirmar que la llengua catalana a les Illes Balears no pateix per manca de lleis, sinó per manca de voluntat política. Aquesta és la idea central que emergeix quan analitzam el recorregut d’una eina que, en el seu moment, va ser imprescindible. Aquella norma va establir el marc legal necessari per fer efectiva l’oficialitat del català i va permetre avenços innegables en àmbits com l’administració, l’educació i els mitjans de comunicació. Però, sobretot, va néixer d’un consens polític unànime que avui, quatre dècades després, sembla gairebé un miracle. Un consens polític que va anar acompanyat d’un moviment cívic, encapçalat per l’OCB i que reclamava un marc legal de regulació i protecció per a la llengua catalana del qual ja disposaven altres territoris i altres llengües de l’estat espanyol. 

L’escoltisme a Mallorca està de celebració. Aquest cap de setmana passat, la finca de Sa Torrentera, a Sencelles, s’ha convertit en l’epicentre del moviment amb la celebració del seu patró, Sant Jordi. Una trobada que enguany ha tingut un caràcter especial, ja que coincideix amb el 70è aniversari d’un projecte educatiu que va començar a caminar l’any 1956.

Lluny de ser una història institucional o una cronologia clàssica, el llibre proposa una mirada diferent: explicar cent anys de vida a partir del lloc. El nucli urbà, la seva evolució, els canvis demogràfics, la microtoponímia casa per casa i la memòria associada a cada indret esdevenen el fil conductor d’una obra que vol deixar constància de com ha canviat —i com s’ha mantingut— el poble al llarg d’un segle.

L’Estudi General Lul·lià se suma aquest dissabte, 18 d’octubre, a la commemoració del centenari del naixement de Josep Maria Llompart (Palma, 1925-1993) amb l’organització d’un seminari dedicat a la seva figura i la seva obra, sota el títol Bellesa i lluita. L’activitat, que tindrà lloc a la seu de la institució a partir de les 10 del matí, és oberta a tot el públic i l’entrada és gratuïta.

És esgotador el nivell d’exigència al qual ens sotmetem les al·lotes cada vegada que una de les amigues fa els anys. Alguna ho havia de dir. Totes ho pensam, però cap no en diu res per no passar per la mala amiga, la irresponsable, la despreocupada. I, mentrestant, ens prenem cada aniversari com una carrera de fons sense error possible. Necessitam de manera insaciable complaure la nostra amiga i, per si no fos prou, volem sorprendre-la cada any amb alguna cosa diferent. Tenc una amiga que es va presentar a ca meva a les vuit del matí amb una espelma encesa damunt un brownie; una altra que em va dur flors a classe i dues més que, cada any, em feien un àlbum de fotos. Jo mateixa he gravat i editat un bon grapat de vídeos de felicitació per a aquella amiga que tenc enfora, he organitzat festes sorpresa i he estat fins a les tantes preparant un regal que, tant sí com no, volia fer a mà.

El tren a Mallorca ha celebrat aquest diumenge el seu 150è aniversari entre mamballetes dels representants polítics i les crítiques d'entitats ecologistes i d’usuaris que denuncien el retrocés del servei ferroviari. L’acte inaugural ha tingut lloc a Palma, a partir de les 10.30 h, a la plaça d’Espanya, a l’esplanada situada al costat de l'entrada al parc de les Estacions i de l'Estació Intermodal. La jornada ha inclòs un acte institucional, la inauguració d’una exposició sobre el ferrocarril i un tren especial que ha fet el trajecte Palma-Inca. A més, també s'ha celebrat un acte commemoratiu a Inca, a la plaça d’Antoni Fluxà, a partir de les 11 h.

Aquest diumenge començaran els actes per commemorar el 150è aniversari de la posada en marxa del primer tren a Mallorca que va connectar Palma i Inca el 24 de febrer del 1875. Per encetar un any d'activitats que ho celebrin, el PP ha tornat a contractar El Casta –qui també rebrà el premi Ramon Llull– que actuarà a la vermutada popular que tindrà lloc el 23 de febrer davant la Intermodal i Jaume Anglada, que cantarà amb Carolina Cerezuela a la plaça d'Antoni Fluixa d'Inca com també ho va fer a la presa de possessió de la presidenta del Govern, als premis Ciutat de Palma de 2025 i a la revetla de Sant Sebastià, entre d'altres.

Dijous a la nit em vaig ficar al llit tard perquè, després d'acabar el recital d'àries de Puccini, tenia una hora de cotxe fins a casa i em vaig trobar les rondes abarrotades a les dotze de la nit. No obstant això, divendres em vaig aixecar molt content per tot l'equip i persones que conformen el diari ARA, amb el qual col·laboro gairebé des de la seva fundació.

La dimensió d'estrella internacional de Rosalía s'ha confirmat, una vegada més, amb el poder de convocatòria d'icones de la indústria de la moda, la música i el cinema a la seva festa d'aniversari. La nit plujosa d'un dimecres de finals de setembre no ha impedit que es reunissin en un local de París desenes de celebritats per bufar les espelmes pels 32 anys de la cantant catalana. Tots van gaudir de la barra lliure de marxandatge de la nova cançó Omega –llançada en exclusiva al piromusical de la Mercè–, pastissos, llimones i cigarretes.

