Què faries si poguessis allargar la vida de la teva mascota? La start-up estatunidenca Loyal vol llançar una pastilla per fer-ho possible abans que acabi aquest any, segons la mateixa companyia. De fet, la setmana passada va fer un pas més per aconseguir-ho: l'Administració d'Aliments i Fàrmacs dels Estats Units (FDA) va certificar l'eficàcia d'un dels seus fàrmacs, la pastilla LOY-002. Es tracta d'un tractament diari destinat a prolongar la vida saludable dels gossos de més de 10 anys. Ara bé, no seria apte per a tots: només seria viable per als que pesessin menys de 6,35 kg.

A mesura que arribava a la fi l'era glacial del plistocè tardà –conegut per les extincions massives i les migracions–, les persones i els llops van començar a relacionar-se. Però els detalls de com i quan va passar encara són objecte d’un intens debat. Un estudi ha obtingut una pista crucial en forma d’os de pota de 12.000 anys d'antiguitat procedent del jaciment arqueològic de Swan Point, a Alaska. L'ADN va revelar que la mare de l'animal havia estat un llop, però una anàlisi química va demostrar que el cadell tenia una dieta rica en peix que probablement li proporcionaven els humans, segons els investigadors.

L’Avril és una advocada amant de les causes perdudes a qui el seu superior suplica que, per favor, guanyi almenys un judici. Tanmateix, no es pot resistir a acceptar el cas d’un home a qui els tribunals amenacen amb matar el seu gos per haver mossegat i desfigurat la cara d’una dona. La condemna sembla segura, però el cas pren un gir quan l’Avril convenç el jutge que si és la vida del gos la que està en joc, és l’animal a qui s’hauria de jutjar, no l’amo. Així arrenca El juicio del perro, que arriba als cinemes aquest divendres i que, tot estirant les situacions fins a l’absurd, planteja un debat engrescador sobre el paper de les mascotes en la nostra societat, un tema cada vegada més rellevant: segons un cens de 2023, a Catalunya hi ha 1.254.211 gossos; és a dir, un per cada 6,3 persones.

Hi ha persones que tenen gos i es comporten com cal: treuen la bèstia a passejar lligada amb una corretja, en recullen els excrements i no trepitgen aquells espais que els estan vetats de manera explícita. Després hi ha una mena de bèsties suposadament humanes, membres de l’espècie més evolucionada, la que diuen que és intel·ligent i dotada de raó, que mereixerien un estudi exhaustiu per part d’algun primatòleg interessat en animals d’incomprensibles costums. Em refereixo a les persones que tenen un gos i es pensen que això els dona dret a fer el que els doni la gana, a saltar-se lleis i pixar-se damunt dels drets dels altres. Si els observem amb atenció, en alguns casos fins i tot és possible que hi detectem clars indicis de psicopatia, tot i que ells creuen tenir sentiments més elevats que la resta, es pensen que són més bones persones perquè estimen les bèsties.

María Gomila enumera els punts de sutura que marquen el seu cos. "20 al braç dret, vuit al turmell, cinc a la mà esquerra, quatre a la cuixa, dos al pit, quatre a les costelles...". I així continua fins a superar-ne els 40. Amb ells, els metges varen tancar les ferides que li va causar Thor, el seu ca d'un any i quatre mesos. "El meu dòberman em va atacar i gairebé em mata. Som viva de miracle", resumeix. Com cada horabaixa, va baixar amb l'animal a passejar pels carrers de Binissalem, però ell va estirar les dues corretges i el morral que li permet menjar i beure per dirigir-se a un descampat. "Ja havia intentat controlar-me al portal i vaig corregir-ne l'actitud. Vaig tornar a fer-ho en aquell moment i a la segona vegada se'm va llançar. Jo li deia: 'Thor, atura, atura, que som mamà!'", relata.

El subsol de Barcelona amaga molts capítols de la història de la ciutat: des de l'urbanisme fins a la dieta alimentària, passant per la relació dels habitants amb els animals de companyia. De mascotes, els humans en tenen des de temps remots i el tipus d'animal, sovint, depenia de l'estatus social. A l'Edat Mitjana, les classes benestants presumien de micos, esquirols i fures, i conills, especialment en els monestirs femenins; i tota mena d'ocells, des de merles fins a falcons. Tanmateix, el que més abundaven eren gats i gossos, perquè eren els animals que es podien permetre ciutadans de totes les classes socials.

Aquest diumenge els familiars de l'actor francès Alain Delon enviaven un comunicat a l'agència AFP en què anunciaven la mort de l'actor francès. El text el signaven els tres fills de l'intèrpret i el Loubo, un dels seus gossos. Arran del protagonisme del pastor belga en el comunicat de la mort, alguns mitjans han recuperat l'entrevista que Paris-Match va fer a Delon el 2018. En la revista francesa afirmava que estimava el Loubo "com un fill" i assegurava que si ell moria abans que l'animal, demanaria al veterinari que el sacrifiqués perquè els enterressin junts i dins de la seva propietat. Però la legislació francesa no preveu, a priori, acceptar cap de les dues peticions que el protagonista d'A ple sol va fer en vida.

Estan de vacances i, com que estan de vacances, fan caminades. Fa molta, molta calor. A casa no sortirien, a les dotze del migdia, però aquí sí, hi estan obligats. Fer el turista en aquest camí, amb el sol inclement, és una obligació feixuga, com treballar a la carretera aturant el trànsit perquè hi ha obres. Van amb barret, bastó, sabates de trekking. Duen aigua –per a ells i per al gos– i quatre ganyips, a la motxilla.

S'acosta la revetlla de Sant Joan, sinònim de xivarri, espectacles de llum i focs artificials. Però l'alegria de molts de celebrar el solstici d'estiu és per a d'altres un autèntic tràngol a esquivar, sobretot per als que tenen mascotes a casa i són conscients dels impactes negatius que tenen els sorolls estridents en el benestar animal. Per això molts amos d'animals domèstics, sobretot aquells que tenen gossos, opten per fugir de les urbs i buscar hotels o cases rurals on sigui més difícil sentir els petards.

Com cada tarda, la Natalia recull la seva filla, Olívia Sosa, de 10 anys, a l’escola. Ho fa acompanyada de la Lucy, la seva gossa, que, mentre l'espera, comença a ploriquejar. A l'adonar-se’n, la Natalia comprova amb l’apli del seu mòbil –connectada amb el sensor de glucosa que du la seva filla– com l’índex glucèmic de la nena ha començat a baixar. La Lucy és una gossa d’alerta mèdica que fa set mesos que conviu amb la família i que l’ajuda a anticipar les hiperglucèmies i sobretot les hipoglucèmies que la noia pateix al llarg del dia. L’Olívia va debutar en la seva diabetis fa sis anys, quan en tenia 5. “Era un 22 de març”, recorden perfectament pares i filla, els quals, des d’aleshores, cada 22 de març celebren l’aniversari de la diabetis.

El meu gat em diu que cada cop hi ha més gossos als quals porten dins de cotxets de bebè. M’hi fixo. I té raó. Enveja? Perquè esclar, no veig circulant gats, ni musaranyes, ni esquirols... Són quissos. Petits. Sí, semblen un infant, o potser ja fan P3, fins i tot P5. Em costa endevinar-ho només amb el morro. Alguns porten un jerseiet, o manteta, o rebequeta, o abriguet. No sé. Roba. Els tapen prêt-à-porter. A fora fa fred. Potser per això cada cop hi ha més humans que es vesteixen de gossos. 

Una actuació a peu de carrer a Vic va servir per anunciar el retorn del grup Gossos, inactiu des del 2018. Va ser el setembre de l'any passat, a la plaça del Canonge Collell, el mateix lloc on els manresans, representants de la segona fornada del rock català, havien tocat el 1993. El retorn és una gira titulada A reviure que comença el 12 d'abril al Festival Strenes de Girona i que després passarà per Vic, Barcelona, Sa Pobla, Manresa, Andorra la Vella, Cap Roig i Lleida. Serà el retrobament dalt de l'escenari de Juanjo Muñoz, Natxo Tarrés, Oriol Farré, Roger Farré i Santi Serratosa. De tot plegat en parlen Natxo Tarrés i Oriol Farré.

Tots els gossos van al cel. Però un buldog hi podria anar anys abans que un border terrier, segons un nou estudi publicat a la revista Sicentific Reports en el qual van participar gairebé 600.000 gossos britànics de més de 150 races. Els investigadors van descobrir que les races grans i les de cara plana tenien una esperança de vida més curta que els gossos petits i morro allargat. Així mateix, les femelles també vivien una mica més que els mascles.

Fa més de deu anys que els gossos àrtics van deixar de recórrer els Pirineus. Pirena, la competició de múixing –trineus guiats per gossos– de mitjana distància més important del sud d'Europa travessava d'oest a est les muntanyes nevades de la serralada pirinenca en poc més de dues setmanes, passant per l'Aragó, Catalunya, Andorra i França. Però l'any 2012, després de 22 edicions, es va veure obligada a abaixar el teló.

Una part important de la població dels països desenvolupats està cada cop més obsessionada amb trobar maneres de frenar els efectes del pas del temps sobre el cos. El fet que, en l'últim segle, arribar a vells hagi passat de ser més aviat anecdòtic a ser la norma ha propiciat l’aparició del concepte d’antienvelliment. L'etiqueta engloba científics que, genuïnament, proven d’entendre perquè envellim i què es pot fer per evitar-ho i viure amb més qualitat de vida, però també una colla d’estafadors que es fan d’or venent fum.

El Bobi, el gos més vell del món, ha mort amb 31 anys a Portugal. Era un mastí portuguès, una raça dedicada a cuidar el bestiar i que acostuma a viure entre 12 i 14 anys. Al febrer va rebre el rècord Guinness per la seva longevitat, superant l'anterior, que havia marcat el 1939 un gos australià que va viure 29 anys i cinc dies. El propietari del Bobi, Leonel Costa, atribueix la longevitat del gos a diversos factors, com que visqués tranquil al camp i que sempre s'alimentés de "menjar humà".

Vaig haver de renyar la Jonca perquè em mirava amb els ulls tristos i remenant la cua.

Informació de servei: aquesta pel·lícula no és una comèdia familiar bufona amb animalons, ans al contrari. Vida perra entronca amb altres films recents com Cocaine bear o Sin malos rollos en la seva voluntat de reactivar la comèdia grollera, un subgènere de llarga tradició al cinema nord-americà que va entrar en crisi fa uns anys. Apadrinats per Phil Lord i Christopher Miller, el director Josh Greenbaum i el guionista Dan Perrault restitueixen als gossos aquella essència escatològica que els films tradicionals amb bèsties i l'estètica bufona els han arrabassat. Aquí els gossos segellen la seva amistat pixant els uns sobre els altres (es consideren "pixamics"), utilitzen la merda com a arma d'alliberament i no paren de xerrar sobre penis, tant humans com canins. De fet, la colla protagonista s'embarca en la missió de retrobar l'antic propietari d'un dels gossos, que el va abandonar al carrer, per venjar-se'n... arrancant-li la cigala.

Sorpresa al Mercat de Música Viva de Vic. O més aviat als carrers de Vic. El grup Gossos, que fa cinc anys va fer "una aturada indefinida", ha reaparegut aquest dijous a quarts de set del vespre a la plaça del Canonge Collell. Els passavolants hi han trobat els músics tocant a peu de carrer per celebrar almenys dues coses: el trentè aniversari de Gossos i l’anunci de la represa de l’activitat als escenaris amb una gira de deu concerts. De moment, cap notícia d'un disc nou.

L'han batejat com a Dog Gelato i ja es pot comprar a Barcelona, Sant Cugat i Palamós. L'ocurrència és de la Gelateria Badiani, d'origen florentí i que fa un any que va aterrar a Catalunya. Defensen que hem de tractar els gossos com un més de la família i que per això han creat un gelat "per als nostres amics peluts i més fidels".