Després de l'extresorer del PP Luis Bárcenas, ara el líder de la Gürtel, Francisco Correa. L'empresari també ha decidit presentar un escrit de confessió a la Fiscalia Anticorrupció en el qual dona per bona l'acusació sobre la segona època de la Gürtel (2005-2009) i avala que va fer d'intermediari per facilitar adjudicacions a determinades empreses a canvi que responsables polítics dels ajuntaments de Boadilla del Monte i Majadahonda s'enduguessin comissions. Si Bárcenas va confessar dies abans que comencés el judici sobre la caixa B del PP, Correa ho fa a mesos vista, amb dos escrits a mà avançats per El País i El Mundo aquest dilluns, un amb data del 25 de novembre del 2020 i l'altre d'aquest passat diumenge.

L'Audiència Nacional ha ordenat que es tornin a les arques públiques de l'Estat 50 milions d'euros dels líders de la Gürtel en comptes bancaris de Suïssa. Els principals condemnats de la primera època d'aquest cas de corrupció, que va provocar la moció de censura de Pedro Sánchez a Mariano Rajoy, són l'empresari Francisco Correa, Pablo Crespo –exsecretari d'organització del PP de Galícia– i l'extresorer de la formació Luis Bárcenas, de qui es van bloquejar els comptes durant la instrucció del cas. Després que el Tribunal Suprem emetés la sentència ferma del cas, l'Audiència Nacional ha firmat un decret d'execució perquè els condemnats facin front a la "responsabilitat civil i altres responsabilitats pecuniàries".

L'exlíder la Gürtel, Francisco Correa, ha declarat aquest dijous, en el judici per la contractació de la xarxa corrupta per a l'organització de la V Trobada Mundial de les Famílies que va tenir lloc a València l'any 2006, que els seus fons a Suïssa els va gestionar l'expert financer Arturo Fasana, i que aquest els va col·locar en un compte on també tenien els seus diners "les grans fortunes del país, inclòs el rei d'Espanya", en referència al monarca emèrit Joan Carles I.

La secció segona de la sala penal de l'Audiència Nacional ha condemnat a 6 anys i 9 mesos de presó el líder de la trama Gürtel Francisco Correa i a 5 anys l'exdirector de comunicació d'Aena Ángel López del Bri per prevaricació, frau a les administracions públiques, suborn actiu continu i falsedat documental per l'adjudicació irregular de contractes de l'empresa pública a les societats de la trama.

La Fiscalia Anticorrupció ha sol·licitat al jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata imputar l'expresident de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps, per prevaricació i frau després de les revelacions fetes per l'excap de la Gürtel Francisco Correa, el seu número dos Pablo Crespo, la seva mà dreta al País Valencià, Álvaro Pérez, i l'ex secretari general dels populars valencians, Ricardo Costa, durant el judici pel finançament irregular dels conservadors, en el qual tots quatre van apuntar directament a l'excap del Consell.

El judici de la primera branca del cas Gürtel ha condemnat aquest dijous a 51 anys de presó el cap de la trama, Francisco Correa, a 37 anys Pablo Crespo i a 33 anys Luis Bárcenas. La sentència també ha considerat el Partit Popular beneficiari a títol lucratiu, així com l'exministra de Sanitat popular Ana Mato, que haurà de pagar 27.847 euros per "viatges i esdeveniments familiars".

Nou intent dels caps de la Gürtel per rebaixar les penes de presó. Els advocats dels onze condemnats per la trama valenciana el mes passat han defensat aquest dimecres davant el Tribunal Suprem que se'ls absolgui de la sentència per corrupció, dictada pel Tribunal Superior de Justícia de València (TSJV) el febrer passat. La defensa del cap de la trama, Francisco Correa, que des del 14 de febrer dorm a la presó de Picassent per una condemna de fins a 13 anys, igual que el seu número dos, Pablo Crespo, i Álvaro Pérez, 'el Bigotes', que amb 12 anys de pena ha al·legat que la causa estava "contaminada" i tenia "tints polítics". En la mateixa direcció s'ha expressat l'advocat d''el Bigotes', mentre que la de Crespo, representada per la seva filla, Margarita Crespo, ha assegurat que totes les gravacions que els delataven eren "pur verí".

L'ex secretari general del PP valencià Ricardo Costa estaria mediant fer "revelacions" en el judici a la branca valenciana de la Gürtel després que el presumpte cap de la xarxa, Francisco Correa, l'assenyalés dimarts passat com la persona que va ordenar que els treballs fets per les empreses de la trama els van pagar diversos empresaris mitjançant l'emissió de factures falses.

El jutge de l'Audiència Nacional José María Vázquez Honrubia ha ajornat fins divendres el judici a la trama valenciana de la Gürtel davant les possibles noves revelacions i "fets rellevants" que podrien aportar els acusats Pablo Crespo i Álvaro Pérez, número dos de l'organització i cap d'Orange Market, la filial valenciana de la xarxa corrupta.

El presumpte líder de la trama Gürtel, Francisco Correa, ha assegurat avui que l'ex secretari general del PP valencià, Ricardo Costa, va obligar les seves societats a facturar irregularment treballs de les campanyes electorals de 2007 i 2008 a altres empreses si volien cobrar.

A la seu de l'Audiència Nacional de San Fernando de Henares (Madrid) ha començat aquest dilluns el judici de la branca valenciana de la Gürtel, en què s'investiga el presumpte finançament en negre de les campanyes electorals del PP valencià de les eleccions autonòmiques i municipals del 2007 i de les generals del 2008. Hi ha una vintena d'acusats, entre els quals destaquen els principals caps de la trama: l'empresari Francisco Correa i els seus col·laboradors Pablo Crespo i Álvaro Pérez, 'el Bigotes', tots tres complint una pena de 13 anys de presó pel frau en els contractes dels expositors de Fitur. També cinc exdirigents del PP valencià durant el lideratge de Francisco Camps, entre els quals Vicente Rambla, exvicepresident de la Generalitat valenciana; Ricardo Costa, ex secretari general dels populars valencians, i David Serra, ex vice secretari general de la formació regional. Les penes més elevades que demana la fiscalia per a ells són de set anys i nou mesos de presó.

Després d’un dia d’absolut silenci, el PP valencià va valorar ahir per primer cop la confessió del cap de la trama Gürtel. Francisco Correa va obrir la caixa dels trons aquesta setmana en assenyalar l’expresident Francisco Camps com la peça que va enllestir l’engranatge de la xarxa corrupta al País Valencià, en un escrit a la Fiscalia Anticorrupció. La líder del PP valencià, Isabel Bonig, va sortir al pas de totes les acusacions i va defensar l’honor de la seva formació, adduint que el PP ja va demanar “perdó al congrés regional de l’abril” del 2017 i apel·lant a la necessitat de “respectar la presumpció d’innocència”.

El PP del País Valencià afrontarà un veritable calvari judicial aquest 2018. Començarà dilluns, amb el primer judici de l’activitat de la trama Gürtel a la comunitat. Les perspectives per al partit que durant anys va comandar l’expresident de la Generalitat Francisco Camps són cada cop més negatives. El cap de la trama Gürtel, Francisco Correa, ha reconegut davant la fiscalia que el PP va pagar amb diners negres encàrrecs a Orange Market, la filial valenciana de la xarxa corrupta. L’empresari també assegura que van començar a treballar per als populars després que un contacte d’Álvaro Pérez, el Bigotes, els permetés arribar fins a l’aleshores president Camps.

Després d’un any, quatre mesos i tretze dies, el judici sobre la primera fase de la Gürtel ha quedat “definitivament” vist per a sentència. Ho va anunciar ahir el magistrat de la sala, Ángel Hurtado, després que el presumpte cap de la trama, l’empresari Francisco Correa, fes ús del seu últim torn de paraula. Una intervenció de 28 minuts en la qual va oferir a la justícia “absoluta col·laboració” i “tota la veritat” a canvi de sortir en llibertat de la presó de Valdemoro, on s’ha estat preventivament durant més de quatre anys per ordre del Tribunal Superior de Justícia del País Valencià. Correa va sorprendre amb una última petició: l’indult a Baltasar Garzón, el jutge que va destapar la Gürtel el 2009, apartat de la seva carrera a la judicatura.

El cap de la trama Gürtel, Francisco Correa, s'ha negat a declarar aquest dijous davant del jutge que investiga la caixa B del PP, José de la Mata, per donar detalls sobre els papers de Bárcenas. A l'octubre, en l'inici a l'Audiència Nacional a San Fernando de Henares (Madrid) sobre la primera època de la principal trama de corrupció que afecta el PP, Correa va posar el ventilador i va dir que amb l'arribada de José María Aznar al poder va rebre comissions de grans constructores com ACS i OHL. “L’any 96 parlo amb Luis Bárcenas i em diu: 'Tu tens contacte amb empresaris i jo amb polítics. Intentarem fer gestions perquè, quan surtin els concursos públics de l’administració, mirarem d’afavorir empresaris que després col·laboraran amb el partit'”, va dir.

El jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha rebutjat de moment acordar la declaració de Jaume Matas, la qual havia estat sol·licitada per l'acusació, al·legant que no consta que hagi prestat declaració fiscal o judicial sobre el possible finançament irregular del Partit Popular a Balears.

Els magistrats del Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià encarregats de jutjar la peça de Fitur del cas Gürtel han acordat l'ingrés a la presó de Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, 'El Bigotes' –màxims responsables de la trama–, condemnats divendres passat a penes d'entre 12 i 13 anys de presó per haver creat un entramat empresarial 'ex professo' per influir en la Generalitat Valenciana, manipular concursos públics i lucrar-se aplicant uns màrges desproporcionats duplicant despeses o facturant treballs inexistents.

Aquest divendres s'han fet públics els noms dels primers condemnats de la branca valenciana del cas Gürtel, entre els quals hi ha els capitosts de la trama i l'exconsellera de Turisme de la Generalitat Valenciana Milagrosa Martínez, a qui el tribunal condemna a 9 anys de presó pels delictes de prevaricació, malversació i suborn passiu per arreglar contractes de la fira Fitur a favor de la trama Gürtel. Així és després de la sentència feta pública pel Tribunal Superior de Justícia valencià, que recull l'absolució de la també exconsellera de Turisme Angélica Such i del tècnic de la conselleria Juan Bover.