Araceli Hidalgo, la primera persona que es va vacunar contra el covid-19 el desembre del 2020, fa avui 100 anys, tot i que se sent "com si en tingués 20", assegura.

Un nació es construeix a partir de mites fundacionals i un estat amb institucions. En el cas català equival a parlar de Guifré el Pilós i la llegenda de les quatre barres però també del 19 de desembre del 1359, data de creació de la Generalitat. En el cas espanyol els mites són més boirosos (de Viriat a Pelai d'Astúries) però la institucionalització és molt més recent. Ara just fa 200 anys, per exemple, de la creació de dues autèntiques estructures d'estat: el consell de ministres i la policia.

Mai és fàcil estar sol en els dies especials. Per a Joan Carles aquest divendres és un dia assenyalat perquè és el seu aniversari, el quart que passa expatriat de l'estat on un dia va regnar. Però no és l'únic dia especial per a l'emèrit. També ho va ser el 21 de novembre, quan Jaime Peñafiel va publicar el llibre Leticia y yo i, per descomptat, quan Jaime del Burgo va decidir detallar tots els estadis de la seva relació extramatrimonial amb la reina. L'assistència de Felip i Letícia, amb el cap baix, al dinar d'aniversari d'Elena el dia 22 de desembre també va fer molt content l'exmonarca. Joan Carles té molts motius per voler fer una gran celebració, i la farà aquest diumenge a Abu Dahbi, amb els amics de tota la vida i altres de nous.

El desig d'Elena s'ha complert. Motivats per l'esperit nadalenc o bé per trencar el costum de viure a llargues distàncies –des d'on els conflictes semblen dissoldre's–, els Borbons s'han retrobat. La versió extensa de la família es va reunir dimecres al centre de Madrid per compartir un dinar de celebració dels 60 anys de la primogènita del rei Joan Carles. Tot i l'hostilitat de la presència de Joan Carles en territori espanyol, les desavinences internes entre germans i el recent anunci d'infidelitat de Letícia a Felip VI amb Jaime del Burgo, també excunyat de la reina, tots els membres han fet grans esforços per mantenir l'equilibri de tensions, com a mínim de portes enfora.

Joves de Mallorca per la Llengua celebrarà l'any que ve el 30è aniversari amb un Correllengua arreu de les Balears. Segons ha explicat l'associació, la flama per la llengua arribarà per primera vegada a Menorca, Eivissa i Formentera. L'esdeveniment tindrà lloc entre els dies 1 i 5 de maig i preveu recórrer 61 municipis de les Balears.

El miracle de Nadal ha fet entendrir la família reial. Pocs dies abans de l'inici de les festes nadalenques, la infanta Helena fa anys i enguany són rodons. El 20 de desembre la filla del rei emèrit complirà 60 anys i està preparant una gran festa per celebrar-ho. Un dels desitjos d'Helena és reunir la seva família, un fet que en el seu cas no és senzill per la marxa forçada de Joan Carles i Froilà a Abu Dhabi, i les desavinences internes entre els germans, Felip i Cristina. Però sembla que la celebració podria ser un petit respir per a l'ambient hostil entre els membres de la reialesa.

El 10 de desembre és una data assenyalada del calendari de la humanitat. Es commemora la proclamació de la Declaració Universal dels Drets Humans. El valor d’aquest gran esdeveniment, del qual ara celebrem el 75è aniversari, no es pot comprendre al marge de la història. La Carta de les Nacions Unides va néixer l’any 1948 per enterrar definitivament els actes de barbàrie que el totalitarisme havia provocat durant la Segona Guerra Mundial, i promoure la llibertat, la justícia i la pau al món. L’experiència traumàtica amb el nazisme, que va ser capaç d’industrialitzar la mort per eliminar les vides que no mereixien ser viscudes, va impulsar una nova reflexió sobre la dignitat i els drets de les persones. La commoció que es respirava el 1945 va fer aflorar un desig: evitar que la crueltat mostrada per l’espècie humana es repetís. Aquest anhel va conduir al reconeixement de la dignitat humana. 

Les instal·lacions de Destil·leries Antonio Nadal han acollit aquest dimecres la presentació del 125è aniversari de la fàbrica licorera. Segons han explicat en una nota de premsa, des de dimarts, dia 17, i fins edijous, dia 19, es duran a terme tots els horabaixes visites guiades per les destil·leries per fer un recorregut per la seva història, que va començar el 1868, i que culmina en l'actualitat amb la presentació de les herbes Túnel 0,0.

Menorca compleix aquest dissabte 30 anys de la seva designació com a Reserva de la Biosfera per part de la Unesco. Per aquest motiu, i coincidint amb la data, el Consell farà un acte institucional en el teatre del Born de Ciutadella, un acte obert a tota la ciutadania.

Ni Julio Iglesias ni ningú altre es podia imaginar que Joan Laporta entonaria el Happy birthday, Mr. President de Marilyn Monroe pel vuitantè aniversari del cantant espanyol. El culpable de la gravació del vídeo que s'està fent viral a les xarxes és Richy Castellanos. El que alguns consideren com un dels millors relacions públiques d'Espanya ha aconseguit reunir 465 vídeos de famosos i estrelles de l'esport perquè felicitessin l'icònic cantant.