L'empresari Fernando Martín, expresident de la promotora Martinsa i del Reial Madrid, reconeix haver pagat una comissió de 25 milions d'euros a la Gürtel per assegurar-se una adjudicació de l'ajuntament madrileny d'Arganda del Rey fa més de dues dècades, quan el PP governava al municipi. Així consta en un escrit de confessió per intentar evitar la presó al qual ha tingut accés El País i que Martín ha entregat a l'Audiència Nacional, on aquest dilluns ha arrencat el penúltim judici de la trama corrupta.

L'Audiència Nacional ha absolt aquest dimecres l'expresident valencià Francisco Camps dels delictes de tràfic d'influències i prevaricació dels quals se l'acusava arran dels contractes a l'empresa Orange Market, en la branca valenciana de la trama Gürtel. L'arxiu ha permès que el polític conservador tanqui 15 anys de processos judicials, dels quals sempre se n'ha sortit sense cap condemna tot i que, alhora, el PP valencià està condemnat per finançament il·legal. Tampoc l'han esquitxat les sentències contra diversos exconsellers del seu executiu com Rafael Blasco, Milagrosa Martínez o Víctor Campos, ni les que han afectat altres dirigents autonòmics populars com ara Carlos Fabra. Alguns altres, com l'expresident de les Corts Juan Cotino o l'exalcaldessa de València Rita Barberá, van morir abans que es dictés sentència.

Aquest dilluns es va reprendre a l'Audiència Nacional el judici, amb la lectura dels informes finals de l'acusació i la defensa, contra més d'una vintena d'acusats en la trama Gürtel. La Fiscalia ha situat l'expresident valencià, Francisco Camps, com el "pacient zero" que va oferir a la trama Gürtel traslladar-se a la Comunitat Valenciana, on "va colonitzar" i "parasitar" les institucions de la Generalitat.

"No sabia de l'existència de l'empresa Orange Market" fins que els mitjans de comunicació van informar sobre el cas Gürtel, "no era amic" d'Álvaro Pérez –l'exlíder de la xarxa corrupta al País Valencià– i, sobretot, "no" va ordenar que adjudiquessin a la trama un expositor a Fitur 2009. Aquest ha estat l'eix de la declaració de l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps en el judici que ha d'esbrinar si l'excap del Consell va ordenar que l'administració autonòmica contractés la Gürtel per saldar part dels 800.000 euros que el Partit Popular autonòmic devia a l'empresa.

Els magistrats de l'Audiència Nacional han decidit ajornar, fins dilluns de la setmana vinent, l'inici del judici en què l'expresident valencià Francisco Camps està acusat dels delictes de prevaricació i frau per l'adjudicació a la trama Gürtel d'un expositor de la Generalitat en Fitur 2009. Amb aquest contracte el PP hauria pagat part dels 800.000 euros que la formació conservadora devia a la xarxa corrupta.

Aquest diumenge s'ha clausurat a Madrid l'última edició de la Fira Internacional de Turisme (Fitur). Hi han passat centenars d'alcaldes, diputats, consellers i presidents autonòmics i estatals delerosos de promocionar els atractius dels seus territoris. Ben pocs hauran estat conscients, però, que l'adjudicació l'any 2009 d'un expositor en aquest mateix certamen farà que aquest dilluns l'expresident valencià Francisco Camps torni a seure al banc dels acusats.

Del 17 de gener al 23 de maig del 2023. Aquestes han sigut les dates fixades per la secció segona del penal de l'Audiència Nacional per al judici a l'expresident valencià Francisco Camps per l'adjudicació a l'empresa Orange Market –filial valenciana de la Gürtel– del muntatge de l’expositor del pavelló del País Valencià a Fitur 2009.

Alberto Núñez Feijóo ja té la seva condemna per corrupció com a president del PP. La de la primera època de la Gürtel va acabar amb el govern de Mariano Rajoy, la de la caixa B va esclatar durant el lideratge de Pablo Casado i ara arriba la derivada de la mateixa trama corrupta a la localitat madrilenya de Boadilla del Monte, on l'adjudicació de contractes públics al grup empresarial de Francisco Correa a canvi de comissions per a càrrecs del partit es va establir com a modus operandi entre el 2001 i el 2009. El principal condemnat és l'exalcalde Arturo González Panero, a 36 anys i 11 mesos de presó, però el PP haurà de pagar 204.198 euros com a responsable a títol lucratiu.

Els maldecaps del PP als tribunals no s'aturen. Després de la sentència recent sobre les reformes pagades amb diners de la caixa B de la seu de Génova, aquest dimarts ha arrencat el tercer judici de la trama Gürtel que esquitxa el partit. A la seu de l’Audiència Nacional de San Fernando de Henares es jutja la peça de corrupció sobre Boadilla del Monte, un dels ajuntaments madrilenys que entre el 2001 i el 2009 va posar en pràctica les adjudicacions a empresaris a canvi de regals o comissions per a dirigents del PP sota la batuta de l’empresari Francisco Correa.

Mariano Rajoy ha deixat de ser invisible per a la Fiscalia Anticorrupció. Mai en els seus escrits en els múltiples casos de corrupció del PP, dirigits a jutges instructors o magistrats de la sala penal de l’Audiència Nacional, la Fiscalia Anticorrupció havia apuntat directament al president del govern.

Després de l'extresorer del PP Luis Bárcenas, ara el líder de la Gürtel, Francisco Correa. L'empresari també ha decidit presentar un escrit de confessió a la Fiscalia Anticorrupció en el qual dona per bona l'acusació sobre la segona època de la Gürtel (2005-2009) i avala que va fer d'intermediari per facilitar adjudicacions a determinades empreses a canvi que responsables polítics dels ajuntaments de Boadilla del Monte i Majadahonda s'enduguessin comissions. Si Bárcenas va confessar dies abans que comencés el judici sobre la caixa B del PP, Correa ho fa a mesos vista, amb dos escrits a mà avançats per El País i El Mundo aquest dilluns, un amb data del 25 de novembre del 2020 i l'altre d'aquest passat diumenge.

Luis Bárcenas continua esbombant informació i aquest dimecres quin n'ha resultat esquitxada ha sigut l'expresidenta de la Comunitat de Madrid Esperanza Aguirre. L'extresorer del PP l'ha implicat en el cobrament de diner negre vinculat a donacions d'empresaris en el marc de la trama Púnica, que investiga el presumpte finançament irregular del PP de Madrid i sobre la qual ha declarat com a testimoni davant el jutge Manuel García Castellón. En aquest cas, però, no hauria sigut una desviació per a complements salarials, sinó un sobre de 60.000 euros que s'haurien dedicat a sufragar despeses de la campanya de les eleccions autonòmiques del 2007. Segons informen alguns mitjans, l'extresorer del PP ha identificat com a donant el president de la constructora Ploder, Luis Gálvez, que posteriorment hauria sigut beneficiari d'una adjudicació pública.

L'Audiència Nacional ha ordenat que es tornin a les arques públiques de l'Estat 50 milions d'euros dels líders de la Gürtel en comptes bancaris de Suïssa. Els principals condemnats de la primera època d'aquest cas de corrupció, que va provocar la moció de censura de Pedro Sánchez a Mariano Rajoy, són l'empresari Francisco Correa, Pablo Crespo –exsecretari d'organització del PP de Galícia– i l'extresorer de la formació Luis Bárcenas, de qui es van bloquejar els comptes durant la instrucció del cas. Després que el Tribunal Suprem emetés la sentència ferma del cas, l'Audiència Nacional ha firmat un decret d'execució perquè els condemnats facin front a la "responsabilitat civil i altres responsabilitats pecuniàries".

L'Audiència Nacional ha condemnat a penes de fins a 15 anys de presó els principals responsables de la trama Gürtel per la visita del papa Benet XVI a València el 2006. La pena més alta és per a l'exdirigent del PP gallec i mà dreta de Francisco Correa, Pablo Crespo, a qui el tribunal condemna a 15 anys i 5 mesos de presó. Al líder de la trama Gürtel, Francisco Correa, el tribunal li imposa 13 anys i 7 mesos de presó, i a Álvaro Pérez, conegut com el Bigotes, el condemna a 6 anys i 9 mesos de presó. Tots tres ja estaven condemnats per altres peces del cas Gürtel.

Avenç en la peça principal de la Gürtel a l'Audiència Nacional. El jutge José de la Mata ha acordat l'obertura de judici oral contra 26 persones físiques per presumptes delictes contra la hisenda pública, falsedat documental i blanqueig de capitals, entre els quals destaquen els líders de la trama: l'empresari Francisco Correa i l'exsecretari d'organització del PP gallec Pablo Crespo, tots dos ja condemnats per la primera etapa de la Gürtel, que va motivar la moció de censura contra Mariano Rajoy l'any 2018. Correa i Crespo han d'afrontar unes fiances en concepte de multes de fins a 33,6 milions d'euros i la suma total de les imposades a tots els acusats ascendeix a gairebé 200 milions. En una interlocutòria dictada aquest dimecres, el magistrat també envia a judici un total de 20 persones jurídiques com a responsables civils subsidiaris.

L’agent de la Policia Nacional que va dirigir la investigació del cas Gürtel ha declarat en el judici que té lloc a l’Audiència Nacional per avaluar les possibles irregularitats en l'organització de la visita del papa Benet XVI a València l'any 2006 i ha confirmat que la xarxa corrupta es va repartir tres milions d'euros gràcies a l'adjudicació d'un contracte de més de set milions per a la instal·lació de pantalles i equipament de so per facilitar el seguiment del 5è Encontre Mundial de les Famílies.

L'exlíder la Gürtel, Francisco Correa, ha declarat aquest dijous, en el judici per la contractació de la xarxa corrupta per a l'organització de la V Trobada Mundial de les Famílies que va tenir lloc a València l'any 2006, que els seus fons a Suïssa els va gestionar l'expert financer Arturo Fasana, i que aquest els va col·locar en un compte on també tenien els seus diners "les grans fortunes del país, inclòs el rei d'Espanya", en referència al monarca emèrit Joan Carles I.

Les declaracions dels excaps de la trama Gürtel, Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez, i de l’ex secretari general del PP valencià, Ricardo Costa, havien apuntat tan clarament a l’expresident valencià que Francisco Camps no ha pogut evitar un nou judici per corrupció. El gener del 2018 tots quatre van explicar al jutge que qui decidia les contractacions de la Generalitat i el PP autonòmic era Camps, que ara haurà de tornar al banc dels acusats per respondre dels presumptes delictes de prevaricació i frau per les adjudicacions del muntatge de l’expositor del pavelló del País Valencià a Fitur 2009.

L'Audiència Nacional jutjarà des del 9 de març fins al 4 de juny de l'any que ve la peça de la Gürtel que investiga la visita del Papa a València el 2006 per la qual està processat l'expresident de les Corts Valencianes i ex director general de la Policia Nacional Juan Cotino, i una vintena més de persones que estan acusades dels delictes d'associació il·lícita, prevaricació, malversació, frau, falsedat, contra la hisenda pública, blanqueig de capitals i suborn en la contractació de pantalles i megafonia a empreses de la xarxa corrupta per als actes de la visita del pontífex